El periodista Manel Domene ha revisat els conceptes de cheapfake (notícies falses grolleres), deepfake (notícies falses elaborades) i la seva deriva vers a una apocalipsi informativa - o infocalipsi-, situació atiada per singulars actors de xarxes socials que en alguns casos són perfils polítics de relleu, coneguts com a Twiplomats. Apunta, així mateix, l’impacte de noves tecnologies com la intel·ligència artificial en aquest totum revolutum de la mentida contemporània i global, i el paper de la informació veraç com a garant d’unes condicions acceptables de pau i llibertat en temps inestables.
Les mentides en xarxa de la Xina són una barreja de propaganda i de desinformació. Un exemple del primer ho tenim en l’actitud xinesa davant la pandèmia mundial del coronavirus: el seu fals lideratge pandèmic és un exemple de cheapfake. Però encara hi ha d’altres intoxicacions de pitjor pronòstic pel que fa a la seva intenció i potencials conseqüències, com ara la publicació a Twitter feta pel portaveu del Ministeri d’Afers Exteriors de la Xina, Lijian Zhao, d’una imatge manipulada.
El que s’ha viscut als Estats Units les darreres setmanes, amb l'assalt al Capitoli, és un exemple de com la mentida adequada pot abocar a la insurrecció, revolta o intent de subversió. Les deepfakes van assolir el seu zenit precisament a la campanya de les eleccions presidencials. Un exemple d’aquesta intoxicació informativa va ser una creació irònica de la cadena estatal Russia Today presentant un fals Donald Trump derrotat i admetent ser un titella de Vladimir Putin.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari