• El paper dels periodistes en l'estigma mental

    13 juny, 2019

    L'associació Obertament presenta l'informe de l'Observatori de salut mental i mitjans, que mostra que quasi la meitat de les notícies que es publiquen a mitjans locals sobre salut mental la relacionen amb perillositat.

    Joan Ventura dóna la benvinguda als assistents a la trobada.
    12 juny, 2019
    Autor:
    Anna Estartús

    L’esmorzar per presentar a Girona l'informe bianual de l'Observatori de salut mental i mitjans va aplegar una vintena de persone, sobretot periodistes però també persones afectades directament o indirectament per transtorns de salut mental. L'acte, organitzat per l'associació Obertament amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, va tenir lloc a la nostra seu.

    L'acte va començar amb la benvinguda als assistents per part de Joan Ventura, president de la Demarcació de Girona, i, tot seguit, la responsable de premsa d'Obertament, Ariadna Rogero, va presentar l'informe, del qual va destacar que, als mitjans locals, quasi la meitat de les notícies que parlen de salut mental ho fan relacionant problemes mentals amb perillositat, i que una mica del 25% ho fan de manera "negativa" o "molt negativa". Rogero va qualificar aquests resultats de "molt preocupants" i va apuntar que caldria que els periodistes donessin més veu a persones que han passat per un problema de salut mental i l'han superat. 

    Testimonis en primera persona

    Per això, es va donar veu a dos activistes d'Obertament amb experiència de salut mental en primera persona, la Mari i l'Albert, que van explicar les seves històries. La Mari va relatar com, als 23 anys, un episodi d'estrés va ser el detonant del seu transtorn, que un psiquiatra es va limitar a tapar amb tranquilitzants. "Em vaig fer addicta a les pastilles, les prenia per calmar l'angoixa, i les amagava per tot arreu", recorda. Finalment, després d'un rosari de diagnòstics erronis i de pautes de medicació equivocades, i d'un "dolor mental tan intens que intentava atenuar produint-me dolor físic", la Mari va saber que patia un transtorn bipolar i transtorn límit de la personalitat. Malgrat la duresa del diagnòstic, la medicació correcta la va ajudar a millorar molt, tot i que aleshores es va adonar de l'estigma que pesava sobre ella. El primer toc d'atenció va ser quan, "després d'un ingrés, la doctora em va dir que era millor que ningú sabés que havia estat allà". La Mari pensa que "segurament, la seva intenció era bona, però m'estava estigmatitzant".

    Però també la van canviar de lloc de feina i es va adonar que algunes de les seves companyes la començaven a tractar diferent, "com si tinguessin por de mi". Ella ni ho entenia ni ho entén ara: "la majoria de persones amb depressió no fem mal a ningú, al contrari: ens fem mal a nosaltres mateixos". Conèixer la feina que fa Obertament per lluitar contra l'estigma li va donar un nou objectiu i li permet "tornar a fer el que més m'agrada: ajudar als altres". Se sent una "persona nova", perquè "donar la cara m'ha fet més forta, ja no m'avergonyeixo", afirma. 

    L'Albert pateix ansietat, i remarca que, per a ell, la clau està "en diferenciar entre ser i estar. Jo tinc un diagnòstic, però no sóc aquest diagnòstic". També reivindica la importància que tenen els periodistes i els mitjans en la normalització de les malalties mentals: "Començar a parlar de la salut mental i normalitzar-la ajuda la persona que pateix el transtorn i també el seu entorn". I afegeix que "compartir minimitza el patiment". De fet, des que ell ha començat a explicar obertament el seu cas, s'ha trobat amb persones del seu entorn que li han dit que els passa mateix però que no gosaven dir-ho a ningú. 

    Durant la trobada, un dels assistents, usuari de la Fundació Drissa i un dels conductors del programa de ràdio Ens patina l'Embrague, va posar sobre la taula com cal anomenar els problemes de salut mental: malalties? transtorns? brots? episodis? No hi va haver acord, i Ariadna Rogero va aportar la solució salomònica: que cadascú es defineixi com se senti més còmode. En aquest sentit, va recomanar els periodistes que, quan entrevistin una persona amb problemes de salut mental, li preguntin com n'han de parlar. 

    Durant el diàleg també van sortir temes com la importància de trencar estereotips, el paper de la família i l'entorn o les baixes laborals per depressió. La trobada es va cloure amb un esmorzar a peu dret, que va permetre seguir parlant sobre el tema a un nivell més informal. 

     

    • Foto:
      A.E.T.
    • Foto:
      A.E.T.
    • Foto:
      A.E.T.
    • Foto:
      A.E.T.
    • Foto:
      A.E.T.
    • Foto:
      A.E.T.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.