• Nova vida

    Francesc Ponsa
    -
    24 març, 2022

    Disset anys després d’un inici incipient, el podcast en català viu actualment una segona joventut a conseqüència de la irrupció de joves creadors que fan productes de gran qualitat i d’èxits com la sèrie de Carles Porta a Catalunya Ràdio o el fenomen de La Sotana. Tot i que la salut del podcàsting en la nostra llengua és bona, cal tenir en compte que existeixen amenaces com la discriminació del català per part de les principals plataformes de distribució de continguts o l’adopció del castellà per part dels creadors per assolir més oients.

    El periodista Carles Porta ha dirigit nombrosos podcasts de Catalunya Ràdio, com els del segrest de la Maria Àngels Feliu. Foto: CCMA

    La ràdio en català viu una època de revifalla gràcies al podcàsting i a l’esperit do it yourself (fes-ho tu mateix) que se’n desprèn. La tecnologia permet realitzar contingut de qualitat amb una infraestructura mínima i una connexió a Internet adequada. Tot i que s’hagi establert tard respecte a altres països, el podcast és un format a l’alça a Catalunya. El confinament a causa de la pandèmia va implicar un creixement de 25% en el consum. A conseqüència d’això, les audiències a l’Estat espanyol han crescut fins a arribar al milió d’oients al dia a final de l’any passat. En el cas català, no es tenen dades concretes d’escoltes ni la xifra de podcasts fets en català. Tanmateix, el portal Podcasts.cat en té indexats uns tres-cents, dels quals n’hi ha més de dos-cents en actiu. 

    Montse Bonet, professora de Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i directora del "Curs en noves narratives sonores", considera que l’evolució del podcast a Catalunya s’assembla molt a la de l’Estat espanyol i a la de molts països d’Europa: “Quatre persones que hi creuen, que fan de pioners i troben una manera d’expressar coses que en el sistema tradicional no poden o no volen fer, i que fa poc que ha tornat a revifar”, explica. 

    Incipient

    Tot i que és molt complicat establir quin va ser el primer podcast en català, algunes fonts apunten a un programa d’onze minuts, avui dia introbable, que el novembre del 2004 va publicar l’informàtic Pau Oliva. El van seguir altres programes com Reservoir Jocs, dedicats als jocs de taula i actiu fins al 2018 o el desaparegut JoxPod, pioner en l’àmbit del comentari de videojocs en català. 

    La celebració a Barcelona de les Segones Jornades de Podcàsting l’octubre del 2006, que va reunir la “comunitat podcaster” hispana, també va significar una fita en l‘inici del format a Catalunya. Paral·lelament, el festival literari Kosmópolis 06, del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, va comptar amb un espai dedicat al podcast. No obstant això, el català va tenir molt poca presència en ambdós certàmens per causa de l’escassetat de podcasts en aquesta llengua. 

    Més enllà del podcàsting independent, les emissores de ràdio també van apostar per aquest format com una nova via per a la distribució dels continguts. El primer programa a fer-ho va ser "L’Internauta", de Catalunya Ràdio, l’any 2005, dirigit aleshores per Vicent Partal. Pocs mesos més tard, s’hi afegiria una altra emissora pública, COM Ràdio. 

    En el cas de la ràdio, trobem “programes redistribuïts com a podcast que han funcionat molt bé com "L’ofici de viure", de Catalunya Ràdio, o "La competència", de RAC1, i podcasts creats com a continguts nadius digitals (els de Carles Porta a Catalunya Ràdio, per exemple) que han tingut molt bones dades d’audiència”, explica Toni Sellas, professor de la Universitat de Vic i expert en podcàsting, ràdio i nous formats sonors.

    En aquest sentit, "El segrest", el podcast sobre el cas de la farmacèutica d’Olot, es va convertir en la sèrie de podcast més exitosa de la història de l’emissora pública amb prop de 800.000 reproduccions a Internet. “Els podcasts de Carles Porta són rellevants perquè són productes de qualitat que posen de manifest el potencial narratiu del podcàsting, generen una comunitat al seu voltant i permeten abordar uns continguts que van més enllà de l’actualitat més immediata”, apunta Sellas.

