• Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Alberto Gómez

    La intel·ligència artificial està entrant en les redaccions i permet agilitzar molts processos, però també està present en les mentides que corren per la xarxa com si fossin certes. Els periodistes necessiten formar-se per saber detectar-les i no caure en el parany. Per aconseguir-ho, apunten, no només cal formació, sinó començar a disposar de nous perfils a les redaccions. Aquest és un repte més en una professió que viu i afronta els canvis constants produïts per la tecnologia digital.

    Laura Saula

    Alguns experts ens adverteixen que, a mesura que la tecnologia de la intel·ligència artificial generativa sigui més potent, cada cop hi haurà més informacions que ens semblaran autèntiques, però que, en realitat, seran falsedats. Davant d’aquest escenari ben proper, es pot donar una crisi de credibilitat perquè els ciutadans tindran problemes a l’hora de diferenciar les coses autèntiques de les que no ho són? I quan això sigui així, quin paper hi tindrà el periodisme? Es convertirà en el refugi de la credibilitat o no ho sabrà aprofitar?

    Fa més de quaranta anys que fa periodisme. A El País, on des de 1982 ha ocupat diferents llocs de responsabilitat, ha assumit la direcció de la nova versió digital en català, que neix en un context polític complex en el qual els mitjans de comunicació juguen un rol força determinant.
    El Centre de Formació del Col·legi de Periodistes compta, des de fa un any, amb un nou tipus de curs que es pot seguir des de qualsevol lloc. Es tracta dels webinars, un recurs d’educació a distància interactiu que als Estats Units fa temps que s’aplica amb èxit, però que a casa nostra tot just es comença a conèixer.
    El 9 novembre de 1989, els berlinesos posaven un punt i a part a la història d’Europa. En unes hores, queia el mur de Berlín, primer pas per a la reunificació alemanya i avantsala de la desfeta comunista. Vint-i-cinc anys després, no només ha canviat el món, també el periodisme.

    Els editors de premsa escrita –un dels sectors més tocats per la crisi– admeten entendre les queixes laborals, però asseguren que les rebaixes salarials a les redaccions han estat el darrer recurs. I afegeixen que si es consoliden les previsions de creixement potser ja s’haurà tocat fons i, per tant, les retallades podrien ser història.

    El periodista britànic Mike Holderness és editor del web London Freelance, membre d’honor del sindicat de periodistes britànic (nuj, en anglès) i màxim responsable del grups d’experts sobre drets d’autoria de la Federació Internacional de Periodistes.
    La combinació de set anys de crisi econòmica amb la consolidació del nou paradigma digital ha deixat un panorama desolador per al periodisme català i espanyol. Una situació amb redaccions més petites i un augment dels freelance que es mouen en un mercat desregulat.

    2 de març

    Marc Marginedas, alliberat.

    El periodista d’El Periódico de Catalunya Marc Marginedas, segrestat durant sis mesos a Síria, arriba al voltant de les set de la tarda en un avió de la Força Aèria Espanyola a l’aeroport del Prat de Barcelona, després de ser alliberat. Marginedas va ser segrestat per militants jihadistes, el 4 de setembre, en un control de carretera als voltants de la ciutat de Hama, a l’oest de Síria.

    4 de març

    Mazcuñán, president de la nova Demarcació col·legial.

    1 d’abril

    Martí, Biarnés i Marroyo, Creu de Sant Jordi.

    La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a Josep Maria Martí, fins fa poc degà del Col·legi de Periodistes. Martí és doctor en Ciències de la Informació, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i exdirector de la cadena ser a Catalunya. A part de Martí, també es concedeix el guardó a dos fotoperiodistes com Joana Biarnés i Ignasi Marroyo.

    Premi Internacional de Periodisme per a corresponsals segrestats.

    2 de febrer

    Nova etapa a La Mañana .

    El diari degà de Lleida, La Mañana, enceta una nova etapa amb la nova empresa editora Holder Solutions SL que s’estrena en l’àmbit del grup amb un nou equip directiu del diari. Josep Ramon Ribé és el nou director del rotatiu, mentre que Ignasi Calvo n'és el nou gerent.

    3 de febrer

    La plantilla de TV3 torna a la vaga.

    1 de juliol

    La Generalitat aprova l’impost audiovisual.

    3 de juny

    Lluís Foix, premi Quim Regàs.

    El periodista Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) rep al Parlament el Premi Quim Regàs de Periodisme. El jurat ha guardonat una trajectòria dilatada en què hi destaquen els vuit anys que va ser corresponsal de La Vanguardia a Londres i tres anys a Washington. Ha estat director, director adjunt i subdirector de La Vanguardia.

    Pedro J. Ramírez presenta llibre a Lleida.

    Mitjans de tot el món proven aparells voladors guiats per control remot que permeten enregistrar imatges