Una qüestió d’incentius i lleialtats

Si poséssim una darrera l’altra les espectaculars troballes científiques dels darrers trenta anys, de la astrofísica a la nanotecnologia, la llista excediria fàcilment la capacitat d’aquesta revista. Només en l’àmbit de la biologia i la medicina hi trobaríem una llarga llista d’avenços impensables anys abans.

Traduir les investigacions més avançades, gairebé sempre de gran complexitat, a un llenguatge entenedor i sense perdre profunditat i rigor requereix d’una intermediació molt qualificada. Aquest és el repte del periodisme científic. No es pot comunicar bona ciència sense bons intermediaris. El periodisme científic no pot assolir la seva funció més preuada, la de transformar la informació en coneixement, sense una molt bona preparació i la col·laboració dels científics.

Crec que estarem d’acord que, en els darrers anys, s’ha produït una millora molt notable en la cobertura de la informació científica. És cert que queden encara llacunes per cobrir i que la crisi està minvant ara els recursos, però el camí està traçat i el que cal és perseverar en l'exigència i el compromís. Aquesta millora es deu, sobretot, a la complicitat que hi ha entre els periodistes dels mitjans i els que treballen en les institucions i organismes científics.

És cert que podem trobar exemples de mal periodisme, tant en la part de les fonts com dels mitjans. Professionals que exerceixen més com a relacions públiques o especialistes en màrqueting que com a informadors. També és cert que hi ha periodistes a les redaccions que tendeixen a l'espectacularitat i busquem més l’escàndol que l'explicació rigorosa. Però, en general, hi ha pocs àmbits en què es pugui conciliar tan fàcilment com aquest els interessos d’uns i altres.

La raó és que, a diferència del que passa al món de la política o l’economia, en l’àmbit científic els interessos de les fonts són molt sovint coincidents amb els dels mitjans. Tots dos estan interessats a divulgar, tots dos saben que patiran descrèdit si manipulen o tergiversen, i tots dos saben que la ciència i ells mateixos hi tenen molt a guanyar si aconsegueixen una bona divulgació.
Hi ha, doncs, més incentius per a la col·laboració i el respecte mutu que per a la confrontació, un fet que no es dóna en altres àmbits en què els interessos són clarament antagònics.

El marc no és tan favorable, però, pel que fa a la relació entre els periodistes de mitjans i els de gabinets de comunicació d’empreses privades relacionades amb la ciència. Els interessos d’aquestes empreses són particulars i sovint no coincideixen amb els generals. La defensa d’aquests interessos les porta sovint a exagerar la bondat dels seus productes o a amagar dades que els poden perjudicar. Però fins i tot en el cas de les empreses privades, hi ha l’oportunitat de fer bon periodisme. Es tracta, en tot cas, d’aplicar sempre les normes deontològiques, i invocar-les cada cop que algú demana tergiversar una informació. I no oblidar que tant els periodistes de fonts com els de mitjans hem de tenir sempre clar que la nostra primera lleialtat ha de ser envers els ciutadans.

MILAGROS PÉREZ OLIVA

Periodista