    En la línia de construcció de comunitat, és interessant citar la iniciativa local PodcastCity, la plataforma pionera de podcast ciutadà de Ràdio Ciutat de Tarragona. Des de l’inici de la plataforma l’any 2019, s’han creat més de quaranta podcasts diferents que han comptat amb el suport tècnic de l’emissora.

    La Sotana, el boom del format

    Aquests últims anys, el podcàsting ha esclatat amb força i amb una nova fornada de podcasters. Aquesta eclosió no es pot explicar sense citar "La Sotana", un podcast d’humor sobre el Barça que un grup d’amics va iniciar el 2014 i que, actualment, acumula més de 100.000 escoltes setmanals. "La Sotana" ha passat per les diverses fórmules d’un podcast: autoedició amateur, emissió a la ràdio local, el salt als grans mitjans de comunicació i el retorn a l’autoedició, aquest cop professional. Per Sellas, aquest cas reafirma els valors que el podcast aporta als creadors de continguts com “llibertat, flexibilitat o marge de maniobra que no són possibles en la indústria mediàtica tradicional perquè està sotmesa als seus interessos, pressions, model de negoci, compromisos, ideologia, etcètera”.

    També són destacables els podcasts de joves creadores que s’han cansat de ser el personatge femení d’un programa de ràdio ple d’homes. Aquest és el cas de la periodista Ana Polo, que va deixar la ràdio tradicional per embarcar-se, juntament amb la guionista Maria Rovira, coneguda com Oye Sherman, en el podcast "Oye Polo" a Ràdio Primavera Sound. Aquest podcast acumula milers d’escoltes de cada programa i ha entrat en el top de Spotify dels més escoltats a l’Estat espanyol

    I no és l’únic cas. Existeixen altres podcasts realitzats per dones joves com "Gent de Merda", "Les golfes" o "Coses modernes" que també s’han fet un espai en l’ecosistema del podcast en català. En referència a aquestes dones joves, Sellas assegura que “han trobat en el podcàsting un mitjà que els ofereix la possibilitat d’expressar una veu, una mirada, uns interessos, uns continguts amb una flexibilitat i llibertat que en la indústria sovint no tenen o que tenen condicionada a determinats rols, horaris o papers dins d’uns equips liderats per homes”.

    Ajuts al podcast en català

    En plena efervescència del format, l’oferta és rica i variada, però tot i així, el nombre de podcasts en català encara és limitat. Segons els impulsors de la plataforma Podcasts.cat, la salut del podcàsting en català és com la de l’audiovisual en català: “Tot i que el sistema ha resultat ser molt efectiu per difondre els continguts de petits productors, el català està en clara recessió enfront del castellà, pel simple fet que aquest darrer és una llengua parlada a gran part del món, cosa que fa que els productors s’acabin passant al castellà per fer rendibles els productes i fer que arribin a moltíssima més gent”. Sellas admet aquesta pràctica de passar-se al castellà a l’hora de crear els continguts, si bé també destaca “la irrupció de gent jove que, ja sigui per convicció o de manera desacomplexada, genera contingut de podcast en català, amb èxit i que genera comunitat al seu voltant”

    Per incidir en aquesta via, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha creat una línia d’ajuts dotada amb 120.000 euros amb l’objectiu de donar suport a la creació o a la continuïtat de podcasts en català. D’aquesta manera, la Generalitat vol ajudar a l’augment dels podcasts culturals, a la professionalització i la millora de la qualitat dels existents per guanyar oïdors, consolidar el format en l’ecosistema digital català i ajudar a la creació i desenvolupament d’un nou model de negoci. Bonet aplaudeix la iniciativa, encara que amb alguna reserva. “Qualsevol iniciativa és bona sempre que es tingui molt clar que no es podrà viure sempre de subvencions”, assegura. 

    Un altre element a tenir en compte en contra dels podcasts en català és el sistema de distribució massiva. “Com més fàcil és la difusió de continguts a Internet, més ràpidament perd pes el contingut en català en detriment del castellà. Quan entren les plataformes digitals a difondre els continguts, el català desapareix de la llista de llengües disponibles que podem escollir”, afirmen des de Podcasts.cat.

    Caldrà seguir l’evolució del podcast en català per determinar si aquesta revifalla és un foc d’encenalls o si realment hi ha una flama que perdura. De moment, tenim podcasts per triar, remenar i gaudir d’una bona estona a través dels auriculars

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari