Preguntes i dubtes més habituals

4 abril, 2013

Impostos, gestions comptables o com gestionar els autònoms. Aquests són alguns dels àmbits que preocupen els professionals de la comunicació que han començat –o tenen previst fer-ho– a exercir per compte propi.

EUDALD COLL

Davant de la creixent demanda d’informació i dels canvis que està patint la professió a nivell laboral, Capçalera ha optat per parlar amb Sandra Zapatero (responsable de l’Àrea Fiscal-Comptable i directora de l’Oficina Tècnica de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya) i Antonio de Alba (assessor fiscal del Col·legi de Periodistes) perquè exposin els seus consells en aquestes pàgines. A continuació, presentem les preguntes que poden passar pel cap dels nous freelance amb vista a oferir un resum pràctic, concís i detallat que pugui servir de guia per sortir-se’n millor enmig d’uns temps convulsos i d’una professió trasbalsada.

He de canviar de xip?

Sí, perquè el paradigma de relació professional i empresa informativa està canviant a marxes forçades. Cada cop hi ha més periodistes que treballen per lliure, tot i que encara hi ha moltes reticències entre els mateixos professionals. “Per molt que ara tothom digui que és important, la realitat és que molts dels periodistes no porten incorporat el canvi de xip de l’emprenedoria”, va assegurar Carles Singla, director acadèmic del Centre de Formació i Desenvolupament del Col·legi, el passat 20 de febrer, durant la presentació de l’estudi sobre l’estat de la professió. Singla també va explicar que en la primera edició del curs “Com es crea un mitjà d’èxit a Internet”, realitzat al Col·legi, cap alumna es va atrevir a elaborar un pla de negoci.

Sóc una excepció?

No. Cada cop hi ha més freelance. És una tendència general en diferents àmbits professionals. “Ara molts contractes en règim general passen a ser d’autònoms”, explica Sandra Zapatero. “I ens hi hem d’acostumar. La persona que té un contracte té seguretat, mentre que l’autònom el que té és autonomia”, afegeix, tot i que admet que, a avui dia, la seguretat, en el cas dels assalariats, tampoc no està tant clara.

Autònom o empresari?

Quan es comença a treballar per lliure com a periodista el més habitual és posar-se com a autònom. Sempre que no es vulgui elaborar un projecte comunicatiu més complex, no és necessari crear cap empresa mercantil. A més, com a autònom, hi ha una sèrie d’avantatges inicials: l’autònom es pot donar d’alta en una hora i no ha de posar cap capital mínim exigible, mentre que per ser societat mercantil es necessiten diverses setmanes i el capital és de tres mil euros. L’autònom tampoc no ha de pagar despeses de registre ni de notari. La societat mercantil, sí. Per tant, crear una societat és molt més costós. Els avantatges d’una empresa, però, són la facturació única, una limitació de responsabilitat i reduccions importants en la tributació.

És difícil la comptabilitat?

Els periodistes, gent de lletres, sovint recelen dels números i les xifres, encara que els autònoms no poden deixar-ho de banda, i tampoc no cal fer escarafalls. “Els periodistes no han de dur comptabilitat, sinó llibres de registre fiscal obligatori, que són les factures emeses i les factures rebudes”, explica Sandra Zapatero. La normativa, recorda, diu que aquesta informació es pot tenir en un suport informàtic (el més habitual és fer-ho amb Excel). Sandra Zapatero admet, però, que molts autònoms, fins i tot veterans, no saben que els llibres de registre fiscal són obligatoris i que és el que demanaran en cas d’una inspecció d’Hisenda.

És gaire complicada la fiscalitat d'un periodista?

Al contrari. A diferència d’altres professions, els periodistes no han de fer el pagament a compte de l’IRPF de l’1 al 20 de cada trimestre, ni tampoc –en la majoria dels casos– pagar l’IVA. Per tant, tot es resumeix a fer la declaració de renda, cosa que simplifica enormement la gestió fiscal. Això també suposa un estalvi, ja que no cal pagar els serveis d’una assessoria. “En aquest sentit, dins dels autònoms, els periodistes són un col•lectiu privilegiat”, assegura Sandra Zapatero.

Hi ha molt risc econòmic?

No, gairebé cap. L’avantatge d’un periodista tipus és que no té gaires despeses materials. Tan sols ha de pagar la seguretat social en el règim especial de treballadors autònoms i unes despeses mínimes de material. Per tant, no hi ha risc econòmic. “La resta d’autònoms no disposen dels avantatges dels periodistes. Què hi perdem, doncs?”, es pregunta Sandra Zapatero.

I la família, què?

“Autònom és autonomia, cosa que implica facilitat per aconseguir la conciliació laboral”, afirma Sandra Zapatero. I és que la flexibilitat en els horaris permet no tan sols poder treballar a casa sinó també organitzar-se millor els horaris per combinar-los adequadament amb la resta de la família. Aquesta va ser una de les conclusions d’un reportatge que anys enrere Capçalera va publicar sobre periodisme i maternitat. I encara és vigent.

És veritat que els autònoms tindran atur?

Sí, però les condicions que hi ha entorn a aquest tema –com el fet que caldrà pagar cotització mínima i acreditar pèrdues durant dotze mesos per tenir accés a la prestació d’atur– no solament comporta que, a la pràctica, la mesura convidi a l’escepticisme sinó que, a més, tenint en compte el funcionament i la naturalesa dels periodistes freelance, no sembla una opció realista ni pràctica.

Què puc deduir a la declaració de renda?

Els freelance que treballen a casa (i hi tenen el domicili d’activitat professional) poden deduir una sèrie de despeses a la declaració de renda. La normativa tributària estableix que és deduïble tota aquella despesa íntegrament relacionada amb els ingressos. En aquest cas, cal calcular el percentatge d’espai de l’immoble utilitzat per a tasques professionals i fer-ne la deducció proporcional. La deducció també afecta despeses com la llum, l’aigua i el gas. També es pot calcular la proporció de despeses de telèfon que són de feina. Cal recordar que cal anar a la casella d’Activitat Econòmica i no pas a la de Rendiment del Treball.

Puc deduir-ne la benzina?

Els periodistes freelance que es traslladen amunt i avall contínuament poden desgravar la benzina a la declaració de renda. En aquests casos, Antonio de Alba recomana fer-se una tarja d’alguna companyia important, ja que aquestes solen remetre la factura on apareix desglossat tot el que s’ha gastat, això evita haver de guardar tots els tiquets. En el cas dels tiquets de restaurant, –encara que realment siguin dinar de feina– Hisenda no acostuma a acceptar-los ja que, per sistema, aquest tipus de coses ja s’inclouen en un 5% de despeses de difícil justificació.

Quan temps s'han de guardar les factures?

En aquest aspecte cal ser curós. Les factures s’han de guardar obligatòriament, com a mínim, durant un període de quatre anys, ja que és el temps que, segons la normativa tributària, podem ser objectes de qualsevol inspecció d’Hisenda. Fins passat aquests quatre anys no hi ha prescripció dels impostos.

Puc fer una feina puntual cobrant l'atur?

Aquest és un dels dubtes que, segons Antonio de Alba, molts periodistes a l’atur no tenen clar. Un periodista a l’atur pot fer tranquil•lament un article –o qualsevol altra feina puntual– sempre que informi la Seguretat Social de l’existència de la mateixa. En aquests casos, té lloc una suspensió temporal de la prestació d’atur que implica el descompte de la part proporcional del temps treballat. “És important, doncs, agafar aquestes feines puntuals per així mantenir un cert lligam amb el mercat laboral”, recomana De Alba.

A partir de quan m'haig de donar d'alta d'autònoms?

Enlloc està escrit que no calgui pagar autònoms si no s’arriba als 3.000 euros anuals. És una llegenda urbana. En canvi, l’article 1 de la Llei Especial d’Autònoms estableix que un ciutadà està obligat a donar-se d’alta en el règim d’autònoms (perquè com a particular no es pot facturar) quan realitza la seva activitat professional de manera habitual. La llei, però, no deixa clar els límits de l’habitualitat. Tot i això, diferents sentències del Tribunal Suprem fan una interpretació d’aquesta habitualitat segons la qual seria l’equivalent a catorze pagues del salari mínim interprofessional (645,30 euros mensuals) i, per tant, s’entén que no s’ha de donar d’alta a la seguretat social si no s’arriba a aquesta quantitat.

Puc fer una feina important puntual sense ser autònom?

Una sentència del Suprem deixa clar que quan hi ha un pagament puntual per un servei professional concret, tot i que superi el salari mínim interprofessional, no es considera que existeixi habitualitat. Per tant, tampoc no s’està obligat a donar-se d’alta d’autònoms. Segons Sandra Zapatero, “si es tenen ingressos per una altra via i esporàdicament es fa una prestació, no cal fer-se autònom sempre que es pugui acreditar que el rendiment per viure no prové d’aquesta col•laboració”.

Puc fer-me autònom tan sols alguns mesos?

És absolutament legal donar-se d’alta dels autònoms tan sols uns mesos concrets a l’any, això sí, quan les feines prestades i l’habitualitat de la prestació del servei siguin en aquells mesos en qüestió, mentre que en els mesos que la feina no superi el límit professional interanual no cal donar-se d’alta. De totes maneres, es pot optar per mantenir l’alta dels autònoms, tot i no tenir feina, per no perdre la cotització.

Quines bonificacions hi ha per als nous autònoms?

Les dones menors de trenta-cinc anys i els homes menors de trenta tenen la bonificació d’un 30% durant un període de trenta mesos. D’altra banda, està previst que el Govern properament aprovi una tarifa plana (un sol pagament de 50 euros) per a menors de trenta anys durant sis mesos.

Com trobo orientació professional, jurídica i fiscal?

El Col·legi de Periodistes disposa de serveis per orientar els periodistes. Per una banda, hi ha el Servei d’Orientació Professional –l’any passat va sumar més de cent consultes– que ofereix gratuïtament una hora amb un orientador professional que guia els periodistes que són a l’atur o volen redefinir la seva trajectòria. D’altra banda, un altre servei gratuït és el d’assessorament jurídic ‒a càrrec del bufet Gay-Vendrell per qüestions de dret civil i laboral‒ que el passat exercici també va sumar un centenar de consultes presencials i telefòniques. Finalment, Denver Advocats ofereix assessoria fiscal personalitzada i gratuïta als col•legiats, que inclou atenció i orientació privada a la seu de Barcelona mitjançant cita prèvia.

Com planifico la jubilació?

Per evitar una jubilació massa baixa, un autònom pot optar per apujar les bases de cotització. Antonio de Alba també aconsella als que comencen a treballar per compte propi que, sobretot, complementin el règim d’autònoms amb un pla de pensions. A quina edat recomanen fer-ho? “Com més aviat millor”, diu De Alba. I és que, tenint en compte que la tendència de l’autònom és cotitzar el mínim, un pla de pensions és el millor complement a una pensió pública, sobretot en previsió d’una possible futura ampliació del termini de còmput de cara a la jubilació.

A quin web podem consultar els dubtes?

Pels espinosos temes de fiscalitat, Antonio De Alba recomana el web d’Hisenda perquè és pràctica i fàcil d’utilitzar. Disposa d’un calendari fiscal en què explica què cal presentar cada mes de l’any. I, a més, a diferència d’altres informacions de la Xarxa, la d’Hisenda està actualitzada i és oficial. Una altra opció recomanable és el web de la Confederació de Treballadors Autònoms de Catalunya.