• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Una nena mirant l'InfoK. Foto: Sergio Ruiz
    Alguns mitjans de comunicació treballen per crear nous lectors i espectadors que caldrà incorporar al consum habitual dels media.
    Una assemblea de LaTele, amb seu a Gràcia. Foto Dani Codina
    Una sèrie de projectes periodístics aposten per un contingut diferent als dels grans mitjans de comunicació. Parlem amb alguns d’aquests projectes que aposten per un altre tipus d’informació.
    Els joves tenen la seva pròpia dieta mediàtica. Foto: Sergio Ruiz
    Els mòbils modifiquen el consum mediàtic de les noves generacions amb un escenari caracteritzat per la hiperconnexió, la informació social, la deslocalització i una major varietat en dispositius i modalitats d’accés a la informació.
    Imatge d'un dels tallers que organitza la fundació creada pel premi Nobel. Foto: Joaquín Sarmiento/FNPI
    A Cartagena de Indias la Fundació Gabriel García Márquez para el Nuevo Periodismo Iberoamericano, vint anys després de la seva fundació, continua el seu camí: formar bons professionals i impulsar la professió a l'Amèrica Llatina.
    Efectes del bombardeig a la Barceloneta (Archivo General de la Administración). © Gabriela Torrents
    Un dels fotògrafs més rellevants del primer terç del passat segle segueix sent pràcticament desconegut. La figura i obra de Pablo Luis Torrents encara paga un preu massa alt per l’arribada de la dictadura franquista.
    El periodisme automatizat arriba a les redaccions
    La intel·ligència artificial arriba a les redaccions i enceta un debat sobre els límits de la feina elaborada per màquines.
    Les xarxes socials han revolucionat la comunicació
    La comunicació a Facebook i Twitter ha evolucionat cap a una major racionalització i un ús més pràctic.
    Banderes als balcons, un símbol del conflicte. Foto: David Campos
    Enric Castelló, professor del Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili i membre d’Asterisc, Grup de Recerca en Comunicació, analitza com els mitjans espanyols i catalans expliquen el conflicte polític actual i com els sovint generen narratives viciades i parcials.
    Seymour Hersh durant la seva conferència a Barcelona. Foto: Vicente Pruna
    Seymour Hersh va defensar una informació acurada, valenta i descentralitzada en la seva conferència al Global Editors Network que va reunir editors i periodistes al juny a Barcelona. Aquí en reproduïm alguns extractes.
    Nathalie Malinarich durant la seva estada a Barcelona. Foto: Sergio Ruiz
    Nathalie Malinarich és la primera editora per a mòbils i tauletes de la BBC. El seu càrrec mostra fins a quin punt la professió periodística es transforma i s’adapta a les noves tecnologies.
    Imatge de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Foto: Oriol Clavera
    El Col·legi signa un conveni amb el Departament de Cultura per preservar i difondre els llegats dels periodistes.

    Nathalie Malinarich és la primera editora per a mòbils i tauletes de la BBC. La seva tasca és que la informació arribi el millor possible als usuaris que, cada cop més, s’informen a través dels dispositius mòbils.