La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.
Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.
La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme.
La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.
L'abril de 1966 un petit grup de periodistes es va trobar amb l'objectiu de crear una organització que, enmig de la dictadura i d'una repressió important en els mitjans, impulsés l'esperit democràtic en una professió mancada de llibertat.
Article d'Elvira Altés, professora de Periodisme a la UAB i investigadora en comunicació i gènere.
Als anys trenta, Rosa Maria Arquimbau va incomodar la societat de l'època amb el seu periodisme incisiu i provocador.
Article de l'assessor de comunicació Antoni Gutiérrez-Rubí sobre Donald Trump i el seu èxit mediàtic.
Els mitjans de comunicació han tingut un paper clau en la creació de Donald Trump com a fenòmen mediàtic. Malgrat que va prometre que carregaria contra tota la premsa que l'ha criticat, els mitjans han cobert abastament les seves declaracions incendiàries i han contribuït al seu triomf.
Les retallades a les redaccions han afectat la qualitat periodística. En alguns casos, l'externalització ha baixat per la crisi. En d'altres, ha augmentat per unes plantilles massa reduïdes.
El paradigma digital provoca canvis en les redaccions i les allunya de la divisió per seccions. Aquestes transformacions ja han arribat a El País i aviat ho faran a El Mundo o El Periódico.
Les recomanacions dels robots passen per davant de l'edició periodística realitzada per humans. Cada cop més usuaris de mitjans digitals admeten que fan cas de les recomanacions d'articles que els fan els algoritmes automàtics i els agregadors.
Josep Carles Rius critica l'empobriment i la submissió de molts mitjans al llibre "Periodismo en reconstrucción. De la crisis de la prensa al reto de un oficio más independiente y libre" (Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016). Reproduïm un extracte sobre els canvis a les redaccions.
El consum televisiu tradicional cau entre els joves, que consumeixen l'audiovisual a la tauleta o al telèfon mòbil. No volen imposicions de la graella ni tampoc acordar el que miren amb els progenitors. Internet, en canvi, els proporciona més llibertat.
Vins i cellers, projectes de construcció, artesanies, motor i música clàssica són els ancoratges de cinc gabinets de comunicació que han sabut trobar en l'àmbit de la informació uns carrils ben precisos per circular. Cada cop més, s'afermen projectes molt especialitzats.
David Fernández, periodista i exdiputat de la CUP, reflexiona sobre la relació entre els mitjans i els moviments socials.
