• Piular menys, investigar més

    Susana Pérez-Soler
    -
    17 juliol, 2023

    Les dues capçaleres de referència del món anglosaxó, The New York Times i The Guardian, acaben d’editar guies d’usos de xarxes socials per frenar l’ús de Twitter entre els seus periodistes. L’ús abusiu de la xarxa de microblogging, així com la desinformació i les campanyes orquestrades per imposar determinats corrents ideològics, han conduït alguns mitjans cap al minimalisme digital. A casa nostra, el fenomen encara no ha arribat, malgrat que moltes capçaleres són conscients de la sobrerepresentació de Twitter en l’àmbit periodístic, la toxicitat de la plataforma i la necessitat d’invertir recursos en xarxes audiovisuals com Instagram,Twitch o Tik Tok.

    Twitter s'ha convertit en un espai on es respira molta hostilitat i per on circula un grapat de desinformació.
    Autor:
    Souvik Banerjee
    Font:
    Font: Unsplash

    Han passat dotze anys des que Alan Rusbridger, exdirector de The Guardian, afirmés que Twitter és millor que Google per a la feina periodística perquè “aprofita la intel·ligència de milions de persones per trobar informació nova, valuosa, rellevant o entretinguda” fins que l’editor sortint del New York Times, Dean Baquet, demanés, el passat mes d’abril, que els seus redactors piulessin menys –perquè “el temps que són a la xarxa de microblogging no el dediquen a investigar”.

    Durant aquest temps, els mitjans de comunicació han orientat el model de negoci cap a les subscripcions per tenir una menor dependència de la publicitat. Per tant, ara, les xarxes socials, que havien estat enteses com a fonts de trànsit per a les pàgines web dels mitjans, tenen un altre valor. El model de negoci de les principals capçaleres busca un volum d’audiència menor, però amb un major compromís, és a dir, disposada a pagar per la feina periodística. 

    D’altra banda, Twitter ha canviat l’algorisme per “millorar l’experiència dels usuaris”. L’any 2015, sota la direcció de Jack Dorsey, l’empresa de microblogging va passar a donar més visibilitat als continguts d’altres usuaris de la xarxa amb qui ja hem interactuat abans o que acabem de seguir, i als missatges virals. Fins aleshores, l’algorisme de Twitter mostrava les publicacions en ordre cronològic.

    La primera i principal raó que dona Baquet per disminuir l’ús de Twitter és que la navegació per la plataforma ocupa massa temps als redactors. “Hi ha periodistes, a The New York Times i a altres llocs, que piulen moltes, moltes, moltes, moltes, moltes vegades al dia. Algunes persones piulen sobre les minuciositats de les seves vides. Per a mi, aquest és el temps que no dediquem a informar i és un dels perills. Un altre és creure que la reacció de Twitter a una determinada cobertura és la principal manera de mesurar l’èxit o el fracàs d’aquest tema en concret. I penso que Twitter no hauria d’ocupar aquest espai dins d’una institució periodística que aspira a ser independent”, explicava en una entrevista publicada al portal web del NiemanLab.

    Baquet identifica un dels principals problemes de Twitter per als sistemes democràtics: la sobrerepresentació. “Estàs interactuant amb les persones que es preocupen més pels temes, que en tenen les opinions més apassionades. I crec que això dona a Twitter més poder del que es mereix”, afirma. 

    Twitter distorsiona tant l’enfocament de les notícies com la manera d’escriure-les, ja que els redactors coneixen quins temes agraden més o menys a l’audiència i saben com servir-los per fer-los virals, el que, segons Baquet, perjudica els sistemes democràtics. 

    Bombolla informativa

    A casa nostra, no hi ha cap redacció que hagi demanat als periodistes fer un ús més moderat de Twitter, tot i que els experts són conscients que la plataforma no és representativa de la societat, tot i així, s’entén com una bona eina periodística principalment en el procés de producció de les notícies: per buscar temes d’interès, contactar amb fonts i documentar-s’hi. 

    “Animem els periodistes a participar a Twitter, perquè pensem que és una eina periodística útil tant en la distribució com en la producció de continguts”, explica Noelia Ruano, responsable de xarxes socials de La Vanguardia. “Per a nosaltres, és una eina útil per arribar a l’audiència i escoltar-la. Si treballes explicant què passa al món, no pots viure d’esquena a la ciutadania”, afegeix. “Twitter també ens resulta útil en l’estratègia de subscripcions, perquè quan un tuit dels nostres columnistes esdevé viral, com va passar per exemple amb “Lo de Ferreras”, escrit per Jordi Évole, aconseguim nous subscriptors”, afirma Ruano.

    “Mai recomanaria a cap dels nostres redactors sortir de Twitter o deixar-la de banda, però a la vegada soc conscient que Twitter no és el món”, admet Lucía González, responsable de xarxes socials d’El País. “És un bon lloc per fer una escolta activa i treure’n temes, ara bé, cada cop més veiem que aquests temes no s’originen a Twitter sinó a Tik Tok o a Instagram”, afegeix. 

