És innegable que la convivència entre el periodisme i la intel·ligència artificial serà cada vegada més present a les redaccions. Avui dia, els algoritmes ja creen notícies i històries multimèdia que gairebé semblen elaborades per humans. Aquest fet obre inevitablement un debat ètic, deontològic, laboral i social que no pot passar desapercebut entre la professió periodística. Si l’ecosistema informatiu ja fa uns anys que està sotmès a l’auge de les notícies falses i al descrèdit per part de la societat, què passarà si a més li afegim el que implicarà l’ús de la IA?
Mesos enrere, Amy Ross, investigadora del Reuters Institute, ja apuntava en un article que, tot i que les audiències estan obertes a la utilització d’eines d’IA per part dels periodistes a l’hora de fer tasques i d’innovar a les redaccions, no se senten còmodes quan aquesta es fa servir per crear contingut sensible i adreçat al públic. “El consens és que l’ésser humà sempre n’ha d’estar al corrent i s’ha d’evitar l’automatització completa”, escrivia Ross, que afegeix que, si bé ens trobem en una etapa molt incipient i les actituds del públic encara han d’evolucionar, sí que considera que els periodistes sempre tindran l’obligació moral d’avisar si un contingut ha estat generat per un humà o per una IA.
En una línia semblant, la periodista especialitzada en tecnologies de la informació i comunicació Karma Peiró considera que, tot i l’aparició de la IA, el periodisme continuarà tenint un paper molt important. D’una banda, assegura que aquesta tecnologia encara no està prou perfeccionada, i precisament l’experiència del periodisme és bàsica si es vol millorar. “Però en cap cas es pot confiar del tot en la IA”, apunta. D’altra banda, també opina que els periodistes tenen un paper clau, com a servei a la ciutadania, a l’hora de ser crítics amb aquesta tecnologia, però amb matisos: “Ha d’informar sense exagerar sobre les seves bonances, però tampoc alertar de manera exagerada per negar-la”.
Per aconseguir trobar un equilibri, Peiró pensa que és necessari que els periodistes estiguin ben formats en IA. “Només així podran tenir una mirada crítica quan apareguin noves aplicacions per poder formular les preguntes pertinents i després saber informar la ciutadania sense entrar en cap dels dos extrems”, continua.
Que la IA hagi arribat a les redaccions, però, no és negatiu, considera Peiró. “Els periodistes sempre hem utilitzat eines, igual com hem fet amb el periodisme de dades per dur a terme anàlisis”, explica. Això sí, pel que fa a aquest ús, igual que apunta Ross, serà imprescindible la transparència, tant interna com externa. “La transparència interna és envers la redacció mateixa, explicant l’objectiu pel qual s’utilitza la ia i formant els periodistes; i la transparència externa és com el mitjà comunica a la seva audiència la utilització d’aquesta tecnologia, en quin moment i amb quin objectiu”, afegeix. Mitjans de comunicació com la BBC o The New York Times ja apliquen aquest criteri a l’hora d’informar, i l’ideal seria que arribés a la resta de mitjans.
“Fins ara, no havia calgut aquesta transparència tan explícita amb l’ús d’una eina entre els periodistes, però en un context global de desinformació és també una manera de generar confiança i, alhora, d’advertir que la IA també contribueix a generar desinformació”, diu l’experta. En tot cas, considera que la IA és una eina que té moltes potencialitats per al periodisme, encara que calgui tenir-ne en compte els riscos. “I si no l’entomem, probablement perdrem un avantatge competitiu respecte a altres mitjans que sí que la utilitzen”, remarca Peiró, que considera que és necessari que des de l’ecosistema dels mitjans es faci aquest debat individual i col·lectiu per cercar quina mena de confiança es vol tenir dins la professió.
Qui també considera que cal reivindicar el paper del periodisme i del dret a la informació és Sílvia Martínez, experta en comunicació digital i professora de la UOC. Creu que aquesta reivindicació s’hauria de fer des dels col·legis professionals. “Cal tornar a realçar la importància dels mitjans de comunicació davant la desinformació, així com el valor del codi deontològic de la professió i el dret fonamental de la informació”, assegura Martínez.
Fer entendre a la societat des de quins canals prové la desinformació i amb quines finalitats es pot fer un mal ús de la IA és una tasca imprescindible que necessita el suport, també, de governs i institucions. “Des del punt de vista educatiu, és important que la societat tingui la consciència de què és o no és la informació i que doni suport econòmic als mitjans que sí que fan la feina ben feta”, continua. En definitiva, cal que el periodisme garanteixi una informació contrastada, fiable i útil.
En tot aquest debat, al periodista també li correspon plantejar-se com ha d’exercir el seu rol democràtic davant la possibilitat que les aplicacions d’aquesta tecnologia es facin servir sense ètica i vulnerant els drets fonamentals. En un estudi del Consell de la Informació (CIC) elaborat el 2021, Patricia Ventura, investigadora en ètica i intel·ligència artificial, ja apuntava que potser ha arribat el moment que el periodisme contribueixi a mitigar la crisi de credibilitat que arrosseguen els mitjans de comunicació i de donar confiança a una ciutadania més necessitada que mai de verificar informació. “Posar les tecnologies emergents al servei dels valors que regeixen el periodisme de qualitat pot ser també una oportunitat. En un ecosistema informatiu necessitat de confiança, l’estratègia de diferenciació pot passar també per afegir a la funció de servei públic del periodisme el compromís de liderar la innovació en tecnoètica de la comunicació”, conclou.
Encara no hi ha comentaris, pots ser el primer
Deixa el teu comentari