La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
El prestigiós i veterà periodista Gay Talese va dir fa poc: “El periodisme és una professió honorable i no estic d’acord amb qui li pronostica un futur tenebrós. No hi ha res més important que explicar la veritat. Si no l’expliquem nosaltres, qui ho farà?”.
La situació de crisi econòmica per la qual estan passant els mitjans de comunicació fa, sovint, inviable el periodisme d’investigació. I això repercuteix en la qualitat de la informació que arriba als ciutadans, els quals necessiten arguments suficients per actuar a partir de les decisions que prenen els poders públics.
1 de gener
Ràdio en català a Mallorca.
L’Obra Cultural Balear i l’associació Voltor creen l’emissora Ona Mediterrània que funciona en proves des de final de desembre. Emet en català amb la intenció de recuperar la veu pròpia de Mallorca i protegir la cultura balear. La nova ràdio emet per la freqüència 98.0 de la fm, des d’on fins ara es difonia Catalunya Informació. Un els impulsors del projecte és Francesc Ribera, Titot, que n’és el coordinador.
2 de gener
1 de desembre
Tarragona debat sobre periodisme en crisi.
1 de novembre
Absolt el periodista grec Kostas Vaxevanis.
Menores y nuevas tecnologías.
Posibilidades y riesgos de la TDT y las redes sociales
Isabel E. Lázaro González, Nora Mora Prato i Carmen Sorzano Volart (coord.)
Editorial Tecnos, 2012
211 pàgines
