• Qui era Sant Francesc de Sales?

    Marta Santisteban
    -
    16 gener, 2024

    Cada any, el Col·legi de Periodistes celebra la festivitat de Sant Francesc de Sales, patró dels professionals de la informació. Un nomenament del qual es compleixen cent anys. Però, que sabem realment d’aquest antic clergue catòlic francès del segle XVI? En aquest article –premiat com el millor del Report.cat del primer trimestre d’enguany–, repassem la trajectòria d’un home que, a la seva època, va destacar per les capacitats d’oratòria i d’escriptura, que li van permetre poder comunicar molt millor el missatge evangelitzador.

    Una representació de Sant Francesc de Sales en un vitrall.

    Sant Francesc de Sales és el patró dels periodistes i se celebra cada 24 de gener. Va ser el Papa Pius XI qui, el 1923, –coincidint amb el tercer centenari de la seva mort– li va atorgar aquest títol, tot recordant que “els periodistes han de mostrar en qualsevol moment que el rigor sempre ha estat unit a la moderació i la caritat, que era la característica especial de Sant Francesc”. Així doncs, el 2023, ha complert un segle aquest antic clergue catòlic francès, nascut el 1567, que representa l’esperit del periodisme en la nostra tradició.

    Francesc de Sales era sacerdot a la regió calvinista de Chablais (situada a la costat sud del llac de Ginebra, a l’antic comtat de Savoia). En un lloc on es donava per perduda la fe catòlica, ell va aconseguir evangelitzar gran part de la població, a través de l’escriptura d’unes octavetes que repartia a les cases, i gràcies a una gran tasca de suport i acompanyament a les persones més vulnerables. És per això que la seva tasca s’assimila a la dels periodistes i escriptors. De fet, se’l considera el primer gran escriptor cristià des dels apòstols.

    Bisbe auster i cast

    Lluny de ser una data discreta, l’onomàstica de Sant Francesc de Sales s’ha erigit com el Dia dels Periodistes a Catalunya. En un article al Punt Diari (l’actual El Punt Avui), el 24 de gener de 1985, el periodista Josep Collelldemont escrivia a Sant Francesc de Sales: “Allibereu-nos, gloriós sant, de caure en mans de grups de pressió, que ens vulguin utilitzar per a interessos particulars. Manteniu i reforceu, que ja convé, la consciència que un país només pot ser democràtic si accepta sense condicions la llibertat d’expressió, tant per part del poble com dels governants. Doneu-nos, als professionals, una seriositat en la nostra feina que ens porti a ser fidels a la informació, malgrat el risc que això moltes vegades comporta. I tragueu-nos, encara que ja sé que és demanar molt, aquesta mala fama que tenim de gent perillosa i perversa, de la qual cal allunyar-se com el dimoni. Amén”.

    Sovint amb una vida nòmada i extremadament austera, Francesc de Sales deia estimar la pobresa i professava els valors cristians de castedat i sacrifici. La seva tasca a Chablais va tenir un èxit notable i la seva popularitat va créixer dins de les estructures de l’Església. El 1599, va ser nomenat coadjutor al bisbat de Ginebra i el 1602, després de la mort de Claudi de Granier, va ser ordenat bisbe de Ginebra.

    Un gran comunicador

    La proximitat de Francesc de Sales en els sermons i la tasca propagandística dels seus fulletons informatius havien calat profundament en la societat i, segons expliquen les Serves dels Cors Traspassats de Jesús i Maria, l’audiència va ser cada vegada més nombrosa. Segons el relat de les Serves, la manera afable i amena que tenia d’explicar l’Evangeli l’havia heretat de la mare, qui li havia ensenyat catecisme a través d’exemples i narracions didàctiques que, més tard, ell repetia a la resta de canalla. 

    La vocació ja despuntava de petit i va impulsar les seves accions fins al final dels seus dies. Com relaten les Serves en una petita col·lecció d’articles sobre Sants i Teologia del Cor, Francesc de Sales va morir a cinquanta-sis anys el Dia dels Sants Innocents (28 de desembre) del 1622, a Lió, on havia fet parada per atendre les religioses del convent de la Visitació.

    El 1661, el Papa Alexandre VII el va beatificar i, el 1665, el va canonitzar i, des de llavors, se’l considera sant. Entre alguns dels llegats, hi destaquen els escrits de Les controvèrsies, La Introducció a la Vida Devota o El tractat de l’Amor a Déu.

    Un ofici en transformació

    A banda de la creença religiosa particular, la història de Sant Francesc ressona encara en els nostres dies. Actualment, el periodisme continua essent, en gran part, un ofici vocacional. Ramon Besa, actual redactor en cap d’Esports d’El País i exmembre de la Junta de Govern del Col·legi, reivindicava el passat mes de gener en una entrevista a RAC 1, la professió periodística, “desprestigiada en els últims temps, sobretot arran de l’explosió de les xarxes socials”. “Estem en una fase de transició”, va afirmar. Ja en el seu discurs d’investidura com a doctor honoris causa de la Universitat de Vic, el 20 de juny del 2019, Besa carregava contra el “mal costum de no aixecar-se de la cadira per escriure la notícia” i animava les noves generacions de periodistes a “intentar ser honestos i decents, tenir una ètica i, sobretot, ser fidels a la signatura”.

    En aquest sentit, Teresa Terrades, responsable de Cultura a El 9Nou del Vallès Oriental, considera que la celebració del centenari del patró dels periodistes serveix per “reivindicar aquesta feina, sobretot en moments de canvis i de molta competència”. Per a Terrades, l’essencial en la feina com a periodista comarcal és “anar més enllà de la informació pura i dura, fer reportatges i donar sentit a comprar el diari: oferir informació que no es troba en una piulada”.

    El periodisme que propugna Terrades és proper a la manera en què Francesc de Sales feia arribar la informació. “Per fer un bon periodisme de proximitat, cal conèixer la gent, estar al dia a dia del carrer, anar als llocs i tenir molts contactes. És així com crees una xarxa”, destaca.

    En commemoració de Sant Francesc de Sales, el 24 de gener, el Papa Francesc va publicar una carta apostòlica i les diòcesis catalanes van celebrar la tradicional missa on es va recordar els col·legiats morts el darrer any.  

    Aquest article es va publicar el juny de 2023 a la revista Capçalera número 193.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari