Les dificultats que tenen els periodistes per defensar la realitat per les pressions externes que reben, com ara la precarietat laboral, la lluita per l’audiència o les qüestions econòmiques; com fer visible els col·lectius sense veu als mitjans de comunicació; la violència sobre els periodistes; les mancances i els reptes per afrontar la poca cobertura informativa que es dóna a l’esport paralímpic, i el tractament de manera sensacionalista que es fa de la pobresa, en general, i de l’energètica, en particular, van ser els temes centrals del primer taller del III Simposi sobre Llibertat de Premsa, titulat genèricament “Temes oblidats: parlar del que ningú parla”.
Al segon taller, “Llibertat de premsa i societat civil”, es van tractar les pressions sobre els periodistes valencians des de la societat civil; la percepció que la societat civil té del treball dels periodistes, de la seva credibilitat i rigor informatiu; l’opinió de la professió sobre el cas Casandra i la llibertat d’expressió a Twitter, i el tractament de les notícies sobre esdeveniments sensacionalistes, com ara estafes públiques.
Durant la sessió es va constatar que la pressió que exerceix la societat civil sobre els mitjans és menys visible que la que fan les empreses, però té molt més pes en el periodisme de proximitat; la societat ha perdut la confiança en alguns mitjans per la seva falta de rigor, i també preocupa l’entrada del sensacionalisme en la premsa seriosa. De cara al futur, es proposa que la societat civil tingui més pes per tal que “controli” els mitjans de comunicació a fi que treballin amb rigor informatiu.
Al tercer taller, “Llibertat de premsa: iniciatives i reflexions”, es va concloure que la informació és un bé públic, és un dret universal, que no pertany ni als poders públics ni als mitjans de comunicació; cal una llei que obligui els mitjans a dotar-se d’estatuts de redacció per tal de blindar els drets i els deures dels professionals i garantir el dret dels ciutadans i les ciutadanes a la informació; cal tenir accés a les informacions de les administracions i la judicial. També es va parlar de la creació de versions en llengua catalana de tres diaris generalistes digitals d’àmbit estatal, com són eldiario.es (Catalunyaplural.cat), el pais.es i publico.es (Públic).
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari