La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
Sense intermediaris i amb morosos
Xinaleaks
www.icij.org/offshore/leaked-records-reveal-offshore-holdings-chinas-elite
Una base de dades documental obtinguda pel Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació (ICIJ) revela que familiars dels principals dirigents xinesos han acumulat fortunes a paradisos fiscals. Aquí hi podeu trobar dades sobre el treball original de l’ICIJ, utilitzat després per diaris de tot el món.
En el proper número de Capçalera oferim una entrevista a Gervasio Sánchez, periodista i fotògraf on explica els seus orígens en la professió i critica, sense reserves, l'actitud de certs professionals i mitjans de comunicació. En aquest vídeo trobareu un petit extracte de l'entrevista.
Les ràdios i les televisions locals que van perdre pistonada amb l’apagada analògica, tenen una oportunitat en línia. Cal veure com sobreviuen a la competència ferotge entre elles, motivada precisament pel mateix fàcil accés a la Xarxa que els facilita l’existència.
Com parlen els periodistes davant del micròfon i de la càmera? Quines eines tenen els mitjans per vetllar per la qualitat del directe? Lingüistes i periodistes reflexionen sobre les competències lingüístiques dels professionals del panorama audiovisual català.
