NEREIDA CARRILLO
El periodisme de dades també ha contribuït a l'efervescència de la infografia i la visualització de dades. Eduard Martín-Borregón, membre de Data'n'Press , un equip de professionals catalans pioners en el periodisme de dades a internet, el defineix com una “disciplina híbrida” que neix per analitzar la gran quantitat de dades que produeix la nostra societat.
La majoria de diaris catalans incorporen la infografia als anys 80. Fora de l'àmbit periodístic, però, els mapes i altres recursos similars ja s'havien emprat. Els primers gràfics en el periodisme català van ser mapes. El 1982, El Periódico de Catalunya obre la portada amb un gràfic de Jordi Català sobre la Guerra de les Malvines, un gràfic que va resultar impactant per l’època. “La infografia entra fort en el periodisme amb l'aparició dels Macs”, reflexiona Jaime Serra, director d’infografia i il·lustració de La Vanguardia, qui afegeix que és el temps d'una cultura més visual i en què la tecnologia permet fer gràfics amb rapidesa.
Precaris als 80, excés als 90
A finals dels 80 i principis dels 90 els diaris catalans creen departaments d’infografia. I comencen llavors les extralimitacions, com admet Serra: “En la primera guerra de l’Iraq la infografia era molt important, perquè no hi havia imatges. I es van fer molts excessos: informació sense contrastar, inflada.” El cap d’infografia d’ El Periódico, Ricard Gràcia, coincideix amb la diagnosi: “Amb els atemptats d'ETA es feien gràfics molt grans on la informació era molt escassa. Ara ens hem asserenat. Intentem fer reconstruccions quan tenim suficient informació i no fem el gràfic perquè sí.”
Serra veu un paral·lelisme entre aquella època i l’actual, en què, considera, també ens apartem dels principis periodístics amb la
visualització de dades. Per Martín-Borregón i Gràcia, la infografia i la visualització de dades són maneres diferents de treballar la informació. En canvi, per Serra, només la primera és una feina periodística. Pel membre de Data’n'Press, la diferència estriba en com es mostren les dades: la infografia “les mostra gràficament” i la visualització, “potencia les relacions entre elles”. I afegeix: “Una bona visualització de dades permet que cada lector pugui fer la seva història”. En canvi, Serra, creu que això és “demanar-li al lector una reflexió que potser no té ganes de fer”.
Un llenguatge per inventar
“El més maco de la infografia és que ens la vam haver d'inventar", reflexiona Serra, qui afegeix: "Va ser divertidíssim. Com inventes? Crec que preguntan-te a tu mateix”. Serra encara experimenta. Ho fa els diumenges a
La Vanguardia, des d'unes columnes que en alguns casos són, diu, “infografies subjectives”. Als anys de corregir vicis i de buscar el llenguatge propi, li segueix una època de reivindicació. El departament d’infografia deixa
de ser subsidiari per esdevenir propositiu.
A l'abast de tothom
I ara, amb internet, què? A la xarxa es poden trobar moltes eines que posen la infografia i la visualització de dades a l’abast de tothom, com ara Google Fusion Tables, Many Eyes o Tableau Public, i també veiem infografies col·laboratives. Alguns mitjans com ara The Guardian i el seu “ Data blog ”, les principals capçaleres dels Estats Units o alguns mitjans de l'Amèrica llatina s'han abocat des de fa temps al periodisme de dades i a la infografia i la visualització a internet. En el nostre àmbit, per contra, les apostes són més tèbies i puntuals. Els professionals ho justifiquen per la complexitat tècnica i el cost. “Tècnicament és molt més complex. S’ha d’invertir i és molt car”, sentencia Gràcia.
Enmig de la demanda dels usuaris, la incertesa de la crisi i el debat sobre el model i el llenguatge, què ens depararà el futur? Per Serra, el futur de la infografia està lligat al futur incert del periodisme.Creu que l’efervescència actual passarà, però que romandran coses interessants com ara “els softwares i la mentalitat d’utilitzar aquesta quantitat de dades tan gran”.Pronostica que el que passarà de moda serà “presentar totes les dades”. Eduard Martín-Borregón, de la seva banda, opina que caminem “cap a establir relacions més complexes i més conceptuals entre les dades” i afegeix que veurem maneres de relacionar-les que encara no hem experimentat. Explicar millor avui vol dir presentar més dades i subratllar les connexions entre elles? En uns anys, ho veurem. De moment, el que sembla clar és que la moda de la infografia i la visualització de dades deixarà pas a l’evolució.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari