• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Al Shaw i Elisabetta Tola expliquen les respectives experiències amb el periodisme de dades. Ho van fer en el marc del cicle de conferències i debats "#Futur", que organitza el Col·legi de Periodistes amb l'Obra Social de la Caixa.
    Diferents professionals i entitats ensenyen a llegir i a interpretar els mitjans de comunicació. Per això, impulsen tallers i xerrades, a més de reivindicar una major implicació de l'escola i l'administració. Treballen per una audiència instruïda i amb esperit crític.
    Els investigadors en comunicació han de fer mans i mànigues per tirar endavant els projectes. La reducció del finançament públic provoca que es busquin dines a Europa o bé en l'àmbit privat.
    L'abundància d'informació en l'entorn digital, la competència amb altres empreses no purament periodístiques i la voluntat d'atraure nous lectors han portat algunes capçaleres de referència a ludificar les notícies.
    Arran de la revolució digital, els mitjans busquen diferents maneres d'atraure cada cop més lectors. Això implica que apostin pels nous formats digitals i l'anàlisi detallada de l'analítica web, però també l'ús de pràctiques virals que no tenen a veure amb la línia editorial del mitjà.
    El sector observa com gent externa a la professió està ocupant, poc a poc, tasques que abans estaven destinades als periodistes. És l'intrús el periodista que cerca dades a les xarxes o és l'intrús el farcidor de blocs i webs que en mesuren l'expertesa amb la de qualsevol mitjà tradicional?
    El periodisme viu enmig d'una revolució digital i un dels llocs on més s'està experimentant és a la redacció del Washington Post. Cory Haik, editora de les informacions en línia d'aquest prestigiós mitjà, va assistir al juny al Congrés Mundial d'Editors (GEN Summit) i en parla per a Capçalera
    Els wearables (dispositius incorporats al que duem posat) estan picant a la porta del periodisme. Parlem de les Google glasses, els rellotges intel·ligents, la realitat virtual, els dorns... Els mitjans han de decidir si s'obren a aquestes innovacions o fan veure que això no va amb ells
    Els mitjans de comunicació portuguesos mostren l'admiració que desperta Espanya ja que, entre altres coses, creuen compartir-hi molts problemes, com la crisi i els casos de corrupció.
    Àlex Barnet proposa un recull de webs per aprendre sobre el periodisme punk, d'ullada i sobre tecnologia.
    La transició política i la informàtica han marcat els dos grans punts d'inflexió en les feines dels arxius dels mitjans de comunicació. En el primer, el documentalista pren relleu com a font d'informació periodística. En el segon, esdevé un gestor de dades i filtres.
    Carlos M. Ruiz, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna analitza a "La digitalització de l'altre" (Pagès Editors) el que hi ha darrere d'aquest fenomen. Reproduïm extractes del llibre, guardonat amb el Premi d'Assaig Josep Vallverdú.