La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
Andreu Buenafuente i Mònica Terribas conversen i reflexionen sobre la professió en el sisè congrés de Periodistes. Van comentar, amb humor i seriositat, aspectes que preocupen a la professió com les pressions polítiques o les noves tecnologies.
El periodista i expert en mitjans digitals Dan Gillmor va obrir el sisè congrés de Periodistes i va fer una crítica dura als mitjans nord-americans per la cobertura de la campanya electoral de Donald Trump.
El sisè congrés de Periodistes va abordar els reptes actuals de la professió i va presentar l'actualització del Codi Deontològic. Va ser un dia intens, amb quatre-cents inscrits, quaranta ponents i quasi dotze hores de feina i reflexió.
El Pla Nacional de Fotografia, que recull moltes demandes del sector i estava força aturat mesos enrere, sembla reactivar-se. Casos com el de l'arxiu Centelles o el del fotògraf Manel Armengol han evidenciat la necessitat d'una actuació.
Ha canviat allò substancial del periodisme davant l'allau de novetats que ha comportat el paradigma digital? Josep Lluís Micó, catedràtic de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, reflexiona al respecte en aquest article.
Mèxic és un dels països del món on és més perillós exercir el periodisme. La corrupció institucionalitzada i el narcotràfic són les principals amenaces a les quals s'han d'enfrontar els informadors.
Cinc anys després de la fi de la violència d'ETA, la premsa basca segueix enfrontada, ara per explicar el que van viure durant gairebé mig segle. La societat basca ha passat pàgina molt ràpid, però en els seus mitjans segueix havent-hi una forta batalla per establir el relat.
Els mitjans mantenen els enfocaments equivocats o esbiaixats sobre la discapacitat intel·lectual i la salut mental. Diferents entitats intenten reduir el pes de l'estigma en l'elaboració de les informacions.
Les estadístiques mostren com, malgrat la irrupció de noves narratives digitals, el text continua sent essencial per explicar què passa i per què passa. Els usuaris prefereixen un article a una infografia.
La crònica de la televisió acumula nombroses anècdotes. En aquest article, descobrim curiositats, argúcies i records dels primers reporters gràfics a Catalunya, que van treballar als estudis de Miramar.
Carles Puigdemont ha treballat quasi tres dècades com a professional de la informació -és periodista col·legiat des de fa molt temps- i ja fa deu anys que exerceix com a polític. La seva trajectòria, doncs, ha tingut lloc en dos mons que mantenen una relació intensa.
La Guerra Civil va ser un autèntic drama per a la professió catalana. Va implicar la desaparició de nombrosos mitjans, però també l'exili de molts professionals. Algunes fonts van calcular que vuit de cada deu periodistes catalans es va haver d'exiliar.
