Violeta Tena: «Fins a on estem obligats a cobrir una situació que pot comportar un risc per a la integració física de la persona?»

Tena es va mostrar feliç de rebre el guardó i va valorar que l’excepció «té sentit, perquè crec que donar-nos aquest premi era també una manera de posar en valor el periodisme de proximitat que és el que es fa també en les Terres de l’Ebre. Moltes voltes l’agenda mediàtica ens dur a parar atenció només allà on hi ha els centres polítics, administratius, però més enllà d’aquests territoris també passen coses, es va posar en evidència en València que és perifèria d’Espanya en alguna manera».

Compromís professional i personal

Seguidament al lliurament del premi, va tenir lloc una conversa del president Josep Baubí amb tres periodistes que van treballar durant la Dana: Julián Giménez, director Regional de Continguts de la Comunitat Valenciana a la SER; Iván Esteve, cap d'informatius en el moment de la DANA d’À Punt, i la mateixa Violeta Tena, que és periodista del Temps.

Els tres periodistes valencians van rememorar aquells moments «durs, duríssims» en què els periodistes havien de lidiar amb un doble vessant: «la magnitud del que estàvem vivint era extraordinària, llavors hi havia eixe compromís professional, per una banda, però també hi havia un impacte emocional, perquè tots coneixíem gent que havia estat afectada».

Els periodistes valencians van apuntar que la Dana ha posat damunt la taula un dilema de difìcil solució. Segons Tena, «la Dana ens va posar al davant d’un dilema, perquè d’una manera molt alegrement els mitjans de comunicació van enviar als seus periodistes a cobrir la notícia. Ara tires la vista enrere i veus la magnitud de la tragèdia, 228 morts, una part important va morir en la carretera, i això ens obliga a plantejar-nos dins de les redaccions, que, per cert, cada volta són més xicotetes i més precàries, fins a on estem obligats a cobrir una situació que pot comportar un risc per a la integració física de la persona» i va afegir que «qualsevol que hàgem triat este ofici es troba en un dilema de voler donar compliment i satisfacció a eixe dret a la informació de la població, poder estar allà i poder explicar, però, per una altra banda, com assegurar-nos que eixa persona estiga en unes condicions de seguretat. Ací hi ha un debat que la Unió sabem que està obert perquè sabem que molts periodistes van passar en aquell moment situacions realment dramàtiques». Un dilema que van coincidir a titllar de difícil solució perquè els periodistes no poden ni volen renunciar a la vocació de servei públic i a fer-ho de manera rigorosa i compromesa.

Que la tragèdia continue en l’agenda mediàtica

Si ve la Dana també va fer palesa la falta de formació mediàtica de la població davant la proliferació de notícies falses, sensacionalistes i mancades de rigor provinents dels pseudo informadors que perjudiquen encara més la credibilitat dels periodistes, la gran tasca dels mitjans públics valencians «ha fet molt de bé a la professió». Iván Esteve va apuntar que «hi ha un abans i un després en la impressió que la gent tenia dels seus mitjans públics. Hem notat un reconeixement per part de la gent, no sols pel tractament informatiu durant l’emergència – van treballar 18 hores seguides durant moltes setmanes- sinó pel seguiment que fem del després. Els mitjans locals som els més compromesos, els últims a marxar. Som els mitjans més arrelats al territori, de proximitat els que fem que no s’oblide la tragèdia». I els tres periodistes van reclamar que el focus continue, que no ens oblidem de la tragèdia perquè hi ha molta gent que encara no ha recuperat la normalitat.

L'acte sencer el podeu veure al nostre canal de YouTube: https://youtu.be/uJLbx7Umj-Y