• Això dona diners

    Adrián Caballero
    -
    24 març, 2022

    Segons el Digital News Report 2021, Espanya és el segon país del món on més gent consumeix podcast. Aquest nou format no només atrau cada cop més audiència, sinó també més creadors. Molts d’ells comencen com un hobby, però més d’un ha demostrat que el podcàsting pot ser, per si mateix, un negoci profitós. Sigui per la via dels patrocinis, dels models freemium o amb podcasts directament de pagament, no cal tenir grans audiències i la clau passa per mantenir un enfocament temàtic i d’estil molt concret.

    A mesura que creix el fenomen, els podcasts cada cop tenen més públic i poden ser més rendibles. Foto: Jukka Aalho

    Joe Rogan és un còmic i exesportista dels Estats Units. El 2009, quan el podcàsting era quelcom nou fins i tot al seu país, Rogan va crear un podcast, The Joe Rogan Experience. Segons un estudi de l’empresa d’anàlisi financera Top Dollar, el potencial d’ingressos del podcast de Rogan és avui de més de setanta-dos milions de dòlars. Així que no trigarem ni un paràgraf a concloure que els podcasts es poden monetitzar. I no, no cal ser un dels més escoltats, com el cas de Rogan. Un podcast modest en oients pot generar ingressos i, fins i tot, permetre els seus creadors de viure d’això.

    I tot en un context que alguns encara veuen com incipient per a la monetització del podcàsting. És el cas de Francisco Izuzquiza, periodista que va deixar la carrera a la ràdio apostant pel podcast. D’altres, com el periodista i podcaster Victor Correal, opinen que el mercat ja és madur i que “tothom sap què és un podcast”. Sigui com sigui, ambdós creadors coincideixen a apuntar que hi ha marge de creixement i que l’audiència del podcast en general augmentarà a curt i mitjà termini, cosa que generarà oportunitats per a la professió.

    Tot i això, una tendència que es repeteix al mirar la classificació dels podcasts més escoltats, és que una bona part són programes de les principals emissores de ràdio que, posteriorment, es converteixen en un podcast. Aquest tipus de programes no deixen de ser una ràdio a la carta, un concepte que Izuzquiza rebutja, ja que “el podcast no és només això”. Algunes emissores, com la SER, RAC 1 o Catalunya Ràdio, ho entenen així i en els darrers anys han apostat per la creació de continguts diferenciats dins de la programació habitual.

    El cas de la SER destaca encara més perquè, el 2016, va crear Podium Podcast, una divisió dedicada en exclusiva al podcast. “Podium Podcast és part de la transformació digital de PRISA Ràdio i d’aposta perquè el podcast és un format rellevant per al futur”, explica Maria Jesús Espinosa de los Monteros, directora de Podium Podcast. Pocs dies després de ser entrevistada per Capçalera, va ser nomenada directora general de PRISA Audio, una nova divisió que apostarà pel contingut específic de podcàsting.

    Monetitzar petits projectes

    El fet que els podcasts més escoltats pertanyin a grans empreses periodístiques limita la capacitat de guanyar-se la vida amb un podcast? En absolut. “En el podcàsting, ser al top-5 no et garanteix monetització. Segur que hi ha casos de podcasts petits que, ben enfocats a un públic concret, guanyen més diners que molts d’aquests del top-5”, apunta Francisco Izuzquiza.

    Un bon exemple d’això és el periodista Pepe Rodríguez, que des de fa tres anys condueix diàriament PepeDiario, un podcast esportiu. Durant un temps, Rodríguez compaginava el podcast (aleshores d’accés gratuït) amb el treball al diari AS. Tenia 3.500 oients. Durant unes vacances va decidir posar el podcast de pagament a 3 € al mes i en pocs dies va adonar-se que ja guanyava més que al diari. “Vaig deixar el diari en tornar de vacances”, explica.

    Per aquells que ja tenen un podcast, o pels qui pensen a crear-ne un, el camí a la monetització passa precisament per exemples de projectes petits com el de Rodríguez o altres com el de la Cristina Mitre, que amb el seu podcast de salut i bellesa acumula un potencial econòmic de quasi mig milió d’euros segons l’estudi Top Dollar esmentat anteriorment. I d’on provenen aquests ingressos? Doncs de diferents fonts. I és que, precisament, la diversitat de les vies de monetització és clau per no dependre d’una gran audiència.

    Fins i tot Francisco Izuzquiza, que forma part d’un dels podcasts més escoltats d’Espanya, La Escóbula de la Brújula, subratlla les diferents possibilitats per generar ingressos, especialment el que s’anomenen ingressos indirectes. És a dir: ingressos que no genera directament el podcast, però que arriben al seu creador gràcies al fet de realitzar el podcast. “Nosaltres tenim patrocinis dins el podcast, si bé també hem venut samarretes”, exemplifica Izuzquiza, que posa en valor el fet que “el podcast no deixa de ser una via de promoció per a cadascun dels integrants, que o bé treuen un llibre o bé son convidats a fer conferències”

    I què hi ha del que diríem ‘ingressos directes’? Espinosa de los Monteros es mostra optimista amb la tendència positiva d’aquests tipus d’ingressos: “micromecenatge, subscripció mensual, branded content per a podcast, patrocini, publicitat...” enumera la periodista, que considera que “mai s’havia viscut a Espanya un procés de monetització com l’actual”. La tercera edició de l’EncuestaPod reforça aquesta visió, ja que un 77% dels oients de podcasts habituals afirma que pagaria per escoltar el seu programa favorit i un 39% prefereix l’opció d’escoltar un anunci sense avançar-lo.

    Viure de la comunitat

    Arribar al punt d’èxit de podcasts com La Escóbula de la Brújula és complicat i molts projectes no arriben a tenir el mateix nivell d’audiències. Tot i així, la clau a l’hora de generar ingressos és que potser no cal, ja que, igual que a altres formats del periodisme, està penetrant la idea que la monetització es basi en la comunitat. “Gràcies a Netflix o Disney l’audiència s’ha acostumat a pagar”, exposa Víctor Correal. “L’audiència que tenim ara són els early adopters”, assegura utilitzant aquest anglicisme que fa referència als primers usuaris que compren un servei (quedant encara per arribar un 80% dels potencials usuaris).

    Per acabar de convèncer qualsevol de la rendibilitat que pot tenir un podcast, Izuzquiza recomana fer-se una pregunta: “Si vols viure d’un podcast, quants subscriptors necessites? Sigui quina sigui la xifra que pensis, serà molt més baixa que l’audiència que necessita un gran mitjà”. “Les estadístiques diuen que amb una audiència molt petita pots generar molt negoci”, sentencia Correal.

    Les xifres de PepeDiario van en la mateixa línia: guanya més de 4.500 euros bruts al mes amb una comunitat de 1.650 oients. “Amb això una empresa no fa res, però és molt per a una persona”, esmenta Rodríguez, per qui el més important és trobar un nínxol.

    La clau de volta, doncs, és que el contingut sigui específic, ja sigui per la temàtica, l’estil o ambdues qüestions alhora. Rodríguez, que afirma que “el senyor ‘Tots Els Públics’ va morir fa temps” i repta a qui vulgui viure del podcast a aconseguir que els oients, per molt que els agradi el tema del qual parles, pensin que no havien caigut en el que els expliquen. Que els sorprenguin, doncs. En aquest sentit, el periodista recorda una frase que s’atribueix a l’empresari Henry Ford: “Si hagués preguntat a la gent què volia, m’haguessin dit que cavalls més ràpids”. Per Rodríguez, doncs, tot passa per “fer cotxes”.

    Un cop estem envoltats per aquesta comunitat fidel, se’ns obren moltes portes per generar ingressos. Aquesta visió encaixa amb el que comenten Correal i Izuzquiza respecte al potencial del mitjà i el fet que, pel que fa tant a la creativitat com a la monetització, encara queda camí per recórrer i tots confien que cada cop hi haurà més usuaris i, per extensió, cada cop més gent pagarà per escoltar un podcast que, al final, serà quelcom més que un podcast: “jo no he creat només un podcast de pagament, sinó que hi ha una plataforma al voltant que no només conté els episodis. Tenim un grup privat de Telegram, per exemple”, detalla Correal en referència al seu podcast Nordic Wire.

    Podcasts corporatius

    La tendència positiva del consum i de la generació d’ingressos del podcast no passa tampoc desapercebuda per a la comunicació corporativa, que veu el format com una nova possibilitat a partir del qual arribar a nous públics i generar imatge i difusió de marca. 

    En els darrers mesos, la demanda de podcasts per part d’empreses de tot tipus de sector ha estat llegit per professionals com Francisco Izuzquiza, soci de Yes We Cast, una productora de podcasts enfocada en les marques i empreses. “Hi ha entitats que creuen en el format i que tenen històries a explicar”, celebra el periodista, qui recomana sempre fugir del “joisme perquè al públic no l’interessa. El públic vol que li expliquis històries”. I amb aquestes històries, afirma, “les empreses generen comunitat”.

    També des de Podium Podcast tenen una secció, Podium Studios, especialitzada en podcasts corporatius o branded podcast, com els anomena Espinosa de los Monteros. En un sentit semblant a Izuzquiza, la nova directora de PRISA Audio destaca “l’enorme comunitat que les marques generen, connectant de manera íntima i directa amb potencials clients”.

    El que es va repetint entre tots els entrevistats és l’optimisme i la passió. Optimisme per la projecció que té el podcàsting arreu del món, però també a Catalunya i a Espanya, i la passió d’un format que Espinosa de los Monteros considera “més que apassionant” i que obre la porta a què, en el futur, sigui una oportunitat real per a molts professionals. “En un parell d’anys, veurem mitjans alternatius: com un periodista d’un gran mitjà i un altre d’una gran ràdio s’ajuntaran per fer un podcast especialitzat en NBA, per exemple, i crearan una comunitat al voltant”, imagina Correal. Lluny de les xifres de Joe Rogan, queda clar que un podcast pot ser rendible i que és un format que va més enllà d’un simple hobby.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari