Des del primer número de Capçalera, publicat l’abril del 1989, han passat poc més de trenta-sis anys. En aquestes tres dècades i mitja, els diversos continguts de la revista evidencien la transformació que ha viscut la professió periodística. Els principals canvis són els tecnològics, però també n’hi ha d’altres, com la variació dels hàbits de consum, la pèrdua d’atenció dels receptors, la caiguda de la publicitat o el desprestigi dels periodistes. Per contra, el que es manté immutable, tot i el pas dels anys, és la precarietat de la professió.
La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
En un context de monopoli informatiu i de problemes de comunicació, municipis rurals i indígenes d'Oaxaca posen en funcionament una xarxa de telefonia mòbil comunitària. La xarxa té entre 2.500 i 3.000 usuaris mensuals.
Fins a on és vàlida la manipulació de les situacions per explicar una història amb imatges. La retirada del premi World Press Photo al fotògraf Giovanni Troilo per la sèrie sobre la ciutat de Charleroi torna a plantejar el debat sobre què és acceptable en fotoperiodisme.
El sector editorial ofereix noves sortides als reportatges amplis i treballats que surten a la llum en forma de llibre. Tenen un públic fidel, però només en comptades ocasions viuen un èxit comercial.
El 2015 ha estat el de la distribució de continguts, un aspecte clau del futur del periodisme. Plataformes diferents als mitjans guanyen terreny en la intermediació amb les audiències.
