• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    r odoreda, en una imatge de joventut. Foto:  a rxiu de la Fundació Mercè  r odoreda  de l’ i nstitut d’Estudis Catalans
    La recopilació dels articles de joventut mostren una faceta diferent de l'escriptora. Mercè Rodoreda, la novel·lista més important de la literatura catalana, va utilitzar el periodisme per sortir de casa seva i entrar en uns ambients culturals que no sempre la van rebre amb els braços oberts.
    Els mitjans comencen a introduir restriccions als comentaris. (Foto: Dani Codina)
    En els darrers mesos, diferents mitjans anglosaxons han optat per elimitar o limitar els comentaris dels lectors. L'enorme violència verbal que es dóna en alguns fòrums està provocant aquests canvis. The Guardian, tot un referent en participació, ja ha començat a restringir comentaris.
    Diferents models de la Ricoh Theta, una càmera de baix cost que permet gravar en 360 graus.
    Els darrers avenços tecnològics permeten millores en la professió, impensables anys enrere, que afectaran les formes de consum de continguts. La velocitat de les dades millorarà la transmissió dels mitjans.
    Article de Rafa Gimena, president de la Demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
    Un grup de periodistes de TV3 durant una jornada de treball (Foto: Vicente Pruna)
    Un grup interdisciplinari format pel Col·legi de Periodistes i investigadors d'universitats catalanes prepara un diagnòstic sobre l'estat dels mitjans públics a Europa.
    El Simposi sobre Llibertat de Premsa a Lleida mostra les millores i els factors de canvi als mitjans públics de diferents països europeus, sobretot als del sud del vell continent.
    Els cronistes parlamentaris analitzen els canvis viscuts en els darrers temps i com aquests afecten la informació política. El perfil dels polítics ha variat. La manera de contactar-hi, també. Les intervencions dels diputats es transmeten per streaming. Tot plegat, nous reptes per als periodistes.
    Internet i les xarxes socials han fet saltar pels aires els postulats clàssics de les teories de la formació de l'opinió pública. En aquest nou escenari, hi ha un interès creixent per saber com canvia la manera en què ens informem i si afecta al vot a les urnes. Estudis acadèmics hi donen resposta.
    Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes, entrega el guardó a Josep Maria Cadena. Foto: Jordi Salinas
    Josep Maria Cadena, amb quasi seixanta anys de professió, recull el premi Ofici de Periodista que atorga el Col·legi de Periodistes de Catalunya. El periodisme català està, en bona mesra, dins del cervell privilegiat d'un dels veterans que més ha viscut la crònica de la professió.
    Té una extensa trajectòria plena de feines amb responsabilitat. Ha treballat a aquí a l'estranger. En televisió, ràdio i premsa. El currículum d'Esther Vera mostra que, lluny d'aferrar-se als càrrecs, defuig la zona de confort. El seu darrer repte és dirigir l'Ara, substituint Carles Capdevila.
    El capellà i periodista Francesc Romeu reflexiona per a "Capçalera" sobre la gestió de l'actual pontífex.
    El Papa Francesc durant una visita a Rio de Janeiro (Foto: Tania Rego /ABr)
    L'Estat més petit del món és un niu d'escàndols i conspiracions. La cúria romana, al servei del govern papal, és escenari d'una intensa lluita pel poder, tal com revelen les darreres informacions aparegudes a la premsa italiana, que han estat batejades com Vatileaks.