Sovint els periodistes no només són els autors dels documentals, sinó que també en formen part activa davant la pantalla, ja sigui com a protagonistes o bé, d’alguna manera, mostrant les llums i les ombres de la professió. En aquest article analitzem com es retrata l’ofici a través d’aquest gènere que en els darrers anys, gràcies sobretot a l’expansió de les plataformes de continguts, està en auge.
“La vida és somni”, Calderón de la Barca, 1635. Quasi 400 anys després de la famosa metàfora que dona nom a l’obra de teatre barroca, i amb el mateix recurs literari, es podria dir que “la comunicació és metàfora“. I ho és amb amplitud i diversitat. Des de la comunicació relacional i interpersonal, passant per la pública i corporativa, fins a la periodística i
social. És la figura retòrica més utilitzada en la comunicació humana, parlada i escrita, sense excepció. Està present tant en el periodisme com en moltes de les eines de la comunicació corporativa i del periodisme de fonts.
Es compleixen trenta anys del genocidi de Ruanda, un dels episodis més obscurs dels anys noranta. Unes matances que van acabar, en 100 dies, amb el 75% de la població tutsi d’un dels països més petits del continent africà. Una crueltat propiciada i encoratjada, en gran part, per un mitjà de comunicació que no va dubtar a plantar la llavor de la barbàrie: Radio Télévision Libre des Mille Collines, la ràdio de l’odi. El seu és un dels exemples més tristament cèlebres de com aprofitar el ressò mediàtic per ajudar a sembrar mort i destrucció.
La transformació al voltant de la petita pantalla –per cert, cada cop menys petita, si ens atenem al volum dels aparells actuals– afecta els creadors de continguts, els propietaris dels canals, el mercat publicitari i els hàbits dels consumidors, que ara poden seleccionar entre la inacabable oferta de les plataformes sota demanda. Aquests són alguns dels temes que tracta l’obra ¿Nueva televisión? Nueva comunicación. El impacto de los cambios del consumo audiovisual en las formas de comunicar, de Josep Maria Picola Meix (Editorial uoc, 2024). En aquestes pàgines reproduïm alguns extractes d’aquest llibre, en què l’autor analitza les tendències de futur de la televisió.
Actualment, l’Arxiu Nacional de Catalunya garanteix la preservació d’una seixantena de fons personals de periodistes o reporters gràfics, tres dels quals hi han arribat a través del conveni signat l’any 2014 amb el Col·legi de Periodistes, que tenia com a objectiu poder preservar llegats que són bocins importants de la història del periodisme a casa nostra. Perquè l’ofici, més enllà del dia a dia en l’àmbit informatiu, també s’entén consultant els arxius dels professionals que el porten a terme.
Actualment, a Catalunya s’hi professen catorze confessions religioses diferents, una mostra de la seva diversitat, però en l’àmbit del periodisme la que dona feina a gran part dels professionals és el catolicisme, la majoritària, amb quasi sis mil centres de culte dels poc més de set mil que hi ha a casa nostra. En aquest sentit, la professionalització de la comunicació social de l’Església catòlica ha provocat que en els darrers anys un nodrit grup de joves hagin trobat en mitjans impulsats per entitats del món eclesial un espai per desenvolupar-se laboralment. Desafiant prejudicis i etiquetes, els seus testimonis palesen una experiència enriquidora i plena de significat, amb oportunitats per créixer i influir positivament en la societat a la qual informen.
Vint i Ramon Barnils
Laia Altarriba
Edicions Dau / Grup de Periodistes Ramon Barnils, 2013
200 pàgines
Valentí Almirall. Obra Completa (1880-1884)
Edició, introducció i notes a cura de Josep Maria Figueres
Institut d’Estudis Catalans, 2013
955 pàgines
La cultura y la vida
Catorce crónicas de escritores, artistas, cambios de época y aventuras creativas
Sergio Vila-Sanjuán
Libros de Vanguardia, 2013
175 pàgines
Inconformistes
Cròniques socials a la Barcelona de la crisi
Ana Basanta i Silvia Torralba
Angle Editorial, 2013
172 pàgines
Cómo preparar un plan de Social Media Marketing
En un mundo que ya es 2.0
Pedro Rojas i María Redondo
Editorial Gestión 2000 (Planeta), 2013
225 pàgines
El conflicto de Irak y el derecho internacional. El caso Couso
Albert Galinsoga Jordà (ed.)
Edicions de la Universitat de Lleida / Universidad de Santiago de Compostela, 2013
705 pàgines
Entrevistas. Diálogos con la política, la cultura y el poder
Margarita Rivière
Publicacions i Edicions de la UB, 2013
197 pàgines
Sense intermediaris i amb morosos
Xinaleaks
www.icij.org/offshore/leaked-records-reveal-offshore-holdings-chinas-elite
Una base de dades documental obtinguda pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) revela que familiars dels principals dirigents xinesos han acumulat fortunes a paradisos fiscals. Aquí hi podeu trobar dades sobre el treball original de l’ICIJ, utilitzat després per diaris de tot el món.
En el proper número de Capçalera oferim una entrevista a Gervasio Sánchez, periodista i fotògraf on explica els seus orígens en la professió i critica, sense reserves, l'actitud de certs professionals i mitjans de comunicació. En aquest vídeo trobareu un petit extracte de l'entrevista.