    “El gir de la premsa anglosaxona demostra una maduresa en l’entorn de les xarxes socials”, reflexiona Sílvia Cobo, l’estratega digital d’El Periódico de Catalunya. “Amb un model de negoci basat en els subscriptors i la qualitat del producte és normal que el Times aposti per donar valor dins del lloc web en lloc de fer-ho a Twitter. A la vegada que es frena l’ús de la plataforma es potencien els directes dins del web, per exemple, un producte molt més atractiu i amb bons resultats”, afegeix. 

    “Cada xarxa és un univers diferent i hem de pensar què en volem fer i quin públic hi tenim. Instagram, per exemple, és una canal més vinculat a l’entreteniment on donem les notícies més soft, mentre que Twitter és un espai més hostil i degradat per la desinformació, els bots i els trols”, reflexiona Marc Sala, que s’encarrega de l’estratègia de les xarxes socials de l’Ara. “Amb poc més de quatre milions d’usuaris a Espanya, Twitter no és una xarxa massa utilitzada, encara que sí que té molta influència i cal aportar-hi valor, encara que no la fem servir pel trànsit que ens dona sinó per fer marca”, afegeix.

    Conflicte d’interessos 

    Una altra de les raons que Baquet addueix per frenar l’ús de Twitter són els missatges d’alguns dels seus periodistes contraris als valors de la institució, que es consideren un dany real per a la reputació de la capçalera. 

    Una de les darreres polèmiques, encara que no l’última, entre la marca personal d’un periodista i la identitat de la institució es va produir el passat mes de març arran d’una entrevista de Vanity Fair a Taylor Lorenz, periodista especialitzada en cultura digital en què va afirmar que el Times no entenia la seva feina i que havia fracassat en la captació del talent jove. Lorenz va donar aquesta entrevista quan va sortir del Times per incorporar-se al Washington Post, tot i que ella és en si mateixa una marca a Internet: té una audiència personal de més de 500.000 seguidors a Tik Tok, 250.000 a Twitter i 179.000 a Instagram. 

    El conflicte d’interessos entre la marca personal del periodista i la corporativa del mitjà encara no s’ha resolt i en el context anglosaxó, periodistes amb milers de seguidors contractats per mitjans de comunicació tradicionals, han estat acomiadats o silenciats per emetre opinions personals al seu compte de Twitter. 

    Després de la mort de l’estrella de l’nba Kobe Bryant en un accident d’helicòpter en què també van morir la seva filla i set persones més, la periodista Felicia Sonmez de The Washington Post va piular el mateix dia de l’accident, quan Twitter començava a omplir-se de notes de condol, un missatge amb un enllaç a un article de 2016 publicat al Daily Beast titulat “El pertorbador cas de violació de Kobe Bryant: l’evidència de l’adn, la història de l’acusador i la confessió a mitges”. Sonmez va rebre milers de comentaris negatius, així com amenaces de violació i de mort i The Washington Post va suspendre temporalment la periodista per investigar si el que havia fet violava la política de xarxes socials del mitjà i va obligar-la a esborrar els missatges, cosa que va fer. Els col·legues la van defensar i, finalment, no va ser acomiadada per aquest afer. 

    Vetllar per la salut mental

    La proliferació de campanyes d’assetjament i abús dins de Twitter és també un motiu per reduir l’ús de Twitter entre els redactors del Times, extrem que preocupa dins de l’empresa fins al punt de crear un equip dedicat exclusivament a protegir els seus periodistes de l’assetjament en línia i mantenir-ne la salut mental. 

    Diferents associacions, com ara l’International Press Institute, denuncien l’augment d’assetjament digital contra periodistes, principalment dones, un fenomen que no és aliè al periodisme de casa nostra. “Hi ha periodistes que no volen piular massa per no rebre crítiques”, explica Ruano. “No volen cridar l’atenció per no ser víctimes d’una campanya d’odi”, afegeix. 

    “Tot i que no és habitual que ens trobem amb campanyes orquestrades, una de les nostres becàries va ser víctima d’una que va ser propiciada per un conegut youtuber i vam haver de ser molt sensibles per protegir-la perquè depèn com sigui la persona pot afectar-la molt negativament”, explica Cobo.

    “Cap xarxa és un entorn ideal, perquè a Instagram, per exemple, trobem molta publicitat, tot i així, Twitter és especialment hostil amb els periodistes en general i les dones en concret”, explica González. En línies generals, els estrategues de les xarxes socials dels mitjans recomanen no respondre als atacs per no fer-los més grans. “En el nostre cas, no responem si es tracta de quatre mencions i, en canvi, sí que donem resposta si veiem que l’atac es fa gran. La darrera polèmica que vam haver de gestionar va ser una referent a una suposada censura d’un article de Xavier Roig. La directora va respondre directament en el seu perfil i des dels perfils corporatius no vam dir res, però vam investigar i descobrir d’on provenia l’atac”, explica Sala.  

    Aquest article es va publicar l'octubre de 2022 a la revista Capçalera número 191.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari