La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
Santiago Codina va néixer a Barcelona el 1922 i va morir a la seva ciutat el 6 de maig de 2013. Llicenciat en Dret i periodista, va ser redactor de Lean, de 1964 a 1969, més tard de Distinción (1958-63) i col·laborador de l’ Actualidad Española, el 1953, de Tele/Exprés i del diari Pueblo. de 1966 a 1968. També va treballar com a redactor del diari esportiu Dicen. També va formar part de la Junta de l’Associació de la Premsa de Barcelona.
El periodista Santi Massaguer va morir el 26 d’abril a seixanta-dos anys d’edat a causa d’una llarga malaltia. Va estar molt vinculat a la vida cultural de Palafrugell on havia nascut el 1950. Massaguer va exercir de corresponsal de premsa durant els anys seixanta i setanta per a diferents diaris de Barcelona i Girona. També va exercir de Defensor del Lector d’ El Punt entre 2001 i 2005. Havia estat columnista d’ El Punt-Avui fins poques setmanes abans de la seva mort. Va publicar el llibre
El passat 7 d’abril va morir a Barcelona el periodista Ricard Font als vuitanta-tres anys d’edat. Aquest veterà professional de la informació va treballar la major part de la seva carrera a l’Agència EFE, on va exercir de redactor de les seccions de Laboral i de Religió entre els anys 1977 i 1992. Després d’aquesta llarga etapa, va continuar de col·laborador de l’agència de notícies entre els anys 1992 i 1995. Finalment es va jubilar el 1998.
Nascut a Castellote (Terol), Miguel Martín va morir el 2 de febrer de 2013 a l'edat de vuitanta-vuit anys. Va treballar en el periodisme com a auxiliar de redacció de 1945 a 1951 i de redactor a La Prensa de 1951 a 1960. Va ser secretari de l’Associació de la Premsa de Barcelona de 1964 a 1969. Redactor en cap de La Vanguardia entre 1962 i 1980, director de les publicacions per a adolescents Tele Color Tio Vivo i TDT de 1967 a 1968. Més endavant, fins a 1971, va exercir en altres publicacions com Coral, Celia, Capricho i
L’11 d’abril, va morir a noranta-quatre anys el periodista Tomás Hernández Cabezas, veterà supervivent de la Guerra Civil espanyola en què li va tocar treballar al departament de l’Estat Major de Franco a Salamanca. Mai va amagar el seu treball per al dictador, fet que no va ser obstacle perquè rebés l’afecte de molts dels companys de professió de totes les tendències. El 1995, un centenar d’amics periodistes del Diari de Barcelona va respondre a la seva convocatòria per participar en un dinar “nostàlgic” de l’antic
L’històric periodista esportiu, José Félix Pons, va morir la matinada del 19 de març a l’edat de vuitanta anys. Va ser el narrador en català del primer partit de futbol televisat, un Leipzig-Barça de la recopa d’Europa que va acabar amb victòria blaugrana. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat, el 27 de juny de 1932, va desenvolupar gairebé tota la seva carrera a RTVE, primer a RNE i després a Televisió Espanyola.
El periodista Agustí Fancelli i Pardo va morir el passat 2 de febrer a Barcelona, víctima d’un càncer, als 55 anys. Era un professional polifacètic, llicenciat en Periodisme i musicòleg amb estudis portats que va fer a Bolonya. Des de 1996, treballava al diari El País del qual era redactor en cap de Cultura i Opinió a Barcelona. Besnét d’italià, mantenia molta afecció pel país dels avantpassats paterns. Fancelli escrivia també sobre política al diari. Les cròniques, titulades
El 27 de novembre, moria a Figueres als setanta-sis anys el periodista gironí Emili Casademont i Comas víctima d’una anèmia. Professionalment, Casademont va protagonitzar després de la Guerra Civil les primeres emissions en català de Ràdio Popular de Figueres i va formar part dels equips de redacció de mitjans com Vida Parroquial i Canigó. Les cròniques sobre Dalí o sobre els famosos que visitaven la Costa Brava tingueren ressò internacional perquè es van publicar al diari Ya de Madrid, a la revista francesa
El periodista català Xavier Batalla mor a Barcelona el 13 de desembre als seixanta-quatre anys, víctima d’un càncer. Va treballar als diaris El Correo Catalán, Diario de Barcelona i El País. Des de 1986, va entrar a treballar a
1 d’abril
La Xarxa prescindeix de Rodríguez Picó.
La Xarxa està prescindint de tots els programes de la seva graella radiofònica elaborats per productores i ara la retallada entre altres afecta el principal espai d’aquesta temporada Picó.cat, que presentava Alfred Rodríguez Picó. També queden fora de la graella l’espai de gastronomia La cuina de Carbó, amb Mireia Carbó, l’agenda cultural Amunt i avall, amb Virtu Morón i l’espai Sapiència, que presenta Mònica López.
2 d’abril
4 de març
Joana Bonet, directora de Prisa Revistes.
La periodista Joana Bonet ha estat nomenada directora gerent de Prisa Revistes. Periodista i llicenciada en Filologia per la Universitat de Barcelona, Bonet ha exercit el periodisme en els principals mitjans de premsa, ràdio i televisió. Ha dirigit les revistes Woman i Marie-Claire. Entres els projectes de Bonet, hi figuren els de renovar continguts, potenciar la creativitat i estendre les marques de les esmentades revistes.
5 de març
1 de febrer
Nou representant d’ABC a Catalunya.
