• Sostre de vidre o de formigó?

    23 juny, 2015
    Les dones són majoria a les aules de les facultats de Ciències de la Comunicació, tant a Catalunya com a la resta del món. Tanmateix això canvia radicalment quan es parla de la incorporació de les dones a la professió, i encara més si es tracta de càrrecs de responsabilitat.

    CINTA JIMÉNEZ

    Segons el Llibre blanc de la professió periodística, publicat el 2006, les xifres d’ alumnat femení a les facultats de comunicació catalanes és d’un 70%. En canvi, segons dades del 2013, a les redaccions dels mitjans de comunicació a Catalunya les dones tan sols representen un 45%. Per tant, tot i que a les facultats on es preparen els futurs periodistes són majoria, tot apunta que més de la meitat de les noies no acabaran treballant en allò que han estudiat.

    Un estudi –que ha estat elaborat per l’autora d’aquest text– ha comptabilitzat la presència de dones directives en els mitjans de comunicació catalans. En els vint mitjans amb seu a Catalunya, les plantilles dels quals s’han analitzat per a aquest article, hi ha un total de 232 càrrecs de responsabilitat, dels quals només 69 els exerceixen dones . L’informe ofereix una xifra d’ un 30% de dones enfront d’un 70% d’homes. Si l’anàlisi tingués lloc sense tenir en compte les revistes femenines, la proporció seria d’un 23% de dones i un 77% d’homes, una xifra encara més contundent. A la premsa diària, només un de cada quatre llocs de responsabilitat estan ocupats per homes. Dels quatre diaris de gran tirada de Catalunya, l’ Ara és el mitjà més equitatiu, ja que cada gènere ocupa la meitat dels càrrecs. A l’altre extrem hi trobem El Punt Avui, amb només un càrrec de deu exercit per una dona.

    La ràdio i la televisió presenten xifres similars. Si ens centrem en les plantilles de televisió, només una dona ocupa un lloc de responsabilitat de les tres televisions analitzades (TV3, TVE-Catalunya i BTV). La presència femenina no arriba ni a un 15% dels càrrecs. Pel que fa a la ràdio, les dones que exerceixen els llocs de responsabilitat no arriben a un 25%. De les quatre emissores analitzades, tan sols Ràdio Barcelona (SER) és prop d’assolir l’equitat, amb un percentatge d’un 41% de dones en càrrecs directius. La resta, no arriben ni a un 20%.

    D’altra banda, les agències de notícies, en canvi, sí que han millorat en aquest sentit i han aconseguit una proporció de 44% de dones i 56% d’homes, sent així el mitjà de comunicació més pròxim a l’equitat. Cal tenir en compte que de les tres agències analitzades, només una treballa exclusivament en l’àmbit de Catalunya, l’ACN, i té una història recent, a més d’un desplegament i potencial més reduït. Potser per aquesta raó l’agència compta amb el mateix nombre de dones en càrrecs de responsabilitat que d’homes.

    La premsa esportiva, en canvi, és el cas més desequilibrat, amb un 3% de presència femenina als llocs de responsabilitat. Del total de 36 càrrecs directius en els tres diaris esportius principals de Catalunya, només un és exercit per una dona. El cas invers el trobem en les revistes per a dones que, igual que ho feien fa més de setanta anys, continuen tenint plantilles eminentment femenines. Pel que fa a les revistes analitzades, quatre de cada cinc llocs de responsabilitat són ocupats per dones, amb el cas destacat de Clara, en què la presència de dones és del 100%.

    Raons diverses
    Si busquem quin és l’estat de la qüestió a nivell mundial, segons The Global Report on Status of Women in the News Media (2011), d’un total de 159 països en un 44% dels casos les dones estan infrarepresentades. Hi ha 20 països on existeix el sostre de vidre –expressió que s’utilitza per il·lustrar la dificultat que les dones passin d’un determinat nivell de responsabilitat–, i en 13 països hi ha paritat relativa.

    Els països amb una menor representativitat femenina es troben a totes les regions del món, si bé especialment a l’àrea subsahariana, l’Amèrica del Nord i del Sud, l’Àsia i Oceania. Els països amb major presència de dones són a l’Europa del Nord i de l’Est. El total de presència femenina a les empreses dels 159 països se situa en un 35%, enfront d’un 65% d’homes. Si ens referim als llocs de més alta governança dels mitjans, les dones representen un 27% i els homes un 73%. En canvi, en els àmbits professionals-sènior (on se situen la majoria de periodistes), la distància es redueix: 59% d’homes i 41% de dones.

    Aquesta situació s’explica per la confluència de molts factors. Per una banda, la dificultat per conciliar la vida laboral amb la vida personal. Per altra banda, hi ha una cultura professional molt poc regulada, que arrossega tradicions i costums molt difícils d’eliminar i que van en contra dels interessos de les dones (reunions a deshores, viatges imprevistos, disponibilitat absoluta, etc). Un darrer factor que ha de tenir-se en compte és que la identitat masculina ha descansat més en valors associats al prestigi, als diners o a la posició mentre que, en les dones, això acostuma a donar-se en menor grau.

    Vist aquest panorama, queda clar, doncs, que és necessari un canvi de mentalitat i d’organització professional urgentment. Cal superar aquestes dificultats tradicionals perquè les dones puguin accedir als càrrecs de responsabilitat en igualtat de condicions que els homes, en què la vàlua professional sigui l’únic barem a l’hora de promocionar en les empreses, sense prejudicis ni valors ancorats en el passat. Certament, els països on hi ha lleis d’Igualtat i Plans d’Igualtat a les empreses ajuden a incrementar la presència de dones en tots els nivells. A Catalunya calen encara molts canvis per complir amb la Llei orgànica 3/2007, que sembla haver-se quedat en paper mullat.

    Cal donar resposta a les inquietuds de tantes noies estudiants de Periodisme que hi ha actualment a les facultats. Què passa amb les dones que acaben la carrera? On s’integren? Com és que, tot i l’àmplia majoria a les facultats, els mitjans semblen ser impermeables a aquesta realitat? Aquestes qüestions mereixen una reflexió en profunditat per tal de saber per què, malgrat tots els avenços, les dones segueixen estant infrarepresentades en la direcció dels mitjans de comunicació. I és necessari que ja no ho siguin, per justícia social i per igualtat democràtica.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari