En els darrers mesos, hem escoltat prediccions com la de Rupert Murdoch ‒“arribarà el dia, en 5, 10 o 20 anys, en què el negoci de les notícies serà purament electrònic”‒, hem vist plegar dotzenes de diaris i revistes de paper i estem vivint les retallades de plantilles i altres realitats imposades per la crisi integral que qüestiona el model de negoci i les estructures del periodisme. La desaparició del paper, o almenys la fi del seu rol com a suport predominant, cada vegada sembla més propera, malgrat que la proposta digital encara tingui molts interrogants, especialment en el terreny comercial. Diversos estudis i llibres aporten punts de vista, reflexions i, fins i tot, dades concretes sobre aquest escenari de canvi.
L’extinció començarà el 2017
La consultora nord-americana Future Exploration Network, dirigida pel futuròleg Ross Dawson i que es dedica a assessorar firmes com American Express, Coca-Cola, Deutsche Telekom o Toyota, és l’autora del treball “Calendari d’extinció dels diaris” (Newspaper Extinction Timeline)”, amb una llarga llista de països i dates sobre quan els diaris en paper començaran a extingir-se.
El subtítol del treball és “En quin moment els diaris en l’actual forma resultaran insignificants” ( When newspapers in their current forms will become insignificant)”. I l’estudi diu que la fi començarà pels eua l’any 2017 i continuarà al Regne Unit i Islàndia (2019); Canadà i Noruega (2020); Finlàndia i Singapur (2021); Austràlia i Hong Kong (2022); Dinamarca (2023) i Nova Zelanda, Espanya, República Txeca i Taiwan (2024). El llistat finalitza amb Mongòlia (2038), Argentina (2039) i la resta del món (més enllà del 2040).
Mutacions i adaptacions
“Publicació Post Digital. Mutacions en l’edició des de 1984” (Post Digital Print. The Mutation of Publishing since 1984), de l’artista i periodista italià Alessandro Ludovico, tracta el salt del paper al digital des d’una perspectiva molt amplia i cultural. Probablement, per això el títol convida a anar més enllà del fenomen digital. Cita els experiments comunicatius que per endavant del seu temps han realitzat artistes d’avantguarda, activistes i tecnòlegs, analitza les possibilitats comunicatives i artístiques dels nous formats i veu indicis contradictoris sobre el futur.
“Periodisme Post Industrial. L’adaptació al present”, firmat per C. W. Anderson, Emily Bell i Clay Shirky, i editat per la Universitat de Columbia i el Tow Center for Digital Journalism, analitza els enormes canvis que el periodisme nord-americà ha viscut els darrers anys. Parla molt de la sotragada soferta pel món periodístic tradicional i poc de les noves formes de consum que proposen els mitjans digitals.Joshua Benton, director del Nieman Journalism Lab de Harvard, recomana l’obra, però comenta aquest aspecte: “L’única crítica general a fer de l’informe és que està enfocat a la pràctica periodística, si bé crea un punt cec a l’hora d’analitzar les pràctiques de l’audiència (...). Les novetats més interessants del 2012 han estat els canvis en el consum de notícies: la reformulació del concepte d’article, reempaquetatge de continguts i nous mecanismes de lliurament”.
Quatre crisi en una
Una aproximació més propera i contextualitzada és la que proposa Albert Montagut a NewPaper (Cómo la revolución digital transforma la prensa). La tesi central del llibre de Montagut és que ens trobem davant de la suma de quatre crisis; la crisi d’independència, la desaparició del reporterisme, l’arribada d’Internet i la crisi econòmica.
Enllaços
“Newspaper Extinction Timeline”
“Post Digital Print. The Mutation of Publishing since 1984”
Entrevista amb Alessandro Ludovico
“Post Industrial Journalism. Adapting to the Present”
Joshua Benton/Nieman Lab
“NewPaper (Cómo la revolución digital transforma la prensa)”
Col·legi de Periodistes de Catalunya 2024
Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.
Tel. 93 317 19 20
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari