• Escòcia, el buit de la premsa independentista

    20 març, 2014
    A diferència de Catalunya –on existeix un espai de comunicació propi consolidat des de fa anys–, a Escòcia els grans mitjans són anglocèntrics i, per tant, tenen una línia editorial sobre el conflicte territorial contrària a una hipotètica independència.
    Un voluntari de la campanya pel Si. Foto: Oriol Gracià
    Un voluntari de la campanya pel Si. Foto: Oriol Gracià

    ORIOL GRACIÀ CARLES

    Fa mesos que per a l’Scott Manson i la Sheena Jardine el dissabte ja no és dia de feinejar per casa o sortir d’excursió. Des que es va anunciar la data del referéndum per la independència d’Escòcia ara fa un any i escaig, el cap de setmana el dediquen a treballar per la campanya del Sí. Com ells, molts voluntaris de la plataforma Yes Scotland al veïnat de Pentlands, al sud-est d’Edimburg, aprofiten els dies de pausa laboral per participar en algun porta a porta o per instal·lar una taula informativa en alguna cruïlla concorreguda del centre de la ciutat.

    Són fàcils de reconèixer perquè van vestits amb armilla blava -el color del Saltire, la bandera d’Escòcia– i carreguen una bossa groga plena de fulletons amb arguments per la independència. I en un dels fulls de mà o flyers que reparteixen s’hi pot llegir: “La decisió que prenguis en el referèndum del 18 de setembre serà molt important per al futur del teu país i, per tant, cal que coneguis els arguments en favor i en contra. La línia editorial de la BBC i la major part de la premsa escocesa i britànica és propera al No. Per això et recomanem que busquis els arguments per la independència a Internet. És lamentable, però és la realitat”. I, a continuació, proposen mitja dotzena de webs de diaris digitals i institucions.

    “Els grans mitjans de comunicació estan en contra de la nostra opció”, aquesta és la sensació que tenen bona part dels independentistes escocesos cada cop que obren el diari, encenen la ràdio o pitgen el comandament del televisor. Una sensació que els crea malestar, sobretot si es té en compte que el No lidera les enquestes d’opinió sobre la intenció de vot en el referèndum. Tot i així, és una apreciació subjectiva o realment la premsa unionista acapara el protagonisme? “La campanya pel referèndum escocès és una campanya força inusual, perquè Escòcia no disposa d’una estructura mediàtica potent que defensi la causa independentista. No hi ha cap gran rotatiu explícitament nacionalista en la línia editorial. En un context de crisi i caiguda de vendes, hi ha pocs propietaris de mitjans que s’atreviran a posicionar-se a favor del canvi i en contra de l’ status quo”, explica Blair Jenkins, exdirector de la cadena privada l’Scottishtv (STV), cap d’Informatius de la BBC a Escòcia, que des de la meitat del 2012 és el responsable de la plataforma YesScotland que aglutina partits, sindicats i entitats ciutadanes pel Sí a la independència.

    El periodista David Torrance –autor d’una desena de llibres sobre política escocesa que escriu, entre altres, al britànic The Times, i els escocesos Herald Scotland i The Scotsman–, relativitza el posicionament ideològic dels diaris: “Els rotatius britànics i escocesos s’han situat en contra de la independència? Sí, en general, hi estan en contra. Encara que la cobertura que fan del procés polític no és, ni de bon tros, tan esbiaixada com els independentistes asseguren. El Sunday Herald –l’edició dominical de l’ Herald Scotland– és clarament proindependentista i gairebé tota la resta de diaris tenen molt bons columnistes a favor del Sí. La pluralitat de punts de vista està garantida a través dels articles d’opinió”.

    “Hi ha un fet desconcertant: segons les enquestes, entre un trenta i un quaranta per cent dels escocesos tenen clar que votaran a favor de la independència, però en canvi no hi ha cap diari que intenti cobrir les demandes d’aquests ciutadans. Com és que cap empresari hi veu un buit de mercat per fer-hi negoci?”, es pregunta Lesley Riddoch, columnista de The Guardian i The Scotsman i experiodista de la BBC Radio i Channel 4.

    La BBC en el punt de mira

    El gener d’aquest any, es va publicar un estudi de la University of the West of Scotland segons el qual la BBC Scotland, cadena pública, i l’STV, de titularitat privada, donaven més protagonisme a la campanya del No que a la de Sí. L’anàlisi, resultat del visionat de 130 hores de televisió ?principalment dels programes d’actualitat política nocturns–, va trobar 272 notícies emeses per la BBC que afavorien el No i 171 que afavorien el Sí. La polèmica no va tardar a arribar.

    Els primers a reaccionar van ser els directius de la cadena pública britànica que, disconformes amb el mètode i les conclusions de l’estudi, van enviar una carta de queixa als responsables de la universitat. Tampoc tots els periodistes van assumir com a bons els resultats del treball.

    No cal dir que, per als partidaris de la independència,el treball posa sobre paper allò que denuncien des de fa temps. La columnista del Daily Record Joan Mc. Alpine ?periodista i diputada per l’Scottish National Party? explica: “La major part de diaris tenen una línia editorial ben marcada a favor d’un partit polític o d’un punt de vista, hi tenen dret. Tot i així, la BBC és una institució pública i, per tant, se li han d’exigir uns estàndards d’imparcialitat”.

    Els mitjans en línia

    I mentre es tensa el debat sobre la neutralitat dels mitjans de comunicació, especialment als diaris i a la televisió, Escòcia veu com augmenten les visites als nous digitals. Des que es va iniciar el procés cap al referèndum, portals com Wings Over Scotland, Newsnet Scotland i Bella Caledonia, de tendència obertament independentista han agafat protagonisme. “Són mitjans que tenen força lectors i que compleixen un rol. Crec que proposen una aproximació molt coixa a la realitat i massa vegades assumeixen que no existeixen arguments en contra de la seva opció. Però omplen un buit i ajuden a satisfer aquells ciutadans que creuen que el Sí no està prou representat a la resta de mitjans. La influència dels diaris en línia havia estat relativa, encara que, a poc a poc, s’han professionalitzat i, ara, s’hi poden llegir articles d’anàlisi de gran qualitat”, explica Riddoch.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari