La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
El descens dels ingressos publicitaris convencionals condueix als editors a experimentar amb la publicitat no intrusiva. Un 33% dels usuaris d'Internet ja té instal·lat un bloquejador de publicitat.
Setanta-cinc anys després de la mort d'Irene Polo, referent del periodisme català dels anys trenta, la seva figura i la seva obra encara són poc conegudes. Polo va viure i treballar apassionadament. I es va suïcidar a trenta-dos anys mentre vivia exiliada a Buenos Aires
És realista un model de negoci per a la premsa digital basat en els ingressos per subscripcions? Als Estats Units i altres països volen deslliurar-se de l'excessiva dependència de la publicitat. A casa nostra, aquesta aposta es mira amb escepticisme
La infografia s'ha enquistat a les redaccions i es prepara per expandir-se més enllà de l'àmbit pròpiament periodístic
El fotògraf i videògraf Ricard Garcia Vilanova fa anys que cobreix conflictes bèl·lics, sobretot a l'Orient Mitjà.
Sàpiens Publicacions ha editat la col·lecció "Història del periodisme de Catalunya. En aquest espai, reproduïm extractes d'un dels capítols, concretament el dedicat a les revistes (Les revistes. Diversitat i especialització). Escrit per Núria Simelio, professora de la UAB i doctora en Periodisme i Ciències de la Comunicació, s'hi repassa la trajectòria de diferents publicacions.
Els verificadors de dades, un perfil a les redaccions tan important en alguns països com inexistent i desconegut a casa nostra. Internet ha tornat a posar sobre la taula la professió que va viure l'època daurada als anys cinquanta, de la mà de revistes com The New Yorker o Der Spiegel.
La taula sobre els estudis universitaris va evidenciar la necessària actualització a què s'ha de sotmetre l'educació superior. Les facultats que formen els periodistes del futur han de reinvertar-se.
Els directors dels diaris reflexionen sobre els problemes i els avantatges de la societat digital. En una taula del Congrés de Periodistes, van debatre sobre la crisi econòmica i el futur dels rotatius.
Luis Collado, directiu de Google, va analitzar durant el sisè congrés de periodistes com la multinacional i els editors han canviat l'enfrontament per la col·laboració.
Hi ha una manera de fer periodisme que aposta pels temes treballats a fons, amb mitjans que, econòmicament, depenen dels lectors, que eviten tota dependència política o econòmica i que han sorgit gràcies a fundacions, micromecenatges o cooperatives.
Louis-Marie Horeau, redactor en cap de Le Canard Enchaîné, sorprèn els assistents amb el peculiar model del setmanari satíric francès.
