Llarga vida al periodisme i al Col·legi de Periodistes

Una oportunitat per a reconèixer la feina desenvolupada per totes les Juntes de Govern i membres del Col·legi des de l'any 1985. La celebració s'havia ajornat en diferents ocasions a causa de la pandèmia i les restriccions sanitàries. Però finalment més de cent espectadors van poder-ho veure -això sí- de manera virtual a través del canal de YouTube del Col·legi de Periodistes. 

El degà, Joan Maria Morros, va iniciar la seva intervenció recordant que és un reconeixement a la trajectòria d’èxit perquè la creació del Col·legi "ha estat un cas únic a nivell de tot l’estat d’aconseguir aglutinar totes les associacions de la premsa en un nou ens que és una corporació de dret públic". També va incidir en el fet que la llei destaca que el col·legi ha de servir per consolidar i ampliar la feina de defensa de la llibertat d’expressió i llibertat d’informació, i va contextualitzar amb aquesta època de pandèmia que ha limitat molts d'aquest drets. 

Salvador Alsius va iniciar els parlaments amb unes paraules per als seus antecessors Carles Sentís i Josep Pernau. Va definir-los com "l'home de la transició" i "l'home del codi deontològic", respectivament. Ara Alsius és el degà més antic i va voler destacar tres aspectes del seu mandat: el consens a la junta en un moment on es començaven a formar grups amb tendència política, la digitalització i l’obertura de la demarcació a les Terres de l’Ebre.

Paraules de "felicitació, record i reconeixement" són les que va utilitzar Joan Brunet per a recordar la figura de Montserrat Minobis. La seva etapa va estar marcada per "la tempesta perfecta que es va desfermar en coincidir dos factors com la doble crisi tecnològica i econòmica i el debat sobre l’estatut del periodista”. Alhora va nomenar les tres conviccions que el van regir: garantir el codi deontològic, acomplir la llei de transparència informativa i vetllar contra la precarietat laboral. 

Sebastià Serrano va ocupar el càrrec l'any 2005 i va confessar la seva reticència a assistir a l'acte perquè considerava no merèixer un homenatge. La brevetat del seu mandat es va veure reflectida en el seu discurs, però no va desaprofitar l'ocasió per posar en valor la necessitat del Col·legi davant les forces polítiques i econòmiques, en l'era de la postveritat. 

Aquell mateix dia van ser assassinats els periodistes David Beriain i Roberto Fraile a Burkina Faso. El dol va ser compartit per tota la sala i Josep Carles Rius va recordar el seu predecessor, Jose Maria Huertas, com un defensor de la llibertat d'expressió i amb la concepció d'un periodisme lliure, incòmode per alguns, honest i mai neutral amb les injustícies. Rememora el seu mandat com “temps durs per la bel·ligerància d’un sector de la junta” i on les seves prioritats van ser preservar la neutralitat, protegir els llocs de treball o la creació del programa "La Premsa les Escoles". 

"Vaig viure els moments més intensos de la meva vida al Col·legi de Periodistes" va relatar Josep Maria Martí i Martí. Quan va arribar al càrrec, va incloure membres de la candidatura guanyadora i perdedora amb l'objectiu de crear un “clima de treball basat en la confiança i la transparència”. Aquell moment la institució va començar a passar hores baixes i es van haver de prendre decisions difícils. Martí va posar en relleu que va reformar els estatuts, obrir el Centre de Formació i la demarcació de la Catalunya Central i va promoure l’establiment de la quota jove.

Dues són només les dones que han dirigit la institució i Neus Bonet ho va fer durant cinc anys (2014-2019). Considera el Col·legi com “casa meva per les vivències intenses” i creu que el Col·legi s’ha adaptat a la societat, de la mà del Codi Deontològic. Bonet també va reivindicar el llegat de Montserrat Minobis i aquest primer trencament del sostre de vida que encara és present en mitjans i institucions. Per acabar va manifestar que “sols no som res, som la suma” i és que el Col·legi el formen col·legiats/des, precol·legiats/des, juntes de govern, treballadors, associacions i tota la gent que defensa el periodisme. 

D'una banda, l'H. Ester Capella Farré va considerar que “la premsa ens fa ser millors perquè si no volem sortir als diaris, ho hem de fer bé". D'altra banda, la M.H. Laura Borràs Castanyer va afirmar que “la informació és poder, sense informació no podem prendre bones decisions; i és salut, sense exigència i capacitat de traduir la complexitat, la societat estaria més desemparada”. L'acte va acabar amb una fotografia de grup i la inauguració d'una galeria amb els deu exdegans/nes que es pot visitar a la seu de Barcelona en horari d'atenció col·legial.