Gabinets d'experts

CARME ESCALES
Durant onze anys, Josep Autet va córrer ral·lis com a copilot professional. El seu Vic natal, i tota la comarca d’Osona, eren una cantera de pilots, enginyers, mecànics i directius del món del motor. En acabar les carreres, ell recopilava els temps dels equips i comunicava els resultats a gent de la premsa. Amb una màquina d’escriure, als anys 1986, 1987 i fins al 1989, va solapar la carrera esportiva amb la preparació i enviament dels comunicats i fotografies que preparava i enviava a les redaccions. “El que es feia diumenge, es rebia dilluns o dimarts, per correu postal o els ho duia en mà”, recorda Autet.

Ell va córrer ral·lis fins a vint-i-set anys i, en acabar, havia consolidat una bona xarxa de contactes, tant en el món del motor com en el dels mitjans de comunicació. Així que donar impuls a un gabinet de comunicació, a trenta-un anys, li va ser un procés molt natural. Ford España va ser el primer client que, trenta anys més tard, encara manté. “BMW i altres equips amb els que jo mateix havia corregut van ser també clients”, explica. Va ser delegat de premsa de Nissan al Dakar, “i passàvem tota la difusió del ral·li per tèlex”, rememora. Autet va fundar la JAS, l’agència de comunicació que va néixer sobre rodes, que ha arribat a tenir deu empleats i durant vuit anys va tenir delegació a Madrid.

“Ara som cinc. Redactem i enviem informació, maquetem, fem diaris, fulletons i revistes sobre competició i producte, cotxes, motos, vaixells, tot el que sigui motor”, detalla la Rosa Tantiñà, que hi treballa des de l’any 1994. “ L’especialització ha estat clau des de sempre. Al principi, era inèdit el que donàvem, no hi havia gabinets així. Ens vam inflar a treballar”, recorda Autet. “Saber de què parles t’atorga un plus de credibilitat que marca diferència”, diu la Rut Martínez. Ella va posar en marxa l’agència Seed Music, especialitzada en música clàssica. Primer, es va formar musicalment en paral·lel als estudis ordinaris i, posteriorment, va estudiar Periodisme i, “després de flirtejar uns primers anys amb la informació política, vaig optar pel periodisme cultural”, comenta.

Seed Music ofereix als seus artistes serveis d’auditoria i assessorament en comunicació, des d’un punt de vista integral i personalitzat. “Els artistes i, en especial els músics, tenen cada vegada més clar que no n’hi ha prou de tocar bé, amb tenir molt talent, o fins i tot a invertir molt temps i treball en la carrera, cal algú que acompanyi en el trajecte i completi la mirada feta des de dins, que t’ajudi a projectar-la cap a fora. I jo entenc que és per això que em vénen a buscar”, resumeix la Rut que, alhora, també en fa una tria. “Jo busco en ells algú amb mirada pròpia, amb compromís artístic, amb molt rigor, però també amb un punt d’agosarament, de fantasia”, admet.

Viratges fruit de la crisi
“El futur és la hiperespecialització i la polivalència, i quan dic polivalència em refereixo no a fer moltes feines, sinó a ser obert de ment, no tenir por, per exemple, de la tecnologia o de diferents formats periodístics”, apunta la Ruth Troyano, una jove periodista de Reus que v a posar en marxa l’agència d’enocomunicació que porta el seu nom. Enoturisme i comunicació són als ciments de la seva empresa, que ajuda els productors de vi a explicar experiències, vides i el sentiment secret de les ampolles. Després d’haver treballat cinc anys a la ràdio, cinc anys en l’àmbit polític com a cap de premsa d’ERC a Tarragona, i a Cultura de l’ajuntament tarragoní, un màster d’Enoturisme entre la Universitat Rovira i Virgili i la Rioja, la va encarrilar cap a l’especialització.

“Les grans marques com Torres o Freixenet ja tenien gabinets de comunicació, si bé vaig veure que les petites bodegues encara no veien la necessitat de donar-se a conèixer mitjançant el periodisme”, afirma. Ella, cada setmana anava a visitar un celler. De moment, només hi volia treure el nas i aprendre. “Aprendre en profunditat, sobre ecologia, sobre els paisatges del vi, i sobre vins biodinàmics, l’homeopatia de la vinya”, precisa la creadora del bloc Vi, moments, persones. “Volia posar cara als elaboradors i mostrar el paisatge que hi ha al darrere i a dins d’una ampolla de vi i la història del seu elaborador”.

Així, en començar a esquitxar-se el territori d’experiències d’enoturisme, ella ja estava a punt. L’Hostal Sport de Falset va ser un dels primers clients. “Sóc de Reus i tenia cinc Denominacions d’Origen (DO) al meu voltant”, argumenta. Actualment, compagina la comunicació per a empreses del sector amb col·laboracions en mitjans especialitats, com una secció al programa Vadevi de Ràdio 4, on presenta productors, així com altres feines per a mitjans digitals o projectes editorials com els Retrats de vi, una idea sorgida de la URV, on la Ruth Troyano presenta en petits llibrets a gent del món del vi. No porta mai la comunicació de dos cellers del mateix territori, encara que amb un sol tema de fons, el vi, treballa tant com vol.

Comunicació artesanal
Vanesa Carrasquilla va néixer a Barcelona l’any 1978, va estudiar Filologia Catalana i Periodisme i va treballar set anys a diferents ràdios. “El periodisme judicial m’apassionava”, explica. És el que feia a la COM quan, l’any 2010, la crisi va provocar que acomiadessin molts periodistes. A l’atur, va formar-se en social media i community manager i, en paral·lel, feia labors de ganxet i cursos de manualitats. “A casa, ja hi havia una sensibilitat per les coses fetes a mà. La meva mare era brodadora artesanal de vestits de núvia”, assegura. I ella, entre la distracció i l’estima per la feina feta a mà, va anar teixint la idea del gabinet de comunicació que, avui dia, li dóna feina. “Quan el món de les artesanies (el craft) estava en plena ebullició, jo ja c oneixia molta gent amb projectes molt cuidats, que necessitaven arribar als mitjans. I ho veia assequible”, afirma.

Fa un any que Carrasquilla va crear el web www.comunicraft.com, s’ha instal·lat a l’espai de coworking CREC del Poble Sec, i admet que li va “superbé”. “Tinc molta feina. Crec que estar especialitzat és bàsic perquè saps quines necessitats tenen aquells per a qui treballes, i com que tu les tries, en comparteixes la sensibilitat”, assegura. “Jo em moc pel feeling. Si el projecte té possibilitats, si me’l crec, tot això ho he de sentir a la panxa”, expressa. “Intento –afegeix– fer molta pedagogia amb els clients, que sàpiguen que sortir als mitjans significa estar en l’imaginari col·lectiu, és un prestigi, però per vendre tan important és això com tenir un web molt ben cuidat i saber buscar sempre l’essència de cadascú, allò que et fa únic en el que fas. Faig una comunicació a mida, comunicació lenta”.

Visibilitzar la feina
Un altra cas a destacar és la de la Marta Poch, que va començar la seva història amb la comunicació, el 2002, al despatx de Josep Lluís Mateo. “A la meva feina d’arquitecta, vaig anar sumant tasques de coordinació de publicacions i difusió, fins que em vaig fer càrrec del departament de Comunicació”, recorda. I li agradava tant, que de manera natural va acabar muntant un despatx de comunicació d’arquitectura. En solitari, l’any 2008, i amb la seva sòcia, Mària Suàrez, periodista especialitzada en informació cultural, tendències, disseny i arquitectura, conjuntament des del 2013.

Neix així Poch edició, arquitectura, comunicació. “Sobretot treballem a Barcelona, tot i així, hem tingut clients estrangers que busquen visibilitzar els projectes aquí. Tenim despatxos consolidats i emergents, i comptem amb col·laboradors. Amb despatx a l’espai de coworking Makers of Barcelona (MOB) s’envolten d’altres professionals que els ajuden a estar al dia de la seva especialitat. Els arquitectes passen moments complicats i busquen diferenciar-se, també en la manera de comunicar el que fan. I en això els ajudem”, conclou la Marta Poch.