• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Pinochet als anys setanta. Foto: Juan Carlos Cáceres
    Quaranta anys després del cop d’estat de Pinochet, la premsa més important de Xile pertany a persones que col·laboraren amb la dictadura, el que dificulta la recuperació de la memòria històrica.
    Eugeni Xammar (Arxiu Nacional de Catalunya).
    Quim Torra, comissari de l’any Xammar, repassa la trajectòria d’un dels periodistes catalans més universals en el 125è aniversari del seu naixement així com l’obra d’un cosmopolita, cronista, reporter, catalanista, musicòleg, dandi i poliglota que va estar a punt de perdre’s en l’oblit.
    Una il·lustració de l'època. Autor: Guillem H. Pongiluppi

    Jaume Guillamet, catedràtic de Periodisme de la UPF, i Daniel Venteo, historiador i museòleg, analitzen com, ja abans de la premsa moderna, la Guerra de Successió va fer de la lletra impresa una nova arma de les guerres modernes.

    Josep Maria Martí
    Neus Tomàs / Roger Palà

    Josep Maria Martí ha finalitzat el mandat com a degà del Col•legi de Periodistes. Abans d’abandonar el càrrec, ha deixat les seves reflexions en aquesta entrevista -amb una periodista col•legiada i un que no ho és- en el que analitza, sense estalviar crítiques, l’estat de la professió.

    Gervasio Sánchez. Foto: Sergio Ruiz
    Lluitador, incansable, punyent, són alguns adjectius que ens acosten a la figura de Gervasio Sánchez, un referent del fotoperiodisme espanyol que en aquesta entrevista reviu els seus orígens professionals i aprofita per carregar contra certs aspectes de la professió.
    El Centre de Documentació, un dels serveis col·legials. Foto: Sergio Ruiz
    Els col·legiats puntuen amb bona nota la majoria de serveis impulsats en els darrers anys des del Col·legi de Periodistes.

    1 d’octubre

    Convocatòria dels premis Rahola.

    La Demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Diputació de Girona obren la convocatòria de la cinquena edició dels premis Carles Rahola de Comunicació Local. Els treballs han d’haver estat publicats, emesos o difosos entre l’1 de desembre de 2012 i el 31 de desembre de 2013, i es poden presentar fins al 10 de gener de 2014. Més informació a www.premiscarlesrahola.cat.

    2 d’octubre

    1 de setembre

    Opinió poc paritària.

    3 d’agost

    The Boston Globe , venut per setanta milions de dòlars.

    Toni Catany, mort el passat octubre. Foto: IE Castelló d'Empúries

    El passat 14 d’octubre, va morir aquest reconegut fotògraf mallorquí a causa d’un infart cerebral a Barcelona als setanta-un anys. Nascut a la població mallorquina de Llucmajor (Mallorca, 1943) i de formació autodidacta, Catany –que vivia a Barcelona des dels anys seixanta– va ser considerat per la revista Life com un dels 100 millors fotògrafs del món. Autor d’unes dues-centes exposicions, va començar a exposar el 1972, i el 1987 es va donar a conèixer amb el seu treball “Natures mortes” amb el premi al millor llibre del festival Primavera Fotogràfica. El 1991, el treball

    El periodista sabadellenc, Josep Costajussà

    El periodista i escriptor sabadellenc Josep Costajussà va morir el 4 d’octubre als setanta-nou anys després d’una llarga malaltia que no per això el va privar de practicar l’activitat periodística, que exercia des dels divuit anys. S’havia format com a llicenciat en Dret i professor mercantil, i professionalment es va dedicar al món del tèxtil. Apassionat per la història i amb una clara vocació periodística, des de molt jove, es va dedicar a escriure sobre la seva ciutat i, en particular, sobre l’àmbit de l’esport. Col·laborador del