• El 24/7 es reinventa

    Marga Durá
    -
    17 juliol, 2023

    Enguany, Catalunya Informació celebra el trigèsim aniversari en un panorama periodístic canviant en què els mitjans de comunicació clàssics busquen adaptar-s’hi, en un context ben diferent, per no perdre’n l’essència. En un moment donat, van ser innovadors, quan eren necessaris perquè hi havia demanda d’informació, però la truita s’ha girat i ara lluiten per mantenir el prestigi i la utilitat en una època en què, gràcies a la tecnologia digital, tenim informació a tot arreu i a totes hores.

    El canal 3/24, que es va crear el 2003, s'ha convertit en una referència informativa. A la imatge, Xavier Graset, que dirigeix i presenta Més 324.
    Font:
    CCMA

    Després de la ressaca informativa de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona, el periodisme radiofònic tenia una sorpresa preparada. L’11 de setembre de 1992 a les nou del matí, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) –l’actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA)– llançava Catalunya Informació, el primer canal radiofònic a tot l’estat espanyol dedicat exclusivament a l’emissió de notícies. Dos anys després, Radio Televisión Española (RTVE) presentava Radio 5 Todo Noticias. 

    La televisió no va trigar a pujar al carro de les fórmules en les quals regnava la informació i el 15 de setembre del 1997 RTVE va obrir Canal 24 hores. CNN+, del grup Prisa, va seguir el mateix camí, sota subscripció, des de principi del 1999 fins a final del 2010. I, el 2003, la CCRTV va llançar a les ones catòdiques el 3/24. Era un moment d’efervescència de la informació i de renovació del periodisme. 

    Aquests formats de 24/7 –informació durant 24 hores i els 7 dies de la setmana– s’inspiraven en fórmules que ja funcionaven a diferents llocs del món, principalment el canal nord-americà de televisió de pagament CNN (1980), France Info (1987) i BBC Radio 5 Live (1994). La conjuntura demanava més informació i més immediatesa i aquestes propostes, innovadores en aquell moment, van complir amb les expectatives.

    Personalitat pròpia

    Jordi Català, un dels fundadors de Catalunya Informació i actual director d’Anàlisi i Explotació d’Audiències de la CCMA, recorda la revolució que va suposar el format. “La ràdio clàssica era per escoltar i aquesta és per fer servir. S’havia d’utilitzar d’una manera diferent. La gent va trobar que era molt interessant estar informat a qualsevol hora del dia, però alguns no entenien que es repetís el mateix. Havien de comprendre que aquella ràdio no era per escoltar-la, sinó per informar-se. Vam ser pioners i va costar temps que el públic s’hi acostumés”, recorda.

    Llavors, tal com explica Català, els estudis d’Informatius de Catalunya Ràdio eren a la segona planta i els de Catalunya Informació a la tercera. Perquè arribessin els cartutxos que enregistraven les cròniques algú havia d’agafar-los i portar-los a l’altra planta. “Vam fer moltes corredisses”, afirma.

    L’anècdota serveix per il·lustrar el primer repte que van haver de superar els formats especialitzats en notícies: crear una sinergia amb els serveis informatius i, alhora, construir una personalitat pròpia.

    Precisament, aquest va ser un dels principals problemes de Radio 5, ja que en un inici els continguts eren massa similars als de Radio 1 i van haver de fer una sèrie de transformacions per consolidar la marca. La més important va tenir lloc el 2013, quan va canviar el nom pel de Radio 5 Información i van implementar la fórmula incloent-hi informació especialitzada, prioritzant-ne la local i fomentant-hi la interactivitat.

    La irrupció digital

    Quan aquests formats, tant radiofònics com televisius, s’havien consolidat, el panorama va canviar amb l’entrada de la comunicació en línia. D’una banda, els mitjans comptaven amb un suport addicional per difondre’n els continguts. De l’altra, perdien l’exclusiva de la immediatesa, sobretot, per l’arribada de les xarxes socials.

    “La transició online és un procés que segueix en marxa i que està en contínua evolució. El Canal 24 horas treballa de manera interconnectada amb els companys de xarxes socials, el web, el canal de YouTube o plataformes com RTVE Play. Inserim als informatius i programes nous formats de l’àrea de vídeo digital i busquem contínuament sinergies amb altres finestres o plataformes de RTVE”, assegura Cristina Ónega, directora del Canal 24 horas de RTVE.

    La ràdio i la televisió deixen, en aquest precís moment, de circumscriure’s a un aparell emissor en concret i es poden rebre des de diferents dispositius que presenten un llenguatge propi. El canvi també implica una nova forma, per part del públic, d’acostar-se a la informació.

    Tal com il·lustra Fina Penín, redactora en cap d’Informatius de TVC:  “L’estructura és complementària i es retroalimenta. El canal 3/24 ofereix una selecció de les notícies més destacades del dia i els esdeveniments noticiables en directe. El portal de notícies permet recuperar per a l’espectador aquelles notícies que despertin l’interès i ampliar-les o trobar-ne complements”.

    En el context actual, el mètode que s’ha consolidat per consumir aquest tipus d’informació és recórrer al format tradicional –ja sigui ràdio o televisió i des de qualsevol dispositiu–, per tenir una radiografia informativa de la jornada i, en canvi, anar al portal informatiu per aconseguir una informació concreta.

    Adaptació dels periodistes

    Després de trobar l’equilibri, les cadenes exclusives de notícies van haver d’adaptar-se a un nou actor: les xarxes socials, especialment Twitter, que es va erigir en el rei absolut de les breaking news. I fent gala del lema “si no pots amb el teu enemic, uneix-t’hi”, aquests canals van buscar no únicament la presència corporativa a la xarxa social, sinó que també hi volien potenciar el perfil dels seus periodistes. 

    “L’adaptació a les tecnologies digitals ha estat per als periodistes un repte que podríem dir que està en evolució i millora constant”, explica Penín. Com a conseqüència, el treball dels periodistes ha canviat substancialment els darrers anys. “Ara es treballa d’una altra manera”, admet un periodista veterà de Catalunya Informació que prefereix mantenir l’anonimat. “La integració va ser progressiva i ens va costar més als professionals de la vella guàrdia, encara que ens hi hem acostumat. Actualment, les hores de feina són més intenses, perquè has de fer la notícia, les piulades, les prèvies... Personalment, crec que s’han perdut estratègies periodístiques com ara tenir contactes, buscar notícies més enllà del cobriment d’actes institucionals o de les que envien les agències, oferir enfocaments innovadors... En l’horari de feina només es pot produir. Ara bé, no crec que es degui exclusivament a cap mitjà de comunicació concret ni a les xarxes socials, sino que té més a veure amb la crisi que pateix el periodisme i a la pèrdua d’especialització”, afegeix.

    Aquest professional explica que cada cop hi ha menys periodistes especialitzats en àmbits com poden ser l’economia, la política, la cultura o el que sigui. “Tots fem de tot i això fa que sigui difícil crear, amb 280 caràcters, com les piulades, dir alguna cosa que permeti marcar la diferència”, reconeix. 

    Estratègia de futur

    El canvi d’escenari planteja qüestions interessants com si els mitjans haurien de parar d’emetre informació que l’espectador pot aconseguir amb els serveis que ofereix la tecnologia. El cas més representatiu és el del temps i el trànsit, que a hores d’ara estan disponibles als smartphones. “Que tinguis l’oportunitat d’accedir a aquesta informació a través del mòbil no vol dir que ho facis. Els estudis que hem fet demostren que la gent vol continuar rebent la informació a través de Catalunya Informació perquè la consideren útil i li donen un plus de credibilitat”, explica Català.

    Davant de la quantitat d’informació que arriba per part d’actors que no són professionals de la informació, els grans canals de notícies aposten per mantenir el prestigi de les seves informacions sota el paraigua de la reputació de mitjà fidedigne.

    “L’estratègia de futur consisteix a mantenir l’esperit d’immediatesa i rigor informatiu, a més d’obrir-nos cada cop més a nous formats que ens permetin arribar al màxim d’audiència possible sigui quin sigui el format que tria per informar-se. Aconseguir la màxima implicació de la redacció a les diferents finestres i eines que tenim per poder arribar a l’espectador. Explorar altres maneres de fer arribar la informació amb el segell tv3”, explica Fina Penín.

    Revalorar el paper dels mitjans de comunicació i la imatge de marca és també l’objectiu de Canal 24 horas, tal com explica Ónega. “Tenim molts reptes. Els joves, per exemple, actualment gairebé no miren la televisió, s’informen per altres vies i desconfien dels mitjans tradicionals més que la generació anterior. Per tant, un dels nostres objectius és arribar als nostres espectadors del futur”, afirma. 

    “Els canals digitals i les xarxes socials són una finestra d’entrada als nostres continguts. Per exemple, les alertes d’última hora que reps al mòbil són també una manera d’estar informat i connectat al que està passant. Volem i hem de ser la seva opció d’informació, hem d’aconseguir que estiguin enganxats a nosaltres i que recorrin a RTVE cada vegada que vegin que ha passat alguna cosa important”, afegeix Cristina Ónega.

    Els canals de notícies, per tant, s’han d’adaptar al llenguatge dels nous formats i alhora diferenciar-se de la resta d’informacions que s’emeten en aquests mitjans reforçant-ne la qualitat. “A diferència dels mitjans generalistes, els canals especialitzats de notícies tenim un públic exigent, al qual hem de donar continguts més elaborats dels que pot trobar en una altra banda. Quan vam néixer, ens van diferenciar per la immediatesa, que abans no existia. Ara, però, ens hem de tornar a diferenciar. I hem d’aprofitar que anem a un públic que valora la qualitat”, conclou Català.  

    Aquest article es va publicar l'octubre de 2022 a la revista Capçalera número 191.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari