Crònica d’un canvi

ARON PILHOFER

En algun moment dels propers dotze mesos, al New York Times passarà una cosa sense precedents: per primera vegada, el nombre de subscriptors del diari digital superarà el de subscriptors que reben a casa el diari en paper.

Això ens porta a fer-nos un seguit de preguntes, no només relacionades amb el nostre diari sinó amb la premsa de tot el món: què hauria de canviar, ara que no només la majoria de lectors sinó la majoria de subscriptors ens arriben cada dia pels canals digitals? En quin moment la nostra plataforma tradicional passarà a un segon pla per darrere de la digital?

Sota el lideratge de l’editor executiu, Jill Abramson, hem fet passos per poder respondre aquestes preguntes. Durant els últims sis mesos, en què el trànsit generat per dispositius mòbils ha superat el de dispositius d’escriptori, i el nombre de subscriptors digitals ha arribat a 800.000, s’ha fet urgent analitzar aquestes qüestions. El New York Times ha endegat una sèrie d’iniciatives internes dissenyades per replantejar la nostra estratègia digital tant pel que fa a la redacció com a l’empresa mateixa. Tot i que hi seguim treballant, ja han sorgit una sèrie de temes importants, entre els quals hi destaquem els següents:

- «Primer el diari digital» ha de ser més que un eslògan

Quan vaig entrar al New York Times, l’any 2005, l’organització acabava de començar el lent procés de fusió del diari en paper i el digital, un procés que encara continua avui. Després, la part digital es va situar en un edifici separat, uns quants carrers més enllà. Va funcionar, de fet, com una empresa diferent, que treballava de manera independent respecte de la redacció en paper. Els editors de la versió digital feien tot el que podien per elaborar una pàgina web cada dia a partir del contingut creat pensant gairebé exclusivament en la versió en paper.
Ara tenim una redacció única que es pren molt seriosament la responsabilitat de produir els millors reportatges possibles en totes les plataformes. Els caps de secció han assumit la part en línia, i volen que els treballadors es comprometin primer ?i fins i tot exclusivament? amb projectes digitals.

Els periodistes fan de manera rutinària reportatges per al web i les aplicacions, i la majoria són actius a les xarxes socials com Facebook o Twitter. Hem avançat, però encara falta camí per recórrer. Avui, la majoria d’articles encara es publiquen a la tarda o al vespre per arribar a temps a la publicació en paper, encara que el pic del trànsit web sigui al migdia. Massa sovint pengem els reportatges més importants i impactants al web el dissabte, normalment cap a la tarda, quan l’audiència digital és més baixa. Per què? Per arribar a la publicació en paper del diumenge. Així, doncs, col·locar físicament els periodistes digitals i de premsa escrita uns al costat dels altres ha estat la part més senzilla. El que és important i més difícil és canviar els hàbits i la cultura d’una redacció creada al ritme de la publicació en paper.

- Una col·laboració més estreta amb la part empresarial

En start-ups com Upworthy i Buzzfeed, la frontera entre la part editorial i l’empresarial no s’assembla gens a la que hi ha a les redaccions tradicionals, i això ha de canviar. En cap cas, les redaccions tradicionals han d’ensorrar per complet aquesta frontera, si bé necessitem molta més col·laboració constructiva amb la part empresarial, per fer productes digitals que vulguin els lectors ?i que vulguin pagar-los.

Fixem-nos en els nostres productes mòbils, en els del New York Times i la majoria de redaccions tradicionals. Aquestes aplicacions i llocs mòbils poques vegades aprofiten les capacitats dels dispositius mòbils i, en general, no s’adapten a les necessitats específiques dels lectors. La majoria són poc més que productes derivats: el diari en paper encobert en un telèfon intel·ligent o una tauleta.

El mes d’abril, el New York Times va llançar NYTNow, una nova aplicació de notícies, via subscripció, dissenyada específicament per a telèfons intel·ligents. Inspirada per aplicacions com Zite, l’aplicació Paper de Facebook, Circa i altres, NYTNow és una experiència de lectura dissenyada per als mòbils des de bon principi. L’aplicació sap el que és nou per al lector i el que ja ha vist. El contingut permet l’anàlisi posterior, i els editors de NYTNow escriuen i revisen les notícies constantment, a través d’actualitzacions en vinyetes. La possibilitat d’afegir també és una de les característiques principals de NYTNow. Els redactors poden conservar una informació constantment actualitzada de les lectures més interessants per tota la pàgina web. I, encara més important, l’aplicació s’ha concebut, dissenyat i construït com un equip multidisciplinari format per redactors, encarregats de producció i tècnics ?un model per a col·laboracions futures al New York Times.

Encara falta veure si NYTNow tindrà èxit o no al mercat, encara que el producte es va llançar per aconseguir crítiques favorables i comentaris dels usuaris.

- Portar «els nous redactors» cap al món digital demana habilitats digitals, i les redaccions s’han de reequipar en funció d’això. I això vol dir pensar àmpliament qui és periodista i qui no ho és, i quines són les funcions principals d’una redacció en què el més important és la part digital.

El New York Times va començar aquesta transformació fa una mica més de set anys, en què vam fer venir programadors a la redacció i la nostra secció gràfica va començar a diversificar-se cap al món digital. Avui, el segon pis de la redacció inclou animadors en 3D, estadístics, especialistes en visualització de dades i programadors ?els «nous redactors», tal com els anomena Ernst-Jan Pfauth, cofundador de la innovadora start-up De Correspondent.

L’any passat, el New York Times va contractar un director d’analítica, que tradicionalment formava part de l’àmbit empresarial. Amb tot, la funció d’aquesta persona és centrar-se exclusivament en qüestions editorials, entendre millor els nostres lectors i saber com, quan i què hem de publicar. I això és només el principi. S’està parlant d’altres posicions no tradicionals que la redacció necessita per reorientar-se cap al món digital.

De fet, el diari avui no té res a veure, en molts aspectes, amb l’organització a la qual vaig entrar fa nou anys. I no cal dir que, d’aquí a nou anys, serà molt diferent de l’empresa que és avui. Tot i així, el que sí que romandrà és el nostre compromís amb el periodisme de qualitat, fins i tot mentre la manera d’escriure, la tecnologia i els models empresarials continuïn evolucionant.