La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
Cada vegada més, els periodistes i fotògrafs són objecte d'atacs i insults del moviment antisistema. Els amenacen i agredeixen. Alguns d'ells expliquen les seves experiències a Capçalera.
Es compleixen noranta anys de la creació de l'Hoja del lunes, una capçalera històrica que es pot consultar en línia. Durant més de mig segle, va cobrir la manca de diaris d'aquell dia de la setmana.
Veu pausada, posat tranquil, actitud amable i respostes diplomàtiques. Les formes de Cristina Gallach són impecables i, segurament per això, juntament amb una acreditada professionalitat, va ser escollida el 2014 nova cap de comunicació de l'ONU. Dirigeix un equip de 800 persones en 63 oficines.
Wifredo Espina repassa a les memòries (Quan volien silenciar-me. Memòries d'un periodista inconformista. Pagès Editors) la politització, la davallada i el tancament d'El Correo Catalán. Reproduïm una part del capítol "Quan un diari perd la llibertat").
