• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Són videojocs creats a partir de l’actualitat informativa. Tot i que encara no està prou instaurat a nivell mundial, els newsgames poden ser una de les sortides d’èxit per a molts emprenedors.
    Un repàs als principals consells que cal que sàpiguen els professionals de la informació que es plantegen marxar a l'estranger per exercir el periodisme.
    Marxar a l’estranger és una opció davant la delicada situació econòmica actual. Cada vegada més periodistes ho veuen així i fan les maletes. Quines són les possibilitats d’internacionalització? Què cal tenir en compte? Professionals que estan treballant a fora expliquen la seva experiència.
    Una periodista de Ràdio Arenys durant una entrevista. Foto: Vicente Pruna
    El comiat de trenta corresponsals de comarca de Catalunya Ràdio i la renúncia de TV3 a les productores que cobrien informació des del territori sacseja la controvèrsia ja habitual sobre la manca de pluralitat territorial en les informacions dels mitjans nacionals.
    A mitjan de l’any passat es va constituir la Mesa sectorial dels mitjans de comunicació. Després de sis mesos de debats entre els diferents actors del sector, han elaborat un document pioner i consensuat que busca abordar, amb propostes concretes, la crisi que afecta la professió.
    L’Anuari Media.cat. Els silencis mediàtics del 2012, impulsat per l’Observatori crític dels mitjans Media.cat i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, incideix en tots aquells temes que els mitjans de comunicació per una raó o altra no solen abordar.
    La creixent precarització del periodisme, la pressió de la publicitat, la dependència de les subvencions i el desmantellament dels equips d’investigació dels diaris no permeten crear les condicions idònies perquè els mitjans investiguin els creixents casos de corrupció.
    Gràfic amb dades de l'estudi.
    Pablo Rey Mazón, científic visitant del MIT Center for Civic Media de Boston, ha analitzat les portades dels principals diaris espanyols per valorar si, en funció de la tendència ideològica de cadascun d’ells, la informació sobre corrupció destaca més uns casos que altres.
    El periodisme, per un costat, i les trames corruptes, per l’altre, han avançat molt en la manera de treballar. La irrupció i consolidació del periodisme de dades permet als professionals treballar d’una manera més eficient a l’hora denunciar la corrupció a petita i gran escala.
    El microcenatge és un fenomen a l’alça en la professió. Aquí repassem algunes de les empreses des de les quals es pot proposar projectes periodístics.
    El finançament de projectes mitjançant petites aportacions econòmiques de diferents persones es perfila cada dia més com una realitat que creix en àmbits diversos, entre aquests els professionals de la informació.
    Foto: Oriol Clavera
    La comunicació política dóna feina a periodistes que no sempre militen en les formacions per a les quals treballen. Esclavitzats per l’actualitat, han de lidiar amb els mitjans mentre sovint pateixen la incomprensió dels seus.