• Laura Saula

    Sovint els periodistes no només són els autors dels documentals, sinó que també en formen part activa davant la pantalla, ja sigui com a protagonistes o bé, d’alguna manera, mostrant les llums i les ombres de la professió. En aquest article analitzem com es retrata l’ofici a través d’aquest gènere que en els darrers anys, gràcies sobretot a l’expansió de les plataformes de continguts, està en auge.

    Elisabet Carvajal

    “La vida és somni”, Calderón de la Barca, 1635. Quasi 400 anys després de la famosa metàfora que dona nom a l’obra de teatre barroca, i amb el mateix recurs literari, es podria dir que “la comunicació és metàfora“. I ho és amb amplitud i diversitat. Des de la comunicació relacional i interpersonal, passant per la pública i corporativa, fins a la periodística i
    social. És la figura retòrica més utilitzada en la comunicació humana, parlada i escrita, sense excepció. Està present tant en el periodisme com en moltes de les eines de la comunicació corporativa i del periodisme de fonts.

    Anna Pruna

    Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.

    Josep Maria Picola Meix

    La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.

    Carme Escales

    Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.

    Jordi Pacheco

    Actualment, a Catalunya s’hi professen catorze confessions religioses diferents, una mostra de la seva diversitat, però en l’àmbit del periodisme la que dona feina a gran part dels professionals és el catolicisme, la majoritària, amb quasi sis mil centres de culte dels poc més de set mil que hi ha a casa nostra. En aquest sentit, la professionalització de la comunicació social de l’Església catòlica ha provocat que en els darrers anys un nodrit grup de joves hagin trobat en mitjans impulsats per entitats del món eclesial un espai per desenvolupar-se laboralment. Desafiant prejudicis i etiquetes, els seus testimonis palesen una experiència enriquidora i plena de significat, amb oportunitats per créixer i influir positivament en la societat a la qual informen.

    Cristina Perales, professora a la Universitat de Vic, analitza el rol que ha tingut la premsa en un moment tan delicat com la Transició espanyola. Ha publicat recentment "Premsa i autodeterminació. Catalunya i Euskadi dins l'Espanya de la Transició" (UOC, 2014)
    Els periodistes del país dels Pirineus creuen que amb la nova llei de Protecció Civil aprovada pel Parlament perilla la llibertat d'expressió
    Miquel dels Sants Oliver va renovar la premsa catalana de principis del segle XX. En el 150è aniversari del seu naixement i el 95è de la seva mort, la seva figura retorna amb força
    El fotoperiodisme i la fotografia documental, relegats pels mitjans de comunicació, busquen nous mercats i canvis de mentalitat. Silvia Omedes, presidenta de Photographic Social Vision, reflexiona sobre els problemes i oportunitats d'aquests creadors
    Els programes o mitjans centrats en l'àmbit religiós a Catalunya són variats i cada cop s'adapten més als nous temps. Més enllà dels tradicionals fulls dominicals, hi ha continguts a totes les plataformes, fins i tot les xarxes socials.
    El periodista Albert Sáez reflexiona al seu últim llibre sobre la professió periodística arran de l'aparició de les xarxes socials. L'obra, El periodisme després de Twitter. Notes per repensar un ofici, va guanyar el premi Joan Fuster d'assaig
    Els experts denuncien manca de transparència als mitjans de comunicació sobre els agents econòmics i financers de la seva estructura empresarial. La crisi ha aguditzat aquest fenomen
    Diferents iniciatives en paper trenquen motllos i aposten per articles de lectura pausada. Creades per joves que parlen dels seus interessos, fan propostes visualment atractives
    Iñaki Gabilondo i Antoni Bassas reflexionen sobre la transformació del periodisme. Són les receptes de dos mestres de l'ofici que han sabut reinventar-se en el món digital
    Els periodistes són una de les professions amb més tendència a l'estrès. Tot i que ni a Catalunya ni a Espanya hi ha estudis, algunes estadístiques als Estats Units apunten una propensió de periodistes i reporters a patir-ne.
    Fa poc més d'un any, Màrius Carol va arribar a la direcció de La Vanguardia enmig d'una crisi que sotragava els ciments dels rotatius i d'un procés sobiranista que, segons alguns, estava pervertint la tradicional moderació del vaixell insígnia dels Godó.
    El ninotaire Jaume Capdevila, KAP, hi reflexiona per al darrer número de la revista Capçalera. Al seu article, KAP assenyala que nombrosos caricaturistes han estat perseguits, detiinguts, apallissats, torturats o morts.