• Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Alberto Gómez

    La intel·ligència artificial està entrant en les redaccions i permet agilitzar molts processos, però també està present en les mentides que corren per la xarxa com si fossin certes. Els periodistes necessiten formar-se per saber detectar-les i no caure en el parany. Per aconseguir-ho, apunten, no només cal formació, sinó començar a disposar de nous perfils a les redaccions. Aquest és un repte més en una professió que viu i afronta els canvis constants produïts per la tecnologia digital.

    Laura Saula

    Alguns experts ens adverteixen que, a mesura que la tecnologia de la intel·ligència artificial generativa sigui més potent, cada cop hi haurà més informacions que ens semblaran autèntiques, però que, en realitat, seran falsedats. Davant d’aquest escenari ben proper, es pot donar una crisi de credibilitat perquè els ciutadans tindran problemes a l’hora de diferenciar les coses autèntiques de les que no ho són? I quan això sigui així, quin paper hi tindrà el periodisme? Es convertirà en el refugi de la credibilitat o no ho sabrà aprofitar?

    Montecarlo -storyteller i soci fundador de Química Visual, companyia dedicada a la creació de projectes transmèdia- ofereix un recull de les principals eines, treballs i referents entorn aquest fenomen.
    Robert Boynton, professor de Periodisme de Revistes a la Universitat de Nova York, va presentar el passat mes de juny al Col·legi de Periodistes la versió en castellà de The New New Journalism (Paperback, 2005). Reproduïm un extracte del pròleg a l'edició espanyola.
    El documental web aprofita les múltiples solucions narratives de l'entorn digital. Busca atreure l'atenció de l'audiència mitjançant una presentació dels fets interactiva. Eva Domínguez, experta en narratives digitals, analitza l'estat i evolució d'aquest sector.
    Un periodista transmèdia és un storyteller capaç de crear relats a través de diversos mitjans per arribar a diferents públics. Carlos Scolari, professor de la Universitat Pompeu Fabra, desgrana aquesta nova figura.
    El periodisme transmèdia informa amb tots els mitjans en la nova ecologia de la comunicació. El transmedia storytelling es pot veure a les agències de publicitat, les productores de televisió i les redaccions dels diaris. Carlos Scolari, professor de la Universitat Pompeu Fabra, ho explica.
    Es compleixen quaranta anys de la detenció i empresonament de Huertas Claveria, que va ser un símbol per a una professió assedegada de llibertat. El Col·legi prepara una exposició virtual sobre qui seria, anys més tard, degà de la institució.
    Des del 2013, quan Egipte va viure el cop d'estat que va derrocar el govern dels Germans Musulmans, els periodistes s'enfronten a empresonaments, censura i diferents tipus d'amenaces i pressions. Ricard González Samaranch explica en aquest article la seva experiència personal.
    Al Shaw i Elisabetta Tola expliquen les respectives experiències amb el periodisme de dades. Ho van fer en el marc del cicle de conferències i debats "#Futur", que organitza el Col·legi de Periodistes amb l'Obra Social de la Caixa.
    Diferents professionals i entitats ensenyen a llegir i a interpretar els mitjans de comunicació. Per això, impulsen tallers i xerrades, a més de reivindicar una major implicació de l'escola i l'administració. Treballen per una audiència instruïda i amb esperit crític.
    Els investigadors en comunicació han de fer mans i mànigues per tirar endavant els projectes. La reducció del finançament públic provoca que es busquin dines a Europa o bé en l'àmbit privat.
    L'abundància d'informació en l'entorn digital, la competència amb altres empreses no purament periodístiques i la voluntat d'atraure nous lectors han portat algunes capçaleres de referència a ludificar les notícies.
    Arran de la revolució digital, els mitjans busquen diferents maneres d'atraure cada cop més lectors. Això implica que apostin pels nous formats digitals i l'anàlisi detallada de l'analítica web, però també l'ús de pràctiques virals que no tenen a veure amb la línia editorial del mitjà.