• Patricia Ventura

    La intel·ligència artificial està generant un munt de debats al voltant del seu ús i de les conseqüències que se’n deriven. Al llibre Inteligencia artificial, ética y comunicación (Editorial UOC, 2024), de Patrícia Ventura Pocino, la seva autora reflexiona sobre el paper, imprescindible, dels ciutadans en tot plegat i quin rol té el periodisme en aquest fenomen imparable. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre en què l’autora analitza les falsedats que s’escampen gràcies als algoritmes i les persones que ajuden a viralitzar-les.

    Carme Escales

    Cal parlar el llenguatge planer dels ciutadans, a més d’apostar per la transparència i l’accés als experts. Aquestes són algunes de les conclusions del 1r Congrés Internacional de Comunicació en Salut que a finals d’octubre del 2024 va tenir lloc a Barcelona. En aquest àmbit professional, sovint afectat per la precarietat laboral, es lluita cada dia contra la propagació de falsedats i es necessiten referents clars. Perquè, a diferència d’altres tipus d’informacions, aquestes mentides que es propaguen amb facilitat per les xarxes socials poden condicionar no només l’estat d’ànim de les persones, sinó també la seva salut.

    Eudald Coll

    La nova guia Drets i límits del periodisme gràfic posa negre sobre blanc nombrosos aspectes relacionats amb l’exercici del fotoperiodisme. 

    Tino Soriano

    La intel·ligència artificial generativa afecta de ple moltes professions. Al llibre "Anatomía de una foto" (PhotoClub Anaya, 2024), Tino Soriano reflexiona, amb multitud d’exemples, sobre com aquesta tecnologia està transformant a marxes forçades el món de la fotografia. Els seus arguments es basen en el coneixement de la professió –té una llarga trajectòria i ha rebut nombrosos premis– i en la gran quantitat de documentació utilitzada. En aquestes pàgines reproduïm un extracte del llibre, concretament el que intenta respondre si avui dia la paraula fotògraf té sentit en un món de registres artificials.

    1 d’abril

    Martí, Biarnés i Marroyo, Creu de Sant Jordi.

    La Generalitat concedeix la Creu de Sant Jordi a Josep Maria Martí, fins fa poc degà del Col·legi de Periodistes. Martí és doctor en Ciències de la Informació, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i exdirector de la cadena ser a Catalunya. A part de Martí, també es concedeix el guardó a dos fotoperiodistes com Joana Biarnés i Ignasi Marroyo.

    Premi Internacional de Periodisme per a corresponsals segrestats.

    2 de febrer

    Nova etapa a La Mañana .

    El diari degà de Lleida, La Mañana, enceta una nova etapa amb la nova empresa editora Holder Solutions SL que s’estrena en l’àmbit del grup amb un nou equip directiu del diari. Josep Ramon Ribé és el nou director del rotatiu, mentre que Ignasi Calvo n'és el nou gerent.

    3 de febrer

    La plantilla de TV3 torna a la vaga.

    1 de juliol

    La Generalitat aprova l’impost audiovisual.

    3 de juny

    Lluís Foix, premi Quim Regàs.

    El periodista Lluís Foix (Rocafort de Vallbona, 1943) rep al Parlament el Premi Quim Regàs de Periodisme. El jurat ha guardonat una trajectòria dilatada en què hi destaquen els vuit anys que va ser corresponsal de La Vanguardia a Londres i tres anys a Washington. Ha estat director, director adjunt i subdirector de La Vanguardia.

    Pedro J. Ramírez presenta llibre a Lleida.

    Mitjans de tot el món proven aparells voladors guiats per control remot que permeten enregistrar imatges

    1 de maig

    Esther Tapia, directora de Revistes de Zeta .

    El Consell d’Administració del Grupo Zeta nomena la periodista Esther Tapia Sanz nova directora general de l’Àrea de Revistes per competir en el mercat de les noves tecnologies i incentivar les empreses. Tapia és enginyera de Telecomunicació per la Universitat de Saragossa. En disset anys d’experiència, ha treballat a Telefónica, Hachette Filipacchi i a la xarxa social financera Unience.

    2 de maig

    Les publicacions que desafien la ‘vella guàrdia informativa’ volen connectar amb un públic que busca nous interlocutors.

    Lectura ràpida

    www.spritzinc.com

    Arriben a Internet i als ginys els sistemes digitals de lectura ràpida. Spritz, per exemple, col·loca les paraules del text l’una darrere de l’altra, a gran velocitat, en un espai predeterminat de la pantalla i això elimina la cerca de paraules que fem amb els ulls (un 80% de l’esforç en llegir). Speed Reader, Speed Read inspired by Spritz i A Faster Reader són aplicacions que també ofereixen lectura ràpida.


    Model iTunes

    Komoroid, la presentadora del futur?

    www.miraikan.jst.go.jp/en/press/docs/20140609_E.pdf

    Al Japó, agraden molt els androides (robots amb aparença humana) i treballen en el seu desenvolupament des de fa anys. A Tòquio, el Miraikan (National Museum of Emerging Science and Innovation) ha incorporat ara a Komoroid un prototip de presentadora televisiva robòtica controlada informàticament. Komoroid es mou, gesticula i llegeix notícies en diferents idiomes.

    Mapa amb la situació de les cases barates de La Salut.
    Capçalera recupera la història força desconeguda del primer quart de segle quan es van construir uns grups d’habitatges a Horta i Gràcia destinats als professionals de la informació.
    Antoni Castejón va revolucionar la informació del temps. Foto: TVC
    Es compleixen trenta anys d’una nova manera d’informar del temps impulsada per TV3 i gràcies a l’Antoni Castejón que, el 1984, va crear la secció de Meteorologia a Televisió de Catalunya marcant un abans i un després en els continguts i maneres d’explicar aquest tipus d’informació.
    Òscar Tañá amb la seva tauleta. Foto: Sergio Ruiz
    Alguns adolescents expliquen com gestionen el seguiment de les notícies amb els mitjans tradicionals i, sobretot, gràcies a les oportunitats que els ofereixen les noves tecnologies. No tots tenen els mateixos hàbits, però queda clar que hi ha moltes coses que estan canviant.