• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Quan Twitter va engegar, el 2006, la xarxa de l'ocellet preguntava als usuaris què estaven fent i es veia com un servei de microblog. Però quatre anys després, el 2010, va preguntar què està succeint. I mitjans de comunicació i periodistes s'hi van abocar
    Pioners i acadèmics reflexionen sobre els encerts i els errors dels vint anys de periodisme català a la Xarxa.
    El web 2.0 ha transformat el tradicional esquema de comunicació i permet una relació horitzontal, multidireccional, simultània i sense filtres. Malgrat les àmplies possibilitats, però, la bidireccionalitat és encara una utopia.
    Des de fa tres anys, la muntanya més emblemàtica de Catalunya compta amb ràdio i televisió pròpies. A més de les publicacions, com Serra d'Or, la comunitat benedictina emet per tot el món a través de l'streaming i compta cada cop amb més adeptes.
    Amb l'aparició del web semàntic, elaborar informacions digitals amb codi HTML5 assegura la perdurabilitat de la feina periodística i millora el posicionament a Google. Però, qui ha de tenir aquest coneixement, el periodista o l'informàtic?
    Els periodistes Tom Worden i Stefan Schmidt reflexionen sobre altres maneres de cobrir la informació policial.
    Què ha de prevaler, el dret a la informació o la investigació policial? Els cossos policials treballen per garantir la seguretat a partir de la confidencialitat. Els periodistes, volen garantir el dret a la informació a partir de la divulgació. Com conviuen?
    No tots els mitjans parlen de guerres, desastres naturals, atemptats o previsions catastrofistes de l'economia. Hi ha periodistes que opten per centrar-se en l'altra cara de la moneda: les bones notícies.
    Els ciutadans miren cada cop menys la televisió? Els joves només miren internet? Són alguns dels mites dels mitjans públics que Roberto Suárez, cap del Media Intelligence Service de la Unió Europea de Radiodifusió va desmuntar en una xerrada del cicle "Futur".
    La manipulació informativa, la precarietat laboral i les amenaces de mort en països en conflicte són tan sols tres dels molts perills que aguaiten la professió i que afecten la llibertat de premsa
    Alguns diaris reforcen la fidelització amb comunitats de lectors i activitats que potencien la proximitat amb el seu públic.
    Les dones són majoria a les aules de les facultats de Ciències de la Comunicació, tant a Catalunya com a la resta del món. Tanmateix això canvia radicalment quan es parla de la incorporació de les dones a la professió, i encara més si es tracta de càrrecs de responsabilitat.