• I si ens mirem al mirall?

    Jordi Rovira
    -
    18 setembre, 2018

    Pedro Sánchez, president del Govern, s'ha vist envoltat d'una polèmica sobre l'existència o no de plagi de la seva tesi. Des del Report.cat, setmanari digital del Col·legi, Jordi Rovira ens descobreix com el "copiar i enganxar" és una pràctica habitual del periodisme actual. 

    En els darrers anys s’han conegut diferents casos de plagi i invenció per part de periodistes, tant a Espanya com a nivell internacional | Foto: Unsplash

    En els darrers mesos, els casos de Cristina Cifuentes, Pablo Casado o el més recent de l’exministra de Sanitat, Carme Montón, han provocat un escàndol per les facilitats que van tenir a l’hora de cursar –si és que van fer-los– els seus Màsters. En el cas de Montón, a més,  se la va acusar de plagi al Treball Fi de Màster. Després de la seva dimissió, ni més ni menys que a Pedro Sánchez, el president del Govern espanyol, ha estat el centre d’una nova polèmica, aquest cop sobre l’existència o no de plagi en la seva tesi. 

    Segons l’Institut d’Estudis Catalans, un plagi és “part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font”. Però aquesta pràctica, totalment reprovable, no és exclusiva de la classe política. El problema és que el dit acusador –en aquest cas dels mitjans de comunicació conservadors enfrontats amb Sánchez– poques vegades serveix per denunciar una pràctica habitual en el periodisme.

    Pots llegir l’article sencer a Report.cat

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.