El futbol és un negoci i és difícil que els periodistes tinguin independència per informar amb llibertat, atès que la premsa esportiva depèn de les grans corporacions o clubs esportius, una batalla que els professionals de la informació tenen perduda. Només amb professionalitat i aplicant el codi deontològic es pot sobreviure. Aquestes són algunes de les conclusions del col·loqui “La difícil convivència entre el periodisme clàssic i el periodisme corporatiu, el cas del futbol”, que s’ha desenvolupat aquesta tarda en el marc del III Simposi sobre Llibertat de Premsa, amb la participació de l’adjunt al director del diari Mundo Deportivo, Miguel Rico, i l’ex director de comunicació del FC Barcelona, Xavier Martín.
Miguel Rico ha assegurat que “existeix una relació perversa entre els periodistes i els interessos de les grans corporacions i els clubs esportius, uns interessos que són contraposats, fins al punt que a vegades les societats esportives no volen contrastar una notícia, encara que sigui certa, amb la típica frase de ’ni confirmo ni desmenteixo’, per por a que perjudiqui la seva economia o, en altres casos, es pública la informació abans que arribi als mitjans digitals”.
Rico ha dit que “la comunicació dels clubs no és periodisme, són diners i està pervertida, mentre la informació del periodista és vocació”.
També ha denunciat que els grans clubs, com el FC Barcelona o el Reial Madrid, no volen contractar periodistes, sinó grans especialistes en màrqueting, atès que a ambdós clubs només els interessa el negoci i per això monopolitzen la informació. Rico ha lamentat que “casualment els grans patrocinadors dels clubs són els que posen més publicitat als diaris” i ha criticat el fet que “abans els clubs compraven alguns periodistes per influenciar en les seves informacions, mentre que ara els professionals es venen a les societats esportives”.
Xavier Martín ha insistit en què “la premsa esportiu no pot sobreviure econòmicament amb els diners de les compres dels diaris i el seu negoci depèn de les corporacions i els clubs, que són els que moltes vegades decideixen la informació que es pot publicar i la línia editorial”.
“Els periodistes han d’escriure el que volen els clubs, en depèn la seva nòmina, i si no ho fan hauran de plegar”, Xavier Martin.
“Lamentablement és molt senzill, cal que algú pagui la festa i aquest vol que s’escrigui el que ell vol. Formes part del rotllo o te’n vas a casa”. Martín també ha qualificat els jugadors del Barça de “multinacionals amb cames” perquè per mitjà de les xarxes socials saben promocionar les principals marques esportives.
El redactor en cap d’El País a Catalunya, Ramon Besa, ha dit que “un ha d’estar en pau en sí mateix, actuar com a periodista i no tenir por del que diran”. “El pitjor que hi ha és l’autocensura més que la censura, per això cal guiar-se pel codi deontològic i aplicar el sentit comú”.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari