Fa 18 anys, Toni Orensanz estava establert a Barcelona. La seva carrera professional era sinònim d'èxit. “Però en l’aspecte personal no m’hi sentia bé. El que jo volia era viure a Falset –la seva ciutat natal- amb la dona i els fills”, va explicar ahir en la inauguració del cicle Experiència de Periodista.
Dit i fet, va deixar la capital catalana per retornar als orígens: “És cert que ja tenia una edat, trenta-i tants, i l’experiència acumulada i el fet de tornar a casa amb dos clients sota el braç –La Vanguardia i El Terrat- em van ajudar a prendre la decisió”, va dir davant del mig centenar de persones que es va congregar a l’Antiga Audiència de Tarragona.
Orensanz va assegurar que no se’n penedeix de la decisió. “Si saps buscar-te la vida, ser autònom no està malament. Jo no canviaria el teletreball, del qual en soc el creador -va bromejar- per estar en nòmina i treballar depèn d’on”. “Això sí, he après a fer tots els papers de l’auca. Com més coses facis, millor”, va afegir.
El resultat d’aquesta diversificació és una cartera de clients heterogènia, amb feines més periodístiques i d’altres corporatives que l’ajuden a mantenir l’equilibri financer i, sobretot, li donen l’estabilitat per poder seguir col·laborant en mitjans de comunicació i fer novel·les.
Orensanz no va pensar mai en ser escriptor: “La meva vocació era ser periodista, i una cosa porta a l’altra”. Un bon exemple és la seva última novel·la, Com vas perdre el braç, Balchowsky? (Columna Edicions, 2021). Gràcies a la recerca periodística va conèixer la història de l’Eddie Balchowsky, un pianista de Xicago que va perdre el braç dret a la Batalla de l’Ebre. “Si no saps veure que tens entre mans una bona història, potser no has de ser periodista", va dir el seu autor.
Durant la conferència, el periodista prioratí va reflexionar sobre alguns aspectes que avui en dia preocupen la majoria de periodistes, com la precarietat, una xacra que ha transvasat molts periodistes de mitjans cap als gabinets de comunicació. "Se'ns ha desequilibrat l'ecosistema. I això no és saludable perquè s'imposa el relat interessat davant la veritat", va lamentar. Una veritat, va subratllar, en què els periodistes han de creure: “Ens hi hem d'apropar de la manera més honesta possible perquè el nostre ofici tingui sentit", va declarar.
Per això va destacar la importància de “citar sempre les fonts”. En cas contrari, el lector pensarà que el nostre missatge "obeeix a interessos inconfessables", va concloure.
Text i fotos: Laura Casadevall
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari