• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    Cromos de l'empresa Chocolates Amatller que va fer sobre la Primera Guerra Mundial
    Enguany, es commemora el centenari de l’inici de la Primera Guerra Mundial, un conflicte que Agustí Calvet (Gaziel) i Enrique Domínguez Rodiño van cobrir per a La Vanguardia. Una feina que, sovint, van fer cansats, estranyats i sols. Aquesta és la contracrònica que redactaren un segle enrere.
    Les xarxes alimenten noves crisis de comunicació. Il·lustració Francesco Cusumano
    Les empreses i les institucions es comencen a dotar d’instruments per fer front a crisis de comunicació originades a les xarxes socials. Alguns professionals del sector reflexionen sobre aquests fenòmens, que, a la vegada que s’expandeixen més ràpid, resulten també més efervescents.
    L'històric periodista musical Ignasi Julià, cap d'edició a la revista Ruta 66, admet que el nivell dels que escriuen als mitjans del sector ha baixat molt. Foto: Òscar Garcia
    Nascudes després del franquisme, les publicacions que es dediquen a parlar sobre l’actualitat de la música lluiten, a dia d’avui, per la supervivència en un entorn en què Internet i la gratuïtat dels continguts qüestionen el paper tradicional del crític com a filtre.
    D'esquerra a dreta, Alicia Alegret (PP), Marta Ribas (ICV), Marisa Xandri (PP), Marta Vilalta (ERC) i Carles Puigdemont (CiU). Foto: Sergio Ruiz
    La política i el periodisme solen estar molt a prop l’un de l’altre i sovint es retroalimenten. En alguns casos, hi ha professionals de la informació que acaben passant-se a la política en un viatge que poques vegades és de tornada, encara que els permet assaborir els clarobscurs dels dos mons.
    El mojo (mobile journalism) és una de les noves sortides que ofereix el periodisme digital. Consisteix a fer totes les tasques diàries d’un periodista, com escriure, editar o gravar, íntegrament a través del telèfon intel·ligent o de la tauleta.
    Un moment de les jornades. Foto: José Luis Gómez Galarzo
    La primera edició de l’Editors Lab-Col•legi de Periodistes de Catalunya Hackdays, celebrada el 13 i 14 de març a Barcelona, impulsat pel Global Editors Network, permet observar la importància de la informàtica i de les dades en la professió actual.
    Els diferents formats de la revista
    El primer número de CAPÇALERA es va publicar l’abril de 1989. Un quart de segle i 164 números després, la professió ha canviat molt, sobretot en l’aspecte tecnològic, mentre que una visita a l’hemeroteca ens mostra que a nivell laboral i deontològic les coses no han canviat tant.
    El periodista Eduardo Martín de Pozuelo. Foto: Sergio Ruiz
    David Leigh, tot un referent del periodisme al Regne Unit i que al febrer va participar al cicle “Futur”, organitzat pel Col•legi de Periodistes, explica per què el periodisme d’investigació està vivint actualment un dels grans moments de la seva història.
    Operación Palace, el documental polèmic.
    “Operación Palace”, el programa especial sobre el 23-F de Jordi Évole, a més de generar una important polèmica, va posar de nou sobre la taula un gènere audiovisual conegut per l’expressió anglosaxona mockumentary. Els falsos documentals tenen un llarg recorregut a l’esquena.
    La tecnologia, clau en el canvi de la professió. Foto: Sergio Ruiz
    Una dècada enrere, el New York Times va iniciar una forta aposta per adaptar-se al nou entorn en línia. Aron Pilhofer, editor en cap de l’estratègia digital d’aquest rotatiu, repassa el camí transcorregut fins ara.
    Albert Closas durant l'acte. Foto: Jordi Salinas
    El 27 de març, el CaixaForum va acollir el penúltim debat del cicle “Futur”, en el qual Albert Closas i Martí Saballs van parlar sobre el periodisme econòmic, una especialitat que encara és vista per molts professionals com una informació feixuga i plena de tecnicismes.
    La redacció de l'ACN. Foto: Arxiu
    Immers en un canvi constant, la professió es reinventa un cop més pensant en un consum i una realitat com és la dels dispositius mòbils. Ismael Nafría, director d’Innovació Digital al Grup Godó i especialista en mitjans digitals, analitza els darrers moviments d’aquesta nova mutació.