Vés al contingut
Col·legi de Periodistes de Catalunya
  • Correu
  • Contacte
  • Repositori Digital
  • Iniciar sessió
  • Col·legi
    • Qui som
    • Què fem
    • Uneix-te a nosaltres
    • Codi deontològic
    • Directori de mitjans
    • Premis
  • Actualitat
  • Formació
  • Ocupació
    • Borsa de treball
    • Suport a autònoms
  • Activitats
  • Documentació
  • Serveis
  • Capçalera
  • Report.cat
Col·legi de Periodistes de Catalunya
  • Col·legi
    • Qui som
    • Què fem
    • Uneix-te a nosaltres
  • Actualitat
  • Activitats
  • Formació
  • Ocupació
    • Borsa de treball
  • Documentació
  • Serveis
    • Iniciar sessió
  •  
  • Un gran mestre

    13 setembre, 2013
    Tweet
     
     

    M’han demanat un article sobre el meu marit, l’Oriol Maspons, i se’m fa molt i molt difícil. És el primer cop que ho faig i, a més, sóc una escriptora negada, tot i així, som-hi.

    L’Oriol i jo estàvem casats des de l'any 1969 i vàrem celebrar la festa del casament al Boccaccio. Després varen fer-ho altres però, per descomptat, l’Oriol va ser el primer. D’ell, com a fotògraf i del que ha representat per a la fotografia d'aquest país, poc més puc dir després de tot el que s’ha dit sobre ell aquests dies, comentaris als quals estic molt agraïda. L’Oriol sempre va anar per lliure, es va dedicar a la fotografia però no a fer-se amic dels que li podien donar premis ni res semblant. I així li ha anat, tot i que a ell els premis li agradaven molt.

    Era un home molt polifacètic, descobria coses de l’època i les ensenyava als amics, editors, fotògrafs etc. Després,els altres es posaven les medalles, encara que a ell no li importava, perquè li quedava la satisfacció de la curiositat.

    Escrivia molt bé i feia tan bé de tertulià que se’l rifaven. Un cop van trucar de tv3 perquè volien que anés a un programa a defensar la festa de Haloween enfront d’una altra persona que havia de defensar la castanyada. Els vaig dir que li comentaria si bé ho veia difícil perquè l’Oriol no sabia ni que era Haloween. “Ah, val”, va dir-me. “Però si no saps què és?”, vaig contestar-li. “És igual”, em va respondre. I se’n va sortir. El pobre que defensava la castanyada es va desesperar. L’Oriol li sortia amb arguments surrealistes i l’altre no sabia què dir. Ell era així.

    També va ser un gran mestre. Pel seu estudi hi passava tothom. Els que tenien un fill o una filla que no sabia què fer ni què estudiar l’enviaven a l'estudi de l'Oriol Maspons. Allò semblava la Rambla. Jo m’enfadava però ell gaudia fent-ho. Estic parlant de quan no hi havia ni escoles ni universitats on s’aprengués l’ofici. Aquests dies molts d’ells m’han trucat. La majoria continuaven anant a veure’l o bé ell els feia un truc. Alguna peça dolenta li va sortir, amb punyalades per l'esquena o prenent-li els clients, encara que eren molt pocs, perquè quasi tots seguien mantenint-hi una molt bona relació.

    L’Oriol era un home irònic a qui li agradaven les provocacions les discussions, ara bé, en el fons tenia la raó. Jo vaig aprendre molt amb ell.

    Un dels moments més importants de la seva vida va ser quan treballava en el món de les assegurances i va demanar a la feina si podia seguir fent-ho de París. Allà va descobrir la fotografia-reportatge que li interessava, la de Cartier-Bresson. I de tornada a Barcelona s’hi va dedicar des de les pàgines de la Gaceta Ilustrada.

    L’Oriol ha estat pioner en moltes coses, ha obtingut premis rellevants i durant quaranta anys ha estat l’únic fotògraf espanyol que disposava de fotografies seves al moma de Nova York i a la Biblioteca Nacional de París, a part dels museus més importants de l’Estat.

    Oriol, et trobo molt a faltar, i el gosset també. Però ara me n’ocupo jo. No pateixis per ell.

    CORAL MAJÓ

    Vídua d’Oriol Maspons

    (inclòs dins l'article Oriol Maspons: transgressor, tendre, lliure)

    Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer

    Deixa el teu comentari

    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    (If you're a human, don't change the following field)
    Your first name.
    El contingut d'aquest camp es manté privat i no es mostrarà públicament.
  • Índex del #161

    Massa pendent de les xarxes?
    A prop dels genis (Doug Menuez)
    Heraldo de Madrid. Tinta catalana para la II República Española
    Fotografía de alta calidad
    Infoentretenimiento
    Rumors en guerra
    Diccionari de pseudònims usats a Catalunya i a l’emigració
    Europa a la deriva
    El film researcher
    El misterio del yogur caducado o cómo reinventar los periódicos
    Periodisme sota sospita
    El periodismo volátil
    Dia a Dia (Juliol 2013)
    Dia a Dia (Juny 2013)
    Dia a Dia (Maig 2013)
    Rafa González
    Lluís Díez Solano
    Concha García Campoy
    Joaquim Robert
    Carmelo Moncayo
    Josep Gonell Solsona
    Emilio López Valls
    Sara Creus
    Comic Journalism, el poder del dibuix
    Webs 161
    La guerra de la informació a l’Afganistan
    Un referent de prestigi
    La història desconeguda de Josep Maria Massip
    Anàlisi dels reptes del periodisme científic
    Radiografia a l’humor gràfic
    Brand journalism, quan les marques fan notícies
    Documentals interactius, la força del format digital
    “Hi ha el perill que TV3 es vagi consumint a si mateixa”
    Més precarietat, menys ética?
    Un gran mestre
    Oriol Maspons; transgressor, tendre, lliure
    Xarxes socials: de les falses notícies a eina de contrast
    Gràcies, Manolo
    La nostra part de culpa
    Dia a Dia (Abril 2013)
    Dia a Dia (Març 2013)
    Dia a Dia (Febrer 2013)
  • Cercador

  • Capçalera 186 - febrer 2021

    ISSN: 2565-1099
    Subscriu-t’hi Edicions anteriors
  • Actualitat

    Presentació del llibre "Intrigues i poder al Vaticà" de Vicenç Lozano
    La revista "El Ciervo" convoca el 46è Premi Enrique Ferrán d'articles
    La visualització de dades per combatre la desinformació
    Queixes resoltes pel Consell de la Informació de Catalunya durant el primer trimestre de l’any
    Periodisme i dones del món rural
    L'exposició "Rahola Foto 2020", a la biblioteca Carles Rahola de Girona
    El Col·legi tanca aquest dijous 1 d'abril
    El programa Espais de Sao Fonda s'emporta el VI Premi Terres de l’Ebre de Periodisme
    La Nit de la Comunicació reconeix als periodistes veterans i dona la benvinguda als nous fitxatges del periodisme ebrenc
    “Dones a les ones”: un reportatge històric multiplataforma i amb perspectiva de gènere
  •  
    Per què estudiar Periodisme avui en dia?
    Trenta anys repartint joc a la redacció
    Sí a les videoentrevistes, però no per sempre
    Sobreviure a la Covid
    Open Arms o la percepció mediàtica de la realitat

Col·legi de Periodistes de Catalunya 2021

Rambla de Catalunya 10, pral. 08007 Barcelona.

Tel. 93 317 19 20

  • Avís legal
  • Política de privadesa
  • Política de cookies