• Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Alberto Gómez

    La intel·ligència artificial està entrant en les redaccions i permet agilitzar molts processos, però també està present en les mentides que corren per la xarxa com si fossin certes. Els periodistes necessiten formar-se per saber detectar-les i no caure en el parany. Per aconseguir-ho, apunten, no només cal formació, sinó començar a disposar de nous perfils a les redaccions. Aquest és un repte més en una professió que viu i afronta els canvis constants produïts per la tecnologia digital.

    Laura Saula

    Alguns experts ens adverteixen que, a mesura que la tecnologia de la intel·ligència artificial generativa sigui més potent, cada cop hi haurà més informacions que ens semblaran autèntiques, però que, en realitat, seran falsedats. Davant d’aquest escenari ben proper, es pot donar una crisi de credibilitat perquè els ciutadans tindran problemes a l’hora de diferenciar les coses autèntiques de les que no ho són? I quan això sigui així, quin paper hi tindrà el periodisme? Es convertirà en el refugi de la credibilitat o no ho sabrà aprofitar?

    Un moment de les jornades. Foto: José Luis Gómez Galarzo
    La primera edició de l’Editors Lab-Col•legi de Periodistes de Catalunya Hackdays, celebrada el 13 i 14 de març a Barcelona, impulsat pel Global Editors Network, permet observar la importància de la informàtica i de les dades en la professió actual.
    Els diferents formats de la revista
    El primer número de CAPÇALERA es va publicar l’abril de 1989. Un quart de segle i 164 números després, la professió ha canviat molt, sobretot en l’aspecte tecnològic, mentre que una visita a l’hemeroteca ens mostra que a nivell laboral i deontològic les coses no han canviat tant.
    El periodista Eduardo Martín de Pozuelo. Foto: Sergio Ruiz
    David Leigh, tot un referent del periodisme al Regne Unit i que al febrer va participar al cicle “Futur”, organitzat pel Col•legi de Periodistes, explica per què el periodisme d’investigació està vivint actualment un dels grans moments de la seva història.
    Operación Palace, el documental polèmic.
    “Operación Palace”, el programa especial sobre el 23-F de Jordi Évole, a més de generar una important polèmica, va posar de nou sobre la taula un gènere audiovisual conegut per l’expressió anglosaxona mockumentary. Els falsos documentals tenen un llarg recorregut a l’esquena.
    La tecnologia, clau en el canvi de la professió. Foto: Sergio Ruiz
    Una dècada enrere, el New York Times va iniciar una forta aposta per adaptar-se al nou entorn en línia. Aron Pilhofer, editor en cap de l’estratègia digital d’aquest rotatiu, repassa el camí transcorregut fins ara.
    Albert Closas durant l'acte. Foto: Jordi Salinas
    El 27 de març, el CaixaForum va acollir el penúltim debat del cicle “Futur”, en el qual Albert Closas i Martí Saballs van parlar sobre el periodisme econòmic, una especialitat que encara és vista per molts professionals com una informació feixuga i plena de tecnicismes.
    La redacció de l'ACN. Foto: Arxiu
    Immers en un canvi constant, la professió es reinventa un cop més pensant en un consum i una realitat com és la dels dispositius mòbils. Ismael Nafría, director d’Innovació Digital al Grup Godó i especialista en mitjans digitals, analitza els darrers moviments d’aquesta nova mutació.
    Els nous hàbits afecten als mitjans. Foto: Sergio Ruiz
    Ricardo Kirschbaum, president de la Global Editors Network, analitza la situació dels diaris, immersos en una transformació tecnològica histórica, l’eix central del GEN News Summit, el congrés periodístic més important del món, que, entre l’11 i el 13 de juny, acollirà el CCCB.
    Vint Cerf. Foto: EFE
    Quatre dècades després de crear el protocol informàtic que va permetre connectar els ordinadors entre si, Vint Cerf, el considerat “pare d’Internet” i actual vicepresident de Google reflexiona sobre com la revolució digital afecta el periodisme.
    Concentració d’afectats per l’ERO davant de Canal 9. Foto: Prats i Camps
    El tancament en rigorós directe de Canal 9 ha vingut precedit d'un seguit de manipulacions periodístiques, censures informatives i unes altíssimes quotes d’amiguisme i endeutament, entre altres nombrosos escàndols lamentables. Un còctel explosiu que ha acabat amb el tancament del mitjà públic.
    Stephen Engelberg, director de ProPublica.
    L’organització periodística nativa digital sense afany de lucre més reeixida dels Estats Units compleix sis anys amb una combinació entre reporterisme tradicional i noves eines de processament de dades. Dos Pulitzer demostren que els mals auguris sobre el periodismo d’investigació eren erronis.
    Un voluntari de la campanya pel Si. Foto: Oriol Gracià
    A diferència de Catalunya –on existeix un espai de comunicació propi consolidat des de fa anys–, a Escòcia els grans mitjans són anglocèntrics i, per tant, tenen una línia editorial sobre el conflicte territorial contrària a una hipotètica independència.