• Que vénen els robots!

    18 setembre, 2014
    La intel·ligència artificial arriba a les redaccions i enceta un debat sobre els límits de la feina elaborada per màquines.
    El periodisme automatizat arriba a les redaccions
    El periodisme automatizat arriba a les redaccions

    JORDI ROVIRA

    Algun dia els robots substituiran els periodistes? El periodisme elaborat a través d’algoritmes s’està introduint en la professió. Alguns experts auguren que és el futur, mentre que d’altres no es creuen que les màquines arribin a escriure com els humans. El debat està obert.

    El que és clar és que la intel·ligència artificial està arribant a les redaccions, tot i que, per ara, es limita a tasques força mecàniques. La progressiva automatització de la feina humana ha provocat l’augment d’empreses i aplicacions que elaboren notícies molt bàsiques a partir de combinacions algorítmiques. Encara es tracta de textos senzills, semblants als dels teletips, però no es pot obviar que les màquines ja recopilen, verifiquen, estructuren i converteixen dades en un text comprensible.

    Per entendre com s’ha arribat fins aquí hem de parlar de Narrative Science, empresa ubicada a Chicago que fa pocs anys va desenvolupar una plataforma d’intel·ligència artificial que convertia dades estadístiques en textos automàticament, sense intermediació humana.

    Un dels moments d’inflexió del debat sobre el periodisme automatitzat va tenir lloc en una altra ciutat dels Estats Units: Los Angeles. La matinada de l’1 de febrer del 2013 a les 5.36 minuts, un algoritme dissenyat per extreure informació del Servei Geològic dels Estats Units es va posar a treballar arran d’un petit terratrèmol a Califòrnia. El text deia: “Un terratrèmol de magnitud 3,2 es va registrar el divendres al matí a 11 km de San Simeon, segons ha informat el Servei Geològic dels Estats Units. El tremolor va ocórrer a les 05:28 del matí a una profunditat de 6 km”. El web de Los Angeles Times donava en exclusiva la notícia tan sols vuit minuts després del terratrèmol i anava signada per Ken Schwencke, periodista i programador d’aquest diari i responsable de l’algoritme –que batejaria amb el nom de Quakebot– que li va fer la feina mentre ell dormia.

    Un any i pocs mesos després d’aquell fet, el periodisme elaborat per màquines va ser un dels temes abordat per editors i redactors de tot el món reunits pel Global Editors Network que, al juny, van celebrar un congrés a Barcelona (GEN Summit). D’aquell debat, va quedar clar que robots i periodistes semblen destinats a treballar plegats, tot i que per ara sembla improbable que els primers treguin la feina als segons. Una de les opinions que durant el congrés va apuntar en aquest sentit va ser, ni més ni menys, que la de Larry Brinbaum, cofundador de Narrative Science, per a qui aquesta aplicació escriu històries complementàries a les dels periodistes “que d’una altra manera no hi hauria manera que es publiquessin”. Per tant, per ara, ningú traurà la feina a ningú.

    Fenomen a l’alça

    Malgrat això, cada cop més mitjans de comunicació utilitzen aquesta tecnologia. Als Estats Units, ja és habitual veure notícies sobre els balanços econòmics, el temps o els resultats esportius generades per màquines. Segons els càlculs d’Automated Insights, empresa que elabora textos automàticament, el 2014, hauran generat 1.000 milions de notícies per 350 milions de l’any anterior.

    A més de Los Angeles Times, la revista Forbes ja publica notícies financeres amb aquest sistema, ProPublica ha elaborat una sèrie d’informacions (dades i gràfiques sobre 52.000 escoles nord-americanes) gràcies a la intel·ligència artificial, el Chicago Tribune fa temps que adquireix notícies automatitzades i, a l’altre costat de l’Atlàntic, The Guardian edita una publicació mensual, Open001, que funciona gràcies a un algoritme que selecciona els articles i les fotografies prèviament publicats pels periodistes del diari.

    Les agències de notícies també s’estan apuntant al periodisme automatitzat. L’alemanya Aexea ja treballa amb textos escrits per màquines i Associated Press va anunciar, al juliol, que els resultats trimestrals de les empreses serien escrits per robots. Els responsables d’AP van descobrir que gràcies a la tecnologia d’Automated Insights –combinada amb dades de Zacks Investment Research– podien generar petites històries (entre 150 i 300 paraules) amb el mateix temps que els periodistes, però en molta més quantitat.

    No tothom, tanmateix, admet obertament l’autoria de les màquines. Tom Kent, editor d’AP que va participar al congrés a Barcelona, va mostrar-se preocupat pel fet que alguns mitjans siguin reticents a esmentar que els autors són robots. “Des del punt de vista de la transparència, s’hauria de poder dir que un escrit l’ha fet una màquina, encara que a vegades els editors no ho volen fer”, va criticar. “Si les gran empreses de notícies acaben sent reemplaçades per robots, potser els lectors deixaran de confiar-hi”, va advertir Burt Herman, participant al congrés i cofundador d’Storify, aplicació que crea contingut a partir de les xarxes socials. “Potser per això no volen dir que treballen amb robots”, va concloure Brinbaum.

    On són els límits?

    Les reticències no provenen tan sols dels editors. Hi ha periodistes que tenen dubtes. “Qui s’adonarà dels errors abans que es multipliquin? Com es controlarà que els robots no utilitzin informació protegida pels drets d’autor? I si algun material ha fet mal a algú, qui és el responsable de les indemnitzacions? Val la pena plantejar-se aquestes qüestions”, va dir Kent.

    En el rerefons d’aquestes preguntes hi ha el debat sobre els límits de les màquines. Els defensors de les informacions creades per robots són els primers que n’admeten les limitacions. “La creativitat és encara patrimoni exclusiu dels humans”, afirma David Masip, professor dels Estudis d’Informàtica Multimèdia i Telecomunicacions de la UOC, on imparteix les assignatures d’Intel·ligència Artificial. Masip admet que aquesta disciplina “ha evolucionat enormement els darrers anys amb màquines que condueixen vehicles, ordinadors que són quasi impossibles de guanyar als escacs i telèfons mòbils que reconeixen el llenguatge natural amb força precisió, en canvi, el modelat de la creativitat és un problema que no està resolt”.

    En aquest sentit, Francesc Bracero, periodista especialitzat en comunicació i tecnologia de La Vanguardia, assegura que hi ha molts aspectes en què els robots mai no podran competir amb els periodistes. “Les experiències humanes fan que el periodista busqui les informacions i les presenti d’una manera creativa. Un robot mai no associarà conceptes ni crearà metàfores com una persona. El robot no serà sensible a determinades qüestions que a les persones ens emocionen. Un dels aspectes del periodisme que més agrada a la gent són les històries humanes. Com les pot valorar un algoritme informàtic? Els robots tampoc no apliquen intuïció, astúcia, experiències viscudes ni moltes altres coses”, afirma.

    Amb tot, no tothom té tan clar que les emocions siguin exclusives dels humans. Marc Vidal –analista econòmic especialitzat en Nova Economia, consultor d’innovació i mitjans socials, fundador d’empreses tecnològiques d’èxit i membre del programa de Harvard i el MIT per l’estudi de noves fórmules de negoci i de comunicació tecnològica– redueix els límits dels robots a un problema de software. Entre les empreses amb què Vidal participa hi destaca Cilenis, una spin-off, creada el 2011, per investigadors de la Universitat de Santiago de Compostel·la que ofereix productes i solucions avançades en el processament del llenguatge natural i l’enginyeria lingüística. “Entre el que investiguen hi ha l’opció de donar aspectes emocionals als texts”, explica Vidal.

    “Ja fa temps –prossegueix– era impossible que un software identificatiu semàntic fos capaç d’identificar el cinisme. Actualment, en canvi, sap detectar què és cinisme pur. I també estan treballant per identificar els sentiments i l’èmfasi. Nomes és qüestió de temps. És absolutament increïble el que alguns laboratoris estan fent en aquest sentit. Sembla pura ciència-ficció, però no ho és. Només és ciència”.

    Perills o avantatges

    Potser per aquests canvis tecnològics tan ràpids, els periodistes observen amb un punt de preocupació –i més en plena crisi econòmica i del sector–uns robots que poden escriure notícies però que no necessiten vacances i no s’agafen mai una baixa. Uns temors que, segons els experts, són infundats. Al contrari, els robots haurien de ser un complement, un avantatge.

    Bracero no veu cap amenaça per a la professió. “No ho hauria de ser perquè, en realitat no és periodisme. Es tracta de sistemes automatitzats de redacció a partir d’una sèrie de dades. Aquests algoritmes robòtics no surten al carrer, no ‘oloren’ que darrere d’uns fets hi pot haver una notícia interessant, ni fan preguntes, ni truquen a diverses fonts per contrastar una informació. Això és periodisme”, afirma. Tot i això, no tothom pensa així. Anders Sandberg, investigador de l’Institut del Futur de la Humanitat d’Oxford, assegurava al juliol a La Vanguardia que el software que redacta notícies “substituirà els periodistes que només redacten rutinàriament”. Un canvi que va més enllà de les redaccions. “Un 50% de les professions desapareixeran en els propers 25 anys. En general, si està còmode en la seva rutina laboral és perquè aviat la farà una màquina. Desapareixeran els oficis que es puguin reduir a un algoritme”, va predir.

    Canvis en la professió

    El que és evident, diuen alguns experts, és que si les màquines fan les feines més mecàniques, els periodistes podran centrar-se en les tasques que aportin valor afegit. “Més automatisme permet, curiosament, més reflexió, més temps, més anàlisis”, apunta Vidal.

    I mentre aquest debat té lloc, els experts analitzen el present, amb les constants innovacions tecnològiques que se succeeixen, mentre que s’imaginen un futur amb molts canvis al qual es dirigeix la professió periodística.

    Francesc Bracero va informar per a La Vanguardia sobre el debat originat al congrés de Barcelona amb un reportatge en què defensava que la informació elaborada per robots no podia competir amb la dels humans: “Les conclusions del debat al GEN Summit –escrivia– deixen clar que és possible que les màquines facin algunes tasques automàtiques que resulten massa rutinàries o lentes per encarregar-les a humans, però que és impossible que reemplacin el ‘toc humà’. En resum, som molt lluny que un robot guanyi un premi Pulitzer”.

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari