• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Els nous hàbits afecten als mitjans. Foto: Sergio Ruiz
    Ricardo Kirschbaum, president de la Global Editors Network, analitza la situació dels diaris, immersos en una transformació tecnològica histórica, l’eix central del GEN News Summit, el congrés periodístic més important del món, que, entre l’11 i el 13 de juny, acollirà el CCCB.
    Vint Cerf. Foto: EFE
    Quatre dècades després de crear el protocol informàtic que va permetre connectar els ordinadors entre si, Vint Cerf, el considerat “pare d’Internet” i actual vicepresident de Google reflexiona sobre com la revolució digital afecta el periodisme.
    Concentració d’afectats per l’ERO davant de Canal 9. Foto: Prats i Camps
    El tancament en rigorós directe de Canal 9 ha vingut precedit d'un seguit de manipulacions periodístiques, censures informatives i unes altíssimes quotes d’amiguisme i endeutament, entre altres nombrosos escàndols lamentables. Un còctel explosiu que ha acabat amb el tancament del mitjà públic.
    Stephen Engelberg, director de ProPublica.
    L’organització periodística nativa digital sense afany de lucre més reeixida dels Estats Units compleix sis anys amb una combinació entre reporterisme tradicional i noves eines de processament de dades. Dos Pulitzer demostren que els mals auguris sobre el periodismo d’investigació eren erronis.
    Un voluntari de la campanya pel Si. Foto: Oriol Gracià
    A diferència de Catalunya –on existeix un espai de comunicació propi consolidat des de fa anys–, a Escòcia els grans mitjans són anglocèntrics i, per tant, tenen una línia editorial sobre el conflicte territorial contrària a una hipotètica independència.
    Mònica Terribas durant el debat. Foto: Jordi Salinas
    El cicle de conferències “Futur”, que organitza el Col•legi de Periodistes amb el suport de l’Obra Social de La Caixa, va celebrar el 23 de gener al CaixaForum el quart debat amb la participació de Mònica Terribas i Cilla Benkö, que reflexionaren sobre els mitjans públics en el context actual.
    El sector està a la recerca de nous models d'empreses periodístiques
    En els darrers anys, l’experimentació empresarial és a l’ordre del dia amb l’objectiu d’aconseguir una premsa independent políticament i econòmicament. Jesús Maraña, actual director editorial d’infoLibre, reflexiona sobre com aconseguir aquest difícil equilibri en el difícil context actual.
    Les reivindicacions actuals connecten amb els fets històrics
    Enmig del tricentenari de 1714, els paral•lelismes amb la situació actual són inevitables, embrancada en una confrontació dialèctica entre Barcelona i Madrid. Un sociòleg, un filòsof, dos politòlegs i dos catedràtics de Periodisme –tres per cada costat del pont aeri– reflexionen sobre tot plegat.
    Un gravat sobre la Guerra de Successió
    Durant la Guerra de Successió els impresos i els manuscrits d’ambdós bàndols escamparen armes de tinta i paper que havien d’informar i persuadir públics heterogenis.
    Un gravat del setge austriacista de 1705 quan Barcelona estava sota control dels borbònics
    A l’inici del XVIII, la informació va ser una arma de guerra de les potències europees . Les gasetes de Rafael Figueró informaven dels combats que tenien lloc arreu d’Europa i es va convertir en la veu de la resistència catalana.
    Imatge d'un dels documentals emesos al Sense Ficció
    Joan Salvat, director del programa Sense ficció de TV3 –que compleix cinc d’anys d’emissions– reflexiona sobre les diferències entre el documentalisme del sud i el nord d’Europa i és crític amb les limitacions i problemes que no permeten als periodistes fer la feina que la societat espera d’ells.
    Colom al Xino. Foto: Ignasi Marroyo
    Nascut i crescut al Raval, Joan Colom –de qui el MNAC exposa aquests dies una mostra antològica– ha captat la puresa i la densa energia del barri i la seva gent, en blanc i negre a la postguerra, en color a partir dels anys noranta. Un poeta de la imatge intensa, insubornable.