El paper de les entitats veïnals, el tercer sector i les associacions de consumidors com a fonts d’informació objectives i amb un gran coneixement de la realitat social ha estat l’eix vertebrador de la taula rodona sobre “Les mancances de l’exercici de la llibertat de premsa des de la perspectiva de la societat civil”, celebrada aquest matí dins del programa del III Simposi sobre Llibertat de Premsa organitzat a Lleida per la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC) i la Universitat de Lleida (UdL).
El debat ha estat moderat per Joan Cal, director executiu diari Segre, qui ha fet la seva aportació defensant la independència de certs organismes públics de control o gestió de mitjans com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o el Consell de l’Audiovisual de Catalunya, advocant per la traçabilitat dels diners públics adreçats als mitjans de comunicació i deixant clar que “el fet de rebre aquests diners no implica assumir criteris i obligacions per part de les i institucions que els donen”.
Neus Ràfols, responsable de premsa de la CONFAVC, ha parlat la relació de les associacions de veïns amb la premsa i ha afirmat que “en els darrers deu anys factors com la crisi econòmica —amb problemes com els desnonaments o la pobresa energètica— i el desprestigi de la classe política han provocat una mobilització i han donat un major protagonisme a les forces veïnals (associacions i moviments), que són entitats que coneixen i viuen molt de prop aquests temes”. Explica que va ser precisament el moviment veïnal el que va avisar primer de problemàtiques com els lloguer descontrolat de pisos turístics al barri barcelonès de la Barceloneta molt abans que esclatés el problema. La ponent considera que el moviment veïnal pot aportar informació molt rigorosa sobre la situació dels barris i reclama una aliança estratègica amb la premsa.
Ràfols també ha defensat “la tasca social més que política que desenvolupen aquestes entitats”, tot i que no nega que “tradicionalment, en molts casos, han tingut un grau considerable de politització”.
Tania Martín, del departament jurídic de FACUA Catalunya, ha explicat al seu torn que les associacions de consumidors tenen molts problemes per reivindicar els drets dels consumidors a la premsa per culpa de les grans empreses que “pressionen els mitjans amb la publicitat”. Martín cita exemples com el cas de les clàusules terra o el de les emissions dels cotxes Volkswagen, “en els quals quasi no s’ha tingut en consideració la veu dels consumidors”, i ha lamentat que les entitats de consumidors “tenim dades molt rigoroses, però els mitjans pràcticament només se’n recorden de nosaltres a l’estiu, quan no hi ha notícies”.
L’objectiu d’aquestes associacions és “aportar informació objectiva i que la societat es qüestioni certes coses, i penso que la premsa ens hauria d’ajudar més”, ha conclòs.
Alícia Oliver, periodista i membre de la Junta de Govern del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha centrar la seva exposició en les dificultats que tenen les ONG’s per fer visible la seva tasca en els mitjans de comunicació. Oliver, membre del Grup de Periodistes Solidaris del Col·legi, ha explicat que el tercer sector reivindica el seu paper com a font informativa que pot aportar els seus coneixements i experiència en l’elaboració de notícies i evitar “l’aparició en els mitjans d’informacions descontextualitzades i per tant incompletes, amb poca qualitat i rigor”.
Oliver també ha dit que les ONG’s es queixen que de vegades es magnifiquen fets negatius —com el cas del director d’una organització d’apadrinament d’infants que va fugir amb els diners recaptats— i s’obvia el gran esforç solidari que desenvolupen aquestes entitats.
Igualment, Alícia Oliver ha comentat que les ONG's critiquen el llenguatge sovint “alarmista” que utilitzen els mitjans, amb expressions com “allau de refugiats”.
Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de Periodisme de la Universitat de València, s’ha referit a certs agents de “control” de la informació periodística de poca qualitat, “és a dir, aquella que traeix els principis deontològics i professionals en una societat democràtica”. Aquests agents poden ser els ciutadans (a través, per exemple, del “defensor del lector” en el cas del diaris), els investigadors (per mitjà de treballs d’estudi) o els mateixos professionals (amb enquestes).
Aquesta manca de qualitat pot ser deguda a la precarietat laboral (“cal fer més feina en menys temps, amb menys mitjans i amb sous molts baixos”), a la intromissió de la mateixa empresa (“de vegades els caps no donen suport als redactors que volen fer bé la seva feina”) o a pressions polítiques i econòmiques.
Els principals errors en els tractaments informatius són l’elaboració de notícies trivials, l’ocultació d’altres importants i l’incorrecte tractament de certes informacions (per manca de contextualització o de contrastació i identificació de les fonts).
En un àmbit més generalista, Neus Ràfols i Josep Lluís Gómez han criticat que els partits polítics “no volen una bona informació, volen la seva informació” i han afirmat que, “quan parlem de mitjans públics o que reben ajuts públics, els ciutadans poden exigir una informació objectiva i veraç, el contrari és una prevaricació informativa”. També han lamentat que en general els partits i els sindicats estan en contra de la participació de la societat civil com a agents de control i gestió dels mitjans públics.
La trobada professional, que té lloc al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera del Campus Cappont de la UdL (C/ Jaume II, 67) compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida i de la Diputació de Lleida.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari