• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Joe Sacco o Dan Archer reinventen el reportatge amb historietes gràfiques que qüestionen el periodisme tradicional.

    Blocaire d’èxit

    http://dish.andrewsullivan.com

    Un cas per animar els emprenedors. A principi d’aquest any, el comentarista i escriptor Andrew Sullivan, nascut a Anglaterra, establert als Estat Units i amb una llarga experiència a diaris i revistes, va orientar el bloc The Daily cap a un sistema de pagament: 20 dòlars l’any. A final de juny, ja tenia més de 27.000 subscriptors. Al bloc treballen una desena de professionals que escriuen sobre política, societat i cultura.

    Entrevista a un pres recentment alliberat. Foto: Mònica Bernabé
    La catalana Mònica Bernabé és l’única periodista de l’estat espanyol que resideix –des del 2007– a l’Afganistan, on, tal com explica en aquest article, els problemes per informar no van finalitzar amb la caiguda dels talibans.

    En aquell temps, tots els estudiants de Periodisme volien ser corresponsals estrangers i, a més, tots volien ser Josep Maria Massip, el llegendari corresponsal del diari ABC a Washington. Era un professional d’un prestigi enorme.

    Massip al 1945
    De Macià i Companys a l’ABC franquista. Així es resumeix la trajectòria de Josep Maria Massip, un periodista que va viure la Segona República des de les files d’ERC, va ser diputat al Congrés i va exiliar-se per acabar com a corresponsal de prestigi als Estats Units.
    El periodista Guillem Carles al seu estudi.  Foto: Jordi Salinas
    Guillem Carles és l’impulsor de l’agència de notícies Sord Press, del punt de debat de l’espai Tribuna Oberta Sord Press i del Magazine de notícies en llenguatge de signes, una sèrie d’iniciatives exitoses que han acostat la informació als sords de manera entenedora.
    Una foto feta amb macro d'una papallona graèlsia. Foto: Albert Masó
    Fotografies, molts cops espectaculars, o imatges, a vegades animades, són recursos que els mitjans de comunicació tenen a l’abast per acompanyar veus i textos sovint difícils d’explicar. Infografies i il•lustracions, bàsiques a l’hora d’abordar aspectes abstractes.

    Si poséssim una darrera l’altra les espectaculars troballes científiques dels darrers trenta anys, de la astrofísica a la nanotecnologia, la llista excediria fàcilment la capacitat d’aquesta revista. Només en l’àmbit de la biologia i la medicina hi trobaríem una llarga llista d’avenços impensables anys abans.

    Sònia Armengou, cap de Premsa de l'Institut de Recerca Biomèdica amb Fernando Albericio, cap de grup de l'equip de recerca de Química combinatòria. Foto: Sergio Ruiz
    Els departaments de comunicació científics han estat sovint equilibristes sobre la corda fluixa. Caminant entre dos pols oposats, es mouen entre la indústria i els seus interessos econòmics, d’una banda, i el periodista i l’interès general, de l’altra.
    Una investigadora de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Foto: Sergio Ruiz
    El paradigma que ha provocat l’aparició i la consolidació d’Internet ha transformat la professió i el periodisme científic també se’n veu afectat de ple.
    El Sincrotró Alba de Cerdanyola del Vallès. Foto: Sergio Ruiz
    La informació científica i els periodistes especialitzats mai no han ocupat un lloc prioritari als mitjans de comunicació. Ara, la crisi amenaça amb reduir encara més el paper dels periodistes científics fins a convertir-los en una mena d’espècie en perill d’extinció.
    El periodisme científic afronta grans reptes. Foto: Sergio Ruiz
    Els periodistes científics informen de temes que poden tenir un impacte sobre la ciutadania però han de lluitar contra la pseudociència, les pressions de les empreses, han de discernir el noticiable dins una gran immensitat de fonts i fer llegible el complex llenguatge científic, entre altres coses